dissabte, 4 de juny del 2022

Regatejar


Sembla que la paraula “regatejar” ve del llatí “re” + “captare”. I més enllà del significat que tots coneixem de “recaptar”, etimològicament significaria fer tornar una cosa al cap, a la seva finalitat, a qui li correspon tenir-la. Hi hauria molt per discutir sobre quines recaptacions són moralment justes i quines no, i fins a quin punt corresponen o no als qui les fan. El mateix serviria per qui regateja: fins a quin punt és oportú? Depèn del context, de la cultura... de moltes coses.

Aquí Uganda m’he trobat amb situacions una mica curioses. Un dia havia d’anar a visitar una treballadora de l’escola que estava ingressada a l’hospital de Mbale (la ciutat més propera). Vaig escriure un motorista que conec, i no em va satisfer el preu que em donava. Li vaig contestar que, com que un altre cop havia trobat un preu molt més barat, hauria de buscar algú altre. Em va respondre que “no regatejar no és la manera”. Literal.

És a dir, que ell esperava que jo regatejaria i ens acabaríem posant d’acord. Així m’ho va explicar després (perquè finalment, vam anar junts). Bastants ho solen fer així, i per ells és la cosa més normal del món que et diguin un preu més elevat i tu miris de rebaixar-lo. És més: quan a vegades fas mala cara per un preu que et sembla massa, et contesten “quant tens?”. 

Però és clar, no tothom és així. Un dia, per pagar menys a un motorista que volia més (error meu de no haver pactat el preu prèviament!), es va enfadar força i va estar a punt de picar-me. Diuen que té molt mal caràcter.

9 comentaris:

  1. Qui va guanyar dels dos? Vas pagar el preu car?
    A mi no m'agrada regatejar, no sé com sobreviuria a les teves terres!!!
    Ja es veu que el teu sentit comú t'ajuda a entendre aquest món tan diferent!!!
    Moltes gràcies Sergi per totes les anècdores (o no tant anècdotes) que ens vas explicant!!!
    Bon diumenge de Petecosta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final vam fer un entremig. Ell em va argumentar que s'ha apujat el combustible, i té raó (però no per apujar tant el preu). A Mbale, el vaig convidar a esmorzar perquè em pogués explicar la seva vida (la seva família, les seves lluites...), i va estar la mar de content. O sigui que penso que hi vam sortir guanyant tots dos, perquè al final es va convertir en un compartir enriquidor per tots dos.

      Elimina
    2. Que bé Sergi!!! Jo ja t'imaginava amb un ull de vellut!!!
      Felicitats per la teva capacitat de concòrdia!!! 👏🏿

      Elimina
    3. Perdona, no sé si ens hem entès. Jo parlava del que esperava que li regategés, eh? No pas del que em volia picar

      Elimina

    4. Ara ho veig!!! Que igualment amb el que deia ;)

      Elimina
  2. El regateix està molt arrelat en algunes cultures com bé dius però a mi em costa. Si més no fer-ho per aquí a Catalunya. Si vaig de viatge llavors sí que he de canviar el xip.

    ResponElimina
  3. La teva explicació em fa entendre que per ells el regateig és un joc amb la intenció d'acontentar les dues parts: una per haver aconseguit el negoci i l'altra per haver rebaixat el que prèviament li havien dit. Mai m'ho havia imaginat així!
    M'encanta que siguin tan transparents i que et parlin amb tanta claredat!

    ResponElimina
  4. Bon dia
    Com que soc "nova" al blog et faré una pregunta que potser ja l´has contestat alguna vegada : en quina llengua t´entens amb la gent dels pobles ?
    El regateix està molt estès a l´Africa i també a l´Àsia.
    Jo ho veig com una forma de negoci, no com un engany.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Isabel! Aquí ens entenem en anglès, que és llengua oficial. Sé algunes paraules en Jab, que és la llengua de la tribu majoritària a la zona de Tororo. I em serveixen sobretot per comunicar-me amb els nens petits que viuen en poblats i encara no han après l'anglès a l’escola

      Elimina