No sé si recordeu una conversa de fa dies entre el mestre i el deixeble. D'alguna manera, el que diré avui complementa allò d'aquell dia.
En una altra entrada vaig parlar dels tresors de l'Església que, segons sant Llorenç, eren els pobres. I em preguntava fins a quin punt ho vivim així. Una persona em va enviar un comentari que reflexionava: "Si poguéssim vèncer les pors...".
Li vaig respondre amb un àudio, del qual ara us comparteixo una part:
"Mira, penso que ho has clavat. Crec que el tema justament és un tema de por moltes vegades. No és de dolenteria (crec, almenys en la majoria dels casos), sinó de por. Por de compartir, perquè un té por de quedar-se sense res, de no tenir prou, de faltar-li en el futur... hi ha aquesta por, no? I aquesta por crec que no porta a la felicitat. Almenys l'Evangeli no va per aquí, eh? Allò que diu: "Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà", no? I en canvi, el qui la dona, és el qui l'obté. És com una paradoxa, però és que realment és així".
No us penseu que, perquè estic a Uganda, jo no he de lluitar contra això en mi mateix. Davant d'alguns reptes, també voldria més seguretats. Ens cal aprendre a confiar i a posar-nos en mans d'Aquell que sap tot el que necessitem.
La Bíblia impressiona quan diu: "Ens hem tornat pobres, però això no t’ha de fer por" (Tb 4,21). Jo hi penso sovint perquè el capitalisme ens ha fet creure en un món-aparador de falses seguretats i és gravíssim perquè l'individualisme ens ha fet oblidar que el manament més important de tots és l'amor.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta cita que has posat!
EliminaJa només pel fet de prendre la decisió de marxar a Uganda diria que ja et vas desprendre de molt, però clar, segur que ara ja tens petites zones de confort que et donen la seguretat necessària per continuar amb el teu projecte. Quan eres a Catalunya si t'haguessin dit el que arribaries a perdre i a aguantar no t'ho hauries cregut.
ResponEliminaQue tot vagi endavant i moltes felicitats, Sergi per la teva valentia i força per superar les adversitats!!!
També hi ha la por als altres i als pobres perquè sovint ens sentim insegurs i desconfiats
ResponEliminaLa por ens porta a la passivitat, a un estat d'inmovilització. Una reacció similar tenen els conills quan es troben al mig d'una carretera i veuen els llums d'un cotxe; a vegades es queden parats sense saber massa què fer i moltes vegades els atropellen. Tots plegats hem de vèncer les nostres pors per poder avançar i progressar. Gràcies per la reflexió Sergi!
ResponElimina"...els tresors de l ' Esglesia, són els pobres, "
ResponEliminasegons sant Llorens.
Mai he considerat la pobresa , com ja virtut.
Ja de petits la Filosofia Clàssica, ens ensenya
que la VIRTUT, està en el "TERME MITJÀ" de tot.
Aquest és L' AMBIENT I EDUCACIÓ natural que ha de tenir tota persona, per formar-se com a tal.
Per aixó, quan sortim d' aquest " TERME MITJÀ",
apareix la POR si ens falta el necesari,
o bé apareix EL SENSE SENTIT, si estem fastiguejats
de tot.
Ara bé, hi ha persones que per una VOCACIÓ ESPECIAL, són cridats a viure entre els més pobres
dels pobres.
Peró, viure amb els pobres, no té altre finalitat,
que ajudar-los a sortir d' aquesta pobresa,
i conduir-los cap una existéncia MÉS DIGNE,
tal com ells es mereixen.
Crec que aquest és el PRIMER PRINCIPI
I LA FINALITAT ÚLTIMA, d' aquells que , per vocació,
dediquen la seva vida als pobres.
Treballar per dignificar la seva vida a un nivell
complert : COS, ÀNIMA, ESPERIT .
Una salutació
Si, Pilar, pero encomenant-nos a Deu i als angels per aquesta dura tasca .
EliminaJo creo que a la por s'hi afegeix l'egoïsme. Perquè si tinc por de quedar-me sense res o de necessitar allò que podria compartir, vol dir que priorizo el meu benestar al del germà, al del que no te res. Jo amb menys podria viure i l'altre viu sense res, pero primer soc jo. Estic d'acord que això no porta la felicitat pero costa molt, s'ha de ser molt fort I tenir molt fe. Per això considero tant valuós el que fas Sergi.
ResponEliminaContesto a Onamar :
ResponEliminaEstic d' acord amb la teva opinió.
Encomenar-nos a Déu, sempre !!
Peró, una cosa, no treu l ' altre.
Ningú, a la história de la humanitat, a dit mai,
que l ' ajuda al próxim, en situacions extremadament
precàries, sigui fàcil, ni exitós, ni molt menys !!
Respecte a aquesta realitat, recordo un teóleg,
de " primera fila" que a l ' any dos mil,
va escriure el següent :
"... mentre el món existeixi,
el MAL i el BÉ, ESTARÀN SEMPRE PRESENTS .
Qué podem fer els cristians,
qué pot fer un home de bé, davant de aixó ?..."
I, el teóleg continua:
"... podem defensar...ensenyar....acompanyar....
acollir...escoltar...guiar....consolar...."
I, acava, dient, com un resum de tot el capítol :
"...mentre el món existeixi cap cristià, cap home de bé,
podrà ERRADICAR TOTALMENT EL MAL,
com tampoc, RES NO PODRÀ IMPEDIR,
LA CONSTANT PRESÉNCIA DEL BÉ !!
Repeteixo : D' acord amb tú.