divendres, 17 de febrer del 2023

Èxode massiu de joves


Aquest noi té 27 anys. És enginyer informàtic. Treballa alguns dies venent samarretes i gorres per als turistes. Vol marxar de Cuba per poder treballar del seu ofici i guanyar-se la vida. Aquí malviu. No veu altra solució, i intenta no pensar massa en la situació present del país per no desanimar-se.

És un exemple de les desenes de milers de joves cubans que estan deixant el país. Afavorits per una llei americana i una d’espanyola (a l’ambaixada espanyola hi ha sempre cues), la majoria estan planificant deixar el país. Moltíssims ja ho han fet. Podem parlar d’èxode massiu de la generació jove. Aquí no veuen cap futur. 

Abans de viatjar a Cuba, algú em va escriure que anava a “un país que manca de tot, sobretot esperança”. Ho vaig trobar molt fort, però la realitat que m’he trobat és aquesta: no hi ha esperança. A Uganda hi ha molta pobresa, però hi ha esperança i sovint alegria. A Cuba no veuen futur, i ha arribat a un punt que la gent pensa en solucions individuals (per ells personalment i per les seves famílies), però no en clau de país perquè no s'hi veuen opcions.

Diversos cubans em compartien els seus interrogants sobre una Cuba d’aquí anys, amb una població molt envellida i amb una generació jove inexistent.

Continuarà.

5 comentaris:

  1. Sense esperança no hi ha futur, i aquest que ens poses n'és un exemple ben cru. No em puc imaginar com es pot viure així. Gràcies per fer-nos-ho visible

    ResponElimina
  2. Bon dia Sergi! No sé massa quin comentari escriure... Els amics que deia a l'anterior entrada, el negoci que tenen és familiar i hi treballaven els fills d'ella també. Ara ja només se n'hi ha quedat un, els altres són als Estats Units!
    I pel que dius d'aquest noi, m'has fet pensar en la titulació que té. No sé si són molt equiparables a les europees...
    Que res, espero com continua...
    Moltes gràcies per tot el que ens vas explicant!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies per ajudar-nos, una vegada més a ampliar el nostre pensament i el nostre cor. És difícil pensar que tots som germans, fills del mateix Déu Pare.

    ResponElimina
  4. Ja veig que no és gens fàcil la vida a Cuba. Es una pena que hi hagi aquesta diàspora de cubans arreu del món però segur que ho fan buscant el millor per ells i les seves famílies. I no hem d'oblidar també els milions de persones que estan es situació similar. Desgraciadament ens arriben massa sovint notícies de pasteres que volen creuar l'estret, o embarcacions il·legals que arriben a les nostres costes i un llarg etcètera. Preguem a Déu perquè s'acabin tantes injustícies que tenim al nostre món.

    ResponElimina