Sabates a Granollers

Un dia vaig enviar aquesta foto al grup de whatsapp de la família, i els vaig explicar que un dels nens quan va rebre la samarreta em va preguntar si no tindria unes sabates. I aleshores em vaig adonar que anava descalç. Un nen sempre amb un somriure, i amb una vida complicadíssima al darrere. 

I l’endemà, el meu germà, la meva cunyada i la meva neboda van començar una campanya de recollida de sabates al restaurant de Granollers. La resposta ha estat fenomenal, i estic començant a rebre les 15 caixes ben grans plenes de sabates sobretot per infants i joves. Ja no sé on posar-les! M’agradaria esperar a tenir-les totes, i després planificar bé quan les donem i com (perquè serà una moguda considerable). 

Em va meravellar com es van sentir interpel·lats per aquesta història, que els vaig compartir sense cap intenció, i com hi van donar resposta ràpidament. Des d’aquí, aprofito per donar les gràcies a tothom que hi va participar!!! (si arribeu a veure aquest missatge)

Com veieu, el Barça em va enviar samarretes. Els nens estaven contentíssims! (sovint van amb roba estripada). Uns van venir al despatx per comunicar-me que volien fer l’equip del “Father Muzungu” (o sigui, un servidor). Els ho vaig treure del cap, però estic content de veure que a vegades queden per jugar a futbol amb la samarreta. Visca el Barça!