Li vaig donar l'única informació que tenia de feia setmanes: la seva mare estava malalta a l'hospital, i ella m'havia parlat de Mulago (l'hospital general de Kampala). Ell estava preocupat des de feia dies, perquè la mare no contestava les trucades. I ell, des de l'escola de secundària lluny de casa, no podia localitzar-la. Tampoc jo, el telèfon estava sempre apagat. Ells dos estan molt units, i era estrany.
Com que començaven les vacances, li vaig donar diners per pagar el transport fins a Tororo. I quan va comprovar que a casa no hi havia ningú, va anar a veure el pare (estan separats) que no en sabia res. Va anar a un poblat lluny on viu l'àvia. Allà hi havia els seus germans petits. L'àvia el va enviar a casa d'una tieta a dues hores de camí amb cotxe. Però allà tampoc no li van explicar res (només hi havia uns cosins joves, però la tieta no).
Em va trucar, i vam quedar que aniríem junts a Kampala a buscar la mare. Vam passar una tarda amunt i avall de l'hospital de Mulago (que és molt gran, els pacients comparteixen habitació amb molts altres i sense gent que ens pogués dir si hi era perquè era diumenge). Res de res. Aquell vespre la tieta va aparèixer per telèfon, i li va dir que anés a casa seva per poder-li explicar alguna cosa.
Des d'aleshores, no en vaig saber res (no té telèfon) fins que divendres passat m'escriu a través del mòbil d'un cosí. La mare té diabetis, i tot el temps que va passar a l'hospital i el tractament li han costat molts diners. No va poder arribar al de Kampala per falta de diners. Però tot i així, s'ha hagut d'endeutar molt per pagar els dos altres llocs on ha estat, i té por que si torna al poble l'arrestin per no haver pagat. Sembla que no té manera d'aconseguir aquests diners (més de 500 euros). Vaig preguntar al noi si podria tornar a escola per continuar la secundària, i diu que aquest any segurament no perquè ara no tenen res de diners a casa (ell encara està a casa els cosins, i no ha pogut veure la mare).
Li he dit que ara no podia fer res perquè estava a punt de marxar cap a Catalunya, però que de seguida que tornés ens hauríem de reunir la mare, ell i jo per fer algun pla de futur.
I sí, ja soc a Catalunya perquè avui comencen les visites mèdiques. I ho visc amb agraïment. Però al mateix temps amb la ferida de saber que tants a Uganda no tenen possibilitat de pagar el metge o tractament, i sovint es queden pel camí. Quina situació tan injusta!
Benvingut !!
ResponEliminaSi un dia pel que fos, no tornesis a l' Africs,
les vivéncies que has tingut, a Uganda,
les persones que has conegut, el seus problemes, els seus patiments, i els seus valors i heroicitats,
t ' acompanyaran tota la vida més.
Es com una paternitat o una maternitat.
"... quin pare o mare, s' obluda dels seus fills ? ...
i a cada situacio de ventatges i benestar que tu tindras a Catalunya, ho aniras comparan amb la seva situació, plena de sofriment i sacrificis, d' injusticia sicial.
Unes provocades i mantingudes pel mon occidental,
unes altres, i d' aquestes no s'en se'n se'n parla tant, pel seus mateixos dirigents.
Salutacions i descansa !!
Benvingut Sergi. Gaudeix ara de la teva possibilitat d’atenció mèdica per després poder tornar a ajudar a tots aquests que estan mancats de tot. En la mesura que poguem els amics t’ajudarem. Que vagin bé les proves mèdiques.
ResponEliminaBen arribat, Sergi!!!
ResponEliminaI sí és molt injust! Aquest matí he anat a l'hospital de la Vall d'Hebron perquè tenia una analítica. Abans he passat a veure els meus pares com faig cada matí, hi havia la noia que els ajuda a llevar-se i esmorzar, s’ha preocupat per si trobaria molt embolic de cotxes a la carretera, li he contestat que aniria pels túnels de Vallvidrera que és més tranquil. M'ha mirat amb la cara de dir que els havia de pagar, de seguida li he dit que si hagués de pagar la visita em costaria més, segur! Explico això perquè malgrat tots els problemes que hi pugui haver, per experiència, sé que tenim un sistema sanitari excepcional.
Que tinguis molta sort, que tot et vagi molt bé i que et puguin solucionar ràpidament el teu problema!!!
Crec que aquests dies pujaran les connexions a la pàgina directa de l’abadia per si t’hi veiem. Una abraçada!
Sí Sergi, hi ha moltes injustícies en aquest món i el cas que ens expliques ens arriba al fons del cor. Sap molt de greu que hi hagi tanta gent que pateixi per la nostra manca de solidaritat. Ens hem de sentir culpables? En tot cas també he de dir-te que per part teva estàs posant el teu granet de sorra perquè aquestes injustícies no siguin tant evidents. Entenc la teva preocupació però què més pots fer? I tampoc seria just que no puguessis gaudir de l'atenció mèdica que tu requereixes. En fi, un gran tema i una gran reflexió pel dia d'avui.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris! No n'he publicat un d'anònim, tot i que l'agraeixo també (penseu a posar sempre el nom)
ResponEliminaBenvingut a casa! Ja t'he vist a Laudes. Cuida't molt i deixa't cuidar. Se't veu primot.
ResponElimina