dilluns, 20 de febrer del 2023

Viatge a la Cuba profunda


Durant l’estada a Cuba, un dia vaig anar amb el superior de la comunitat fins a Colón, un indret en una zona totalment rural de la província de Matanzas. Quasi tot són camps, i les cases es concentren en agrupacions molt concretes. Quan ens hi anàvem acostant, em va sorprendre veure la gran majoria de cases construïdes només amb planta baixa. I encara em va deixar més parat la gran quantitat de carretes tirades per un cavall que els cubans utilitzen com a transport. Són coses que jo només havia vist en pel·lícules o bé a Montserrat quan una romeria puja amb aquelles carretes de cavalls com a memòria de la tradició. A Cuba em van dir que la gasolina va cara, i que aquest és un transport més econòmic.


Vam anar a Colón per visitar un germà de Taizé que hi viu amb un altre germà (que aquells dies no hi era). Ells dos fan una fraternitat com les que els germans de Taizé tenen en diversos llocs del món. Va ser una visita molt entranyable. En la foto podeu veure el germà de Taizé (un anglès) amb el superior de la comunitat benedictina (un coreà) a l’entrada de la casa. Vaig suggerir aquesta sortida perquè em va semblar que l’experiència del germà de Taizé en aquell context tan singular em podia il·luminar també per encertar-la més quan prediqués a la comunitat. Vam tenir temps de parlar força, vam pregar junts i vam fer un dinar excepcional per aquelles latituds (ens van donar algun tros de pollastre i altre menjar molt ben preparat), cosa que per a ells segur que també era un esforç i els ho vam agrair.

Personalment no vaig tenir temps de comprovar-ho, però tothom diu que la vida a les zones rurals de Cuba és encara més difícil que tot el que us he explicat fins ara. I que costa molt més accedir a molts productes que no pas si vius a L’Havana.

Continuarà.

8 comentaris:

  1. Quan he vist la foto, he pensat que havies aprofitat el viatge per fer-te l'estètica!!! jejejejeje....
    Tu que vius a Uganda saps de primera ma el que és la pobresa i com intenten les persones de trobar-hi solució. Realment has fet un viatge en el temps!!!
    Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  2. A casa, en comptes de cotxe teníem un carret amb una haca i la fèiem servir els diumenges per anar a passejar. També teníem "machos" i carros per la llenya, perquè el meu pare era comerciant de fustes.
    Onamar

    ResponElimina
  3. Ooohhh!!! Quina experiència més bonica la de poder compartir un dia amb un germà de Taizé que viu a Cuba! Això de les fraternitats de Taizé escampades arreu del món és admirable! Quan al que expliques de la carreta, certament és com si retrocedissis en el temps. Suposo que també et deus haver trobat a la carretera que travessa l'illa, de punta a punta, que els cotxes comparteixen calçada amb carretes i genets a cavall. És una imatge surrealista! 🤦‍♀️

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, d'aquesta carretera en deien l'autopista. Però comparada amb les autopistes europees era una mica diferent, certament

      Elimina
  4. Penso que aquesta notícia del 324 i l'ambient que es veu als vídeos exemplifica bé unes quantes coses que he explicat aquestes setmanes: https://www.ccma.cat/324/empentes-i-corredisses-per-una-pluja-de-bitllets-a-lhavana-atribuida-a-un-raper/noticia/3213443/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense comentaris, Sergi ;(

      Elimina
    2. Ens fa preguntar quina és la misèria més gran: la manca de diners o la manca de compassió i respecte pels altres

      Elimina
  5. Em sembla fantàstic veure l'acció universal de l'Esperit: en una zona rural de Cuba es troben: un anglès, germà de Taizé, un coreà, monjo benedictí, i un català, monjo de Montserrat, vivint a Uganda i, en aquell moment, a Cuba..De diferents orígens, treballant pel bé dels altres on sigui necessari.

    ResponElimina