dissabte, 21 de gener de 2023

El camí del monjo


El llibre que va ser publicat en la col·lecció Saurí just abans del meu Oikía es titula “El camí del monjo” i he gaudit de debò llegint-lo. D’una banda, per una raó personal: tot llegint les converses transcrites, he recordat les tantes converses que havíem tingut quan ell era el Mestre de novicis i jo tot just m’iniciava en la vida monàstica. La transcripció literal de la conversa, amb repeticions de paraules i altres detalls propis de la conversa parlada (innecessària per a altres lectors) a mi m’ha ajudat a imaginar en Ramon en directe. 

D’altra banda, òbviament, he gaudit llegint-lo pel contingut. En Ramon és un home que pensa. Un judeocristià conscient que malda per fer ponts amb l’altre, amb aquell que aparentment podria semblar divers. Un monjo que busca Déu i que ha comprès el camí com una paràbola de la vida. Un home arrelat però constantment en camí i, des del meu punt de vista, amb una visió holística que s’expressa de vàries maneres. Un expert de la Bíblia, tot i que no s’hi considerarà mai a si mateix. Un amant de tot allò que és humà, cercant-hi la petja divina. 

M’impressiona com, malgrat la fragilitat de la malaltia, es fa present una i altra vegada aquí Uganda sobretot a través del correu electrònic. Un home de comunió. 

Gràcies a Salvador Giralt per la seva qualitat de llevador!

Llegiu-lo, i gaudiu-ne. 




6 comentaris:

  1. Jo l'he llegit i també vaig gaudir molt. Naturalment no conec tant com tu al Ramon Ribera, però llegint el llibre era com si el veiés en el Miracle, la acollida que ens feia quan feiem trobades allà i les xerradetes amb ell. Gran coneixedor de la Biblia, acollidor, discret, sempre amb un somriure. Vaig assistir a una presentació del llibre al museu de Montserrat i em va impressionar veure'l amb les seves dificultats físiques a causa de la malaltia agreuxades per l'accident, que havia de fer un esforç per parlar, però el que deia i amb la claredad que ho deia.

    ResponElimina
  2. Molt interessant el que expliques del llibre, Sergi, i per descomptat del Ramon Ribera. Jo el conec molt poc però m'agrada molt en l'entrevista que li vas fer tu, poso l'enllaç, encara que crec que ja en vas parlar tu aqui a la font
    https://www.youtube.com/watch?v=eFsBrenwbiI
    Jo també vaig anar a la prentació del llibre, em commoure veure com tot i les seves dificultats era allà contestant les preguntes que se li feien.
    Moltes gràcies, Sergi i al Ramon Ribera per la seva fortalesa!!!

    ResponElimina
  3. Per mi, és molt més que un llibre. És una inspiració per continuar caminant, en tots els sentits.

    ResponElimina
  4. Certament un Llibre Preciós i de bon llegir. Gràcies miol estimat P. Ramon M. Ribera i Mariné i tb a tu estimat i recordat P. Sergi d'Assís. Qu el Senyor, Sant Benet i la Moreneta us omplin de la seva Benedicció!!! Maria Teresa Cortina

    ResponElimina
  5. M'agrada que li hagis volgut fer aquest homenatge particular al P.Ramon Ribera perquè les teves paraules desprenen un gran apreci cap a ell i sóc de les que creu que els homenatges, petits o grans, s'han de fer en vida. Jo no el conec personalment però n'he sentit parlar als vostres germans i a tu mateix. I pel que he escoltat, crec que el P.Ramon és algú que no només fa camí, sinó que ajuda a fer camí. Llegiré el llibre.

    ResponElimina
  6. Miraré de llegir-lo. El dietari que va escriure quan va fer el Camí de Sant Jaume ens va acompanyar quan vam fer nosaltres el tros de Logroño a Santiago. Una etapa d'ell eren dues o tres nostres! 😅 El vam fer, més o menys, a la mateixa època de l'any i nosaltres vam tenir molt més bon temps que ell, pobre!

    ResponElimina