divendres, 26 d’agost del 2022

Som una unitat


Perdoneu-me pel tema escatològic. Algú m’explicava que, quan necessita anar de ventre, probablement s’ha esperat durant una bona estona sense patir. I que, quan està a punt d’arribar al lavabo, a vegades li ve sobtadament una necessitat urgent i pot arribar a semblar que va massa just per arribar a temps. Fa riure i tot. Ell mateix em deia que, segurament, si no es donés el cas que està prop del lavabo, encara podria esperar una bona estona sense problemes. 

I això em fa pensar en la urgència o no urgència, que va més enllà de la necessitat purament fisiològica. I que també pot tenir una certa relació amb la ment: amb les ordres que el cervell dona a la resta del cos sobre les possibilitats d’anar de ventre o encara no. 

I és que som una unitat, i això té aplicacions en molts camps de la vida. Per exemple, aquells que somatitzen i per als quals la dimensió psíquica afecta la física. O aquells que, cuidant el cos, tenen cura també d’aspectes emocionals o psicològics. 

Hem de cuidar el cos. I hem de cuidar el nostre interior. Aquesta seria la salut màxima, la que integra totes les dimensions de la persona. Perquè tot en nosaltres està interrelacionat, no ho creieu?

11 comentaris:

  1. Trobar l'equilibri entre les necessitats corporals i les espirituals; aquí està la clau de la nostra vida.

    ResponElimina
  2. Pare Sergi d' Assis, bona tarda.

    Per la meva COMODITAT,
    i amb el reu permís, vaig a fer un canvi de vocabulari :
    En lloc de parlar de " MAYORES",
    parlaré de " MENORES" .

    Així ens ho feien dir a l ' escola,
    les GERMANES VEDRUNES del anys 1950...
    per més catalanes que fosin elles i nosaltres.

    1. D' aquest problema, se'n diu, si no m ' equivoco:
    INCONTINÉNCIA D' URGÉNCIA.
    Es una ASSOCIACIÓ QUE FA EL CERVELL
    AL PERCEBRE QUE S' ESTÀ ACOSTANT AL BANY.

    Per tant,: NO ÉS CAP MALALTIA.

    Solució: NO ESPERAR FINS A L ' ULTIM MOMENT.

    Per la meva professió, ho he constatat moltes vegades
    a infants, adolescent...

    Per aixó, els bolquers de farmacia, tenen tant exit en públic de totes les edats.
    Es viatge molt...
    Els tresllats de casa al treball poden ser llarcs...

    Per tant, és una relació FÍSICO-NEURONAL, que amb una mica de previsió queda arreglada.

    2.Respecte a la RELACIÓ COS, MENT i ESPERIT,
    COMPLETAMENT D' ACORD.

    Tots tres TANT DIFERENTS I A LA VEGADA
    TANT BEN COMUNICATS .
    Aquesta comunicació,
    no solament és un inmens enriquiment per a la persona, sinó que també, cada una d' aquestes tres parts, ens avisa, a la seva manera de quan les coses van bé, o podrien anar millor.

    La persona humana, és una meravella !!

    Una salutació.

    ResponElimina
  3. Voldria comentar la darrera frase de la Pilar"la persona humana és una maravella".Potser sí quant la salud acompanya i el patiment físic i moral encara no apareix a la vida .
    Que podem dir de maravella el patiment del petit operat de les cames ?
    Que podem dir de les neurones que no fan la seva funció i esdevé enfermetats
    que destrossen la vida.
    Ho sento,però jo no hi veig cap maravella, sinó és que tant espiritualment com emocionalment la força acompanya ,cosa que en el món i en la societat en què vivim és difícil assolir aquest regal.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Benvolguda Núria:

    He llegit atentament la teva comunicacio.

    Potser jo, no m' he expressat prou bé !
    Quan dic que la persona, és una meravella,
    em refereixo a la SEVA CREACIÓ.

    A aquestes tres dimensions que té l' home
    i que a la vegada, tal com diu el Pare Sergi d' Assis,
    EN FORMA UNA DE SOLA.

    1. El COS, pel qual es comunica amb els seus iguals.

    2. La MENT o INTEL.LIGÉNCIA, que a partir dels procesos biológics interns de la persona,
    va comprenent el Cosmos i va construint
    les diferents Ciéncies, etc.etc.
    des de l ' Experiencia i la Reflexió

    3. I , finalment , per per dir-ho d' alguna manera
    i des de la fe cristiana, si se'm permet ,
    LA VIDA DE L ' ESPERIT, és a dir DÉU.
    DÉU, eleva la NATURALESA HUMANA
    i la CREA A IMATGE I SEMBLANÇA SEVA.

    Es des de aquest punt de vista que he escrit
    la meva comunicació.

    Un altre cosa, ÉS LA NOSTRE VIDA CONCRETA.
    que pot estar plena de dies feliços,
    o bé, coneixer el sofriment tot just al neixer.

    Peró, tot i així, una vida PLENA D' ADVERSITATS,
    NO ANUL.LA PER A RES,
    l ' estat creat per a la persona: COS, MENT i ESPERIT.

    Ben cordialment Pilar B.

    ResponElimina
  5. Estimades Núria i Pilar, m'ha semblat que us complementàveu bé amb les vostres aportacions. La Pilar posava l'accent en la meravella de l'ésser humà, i la Núria ens feia adonar que quan una de les dimensions de la persona falla, d'alguna manera tota la persona se'n ressent. Gràcies a totes dues!

    ResponElimina
  6. P are Sergi d' Assis, bona tarda.

    Gràcies per la teva resposta.

    És una gran cosa
    aquesta COMUNICACIO de BENS , que has creat,:
    donatius, material, col.laboradors, etc.etc...
    i, en el nostre cas, una COMUNÍO d' IDEES i OPINIONS.

    En el meu primer comunicat d' ahir, 26 d' agost,
    ja gairebe, arribans a les últimes ratlles,
    apunto, una mica, el plantejament que exposa la Núria:
    " ...Cada una d' aquestes tres parts ,
    ens avisa a la seva manera de quan les coses van bé,
    ( cos, ment, esperit), i de quant haurien d' anar millor.

    Es alló que diu Sant Pau , respecte dels menbres del cos:
    "...si un membre del cos està malalt,
    tots els altres membres se' n ressenten.

    Que estigui en les nostres mans,
    millorar les nostres limitacions físiques,
    mentals, o morals, aixó ja és una altre cosa.

    Una salutació !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies,Pilar per les teves aportacions. Aprendre és una de les opcions que ens dóna el compartir.

      Elimina
  7. Es veritat !!
    Anar aprenent, al llarc de la vida,
    de persones i autors d' una manera ordenada,
    i que al llarc dels segles,
    la humanitat ha reconegut la seva solidesa ,
    aixó és un regal inmerescut
    que cada un de nosaltres des de
    la nostre situacio, ha d' aprofitar i agraír-ho.

    A tots un bon descans !!

    ResponElimina
  8. Molt interessant el que expliques Sergi i divertit això de les urgències escatològiques!!!
    Després del diàleg que has tingut amb la Pilar i la Núria, no sé si s'hi pot afegir res més.
    Sí que tinc molt clar que el cos i l'esperit són un tot i si un està malament l'altre també!!!
    Moltes gràcies, Sergi, per tot!!!

    ResponElimina
  9. Som ment i som cos. Som pensaments, som emocions i som reaccions. Som el que pensem i el que sentim. Escoltem-nos.

    ResponElimina