Hi ha un passatge deliciós en el Primer Llibre dels Reis, quan Elies ha derrocat tots aquells profetes farsants. Sap que corre perill, i fuig. És un moment dur, en el qual percep el límit de la pròpia vida. I exclama a Déu: "Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares".
Totes les expectatives que hauria pogut tenir de jove s'han fos. I ara s'adona que ell és un més, sotmès als mateixos límits que els seus pares. Entra en crisi. I s'adorm.
Però Déu se li revela de manera misteriosa: "Aixeca't i menja". Quan estàs decaigut, primer de tot atén les necessitats bàsiques.
Tanmateix, Déu no el plany. Al contrari, l'envia! I li diu que li queda encara un camí llarg per recórrer. Amb la força de l'aliment rebut, camina "quaranta dies i quaranta nits". Té desig del Senyor, i la seva recerca es veu saciada. El Senyor se li revela a la muntanya en el ventijol suau.
Entenc que Elies estigués trasbalsat en veure's perseguit. I que sentís que això era excessiu per a ell. Però a mi m'hauria agradat contestar-li amb un fragment de l'Apocalipsi: "Conec la tribulació que passes i la teva pobresa, encara que de fet ets ric".
Sí, Elies, t'has trobat amb el límit com s'hi van trobar les teves generacions passades. Però des d'aquest tocar fons, aixeca't, menja i camina. Perquè això que perceps com a pobresa és el receptacle necessari perquè Déu s'hi faci present i realitzi la seva obra en tu.
Et sent com el profeta Elies?, jo m’hi he sentit varies vegades, i no recordava aquests fragment de l’Apocalipsi, però quant et pares a pensar cinc minuts, te’n doncs conte que has de donar gràcies a Déu, perquè a la vida n’hi ha de pitjor, som afortunats... Sergi demà, de aquí uns dies estaràs millor! Això a mi no em falla mai. Tant tu com jo tenim molta fe en la pregària dels altres, en la comunió en la pregària i tu tens molta gent que prega per tu. I amb la mirada amorosa de la nostra Moreneta, tot anirà molt bé.
ResponEliminaPreciós, aixeca't, menja i camina Sergi. Deixa't també que Déu realitzi la seva obra en tu 🙏🏻
ResponEliminaGràcies pels comentaris. A partir del que dieu, només aclarir-vos que aquest escrit no expressa el moment que estic vivint amb tot el tema de salut.
ResponEliminaM’alegro molt que els teus ànims siguin positius, Sergi, perdona la meva confusió. Et desitjo una bona recuperació el més aviat possible, i puguis tornar amb més força a la teva missió.
ResponEliminaNo passa res, simplement m'ha semblat que era millor aclarir-ho. Gràcies!
EliminaElies, és la Providencia de Déu perque Israel reaccioni,
ResponEliminai es giri cap a Déu.
Elies sent la crida de Deu, i la segueix.
En mig de tantes vicisituts , i dificultats,
Elies , es sent cansat :
- Ja n' hi ha pro, Senyor !...
S' ajeu a dormir...
Un angel el toca i lu diu:
Aixeca 't i menja que el camí que
has de fer, es llarc per a tu.
Elies, menja, beu i es posa a caminar
quarante dies, amb les seves nit, fins a la muntanya de Déu...
Potser , tots, hen passat per aquestes situacions ,
al llarc de la vida, per sencilla que sigui aquesta .
El " secret" , si és que es pot dir així,
es la confiança en Déu
Així, es com jo " interpreu Elies, al llegir, aquest Llibre, de l Antic Testament.
La Providencia de Déu, la seva Misericordia,
no sempre es immediata, ni molt menys !!
per aixó és tant important llegir l Antic Testament,
la seva lectura ens va preparant, al llarc de la vida ,
per anar comprenent, a la nostre mida i capacitat,
el missatge i contingut, del Nou Testament
Es un aprofundiment de per vida !!
Salutacions !!
Pare Sergi, bon diumenge:
ResponEliminaVoldria fer una puntualització, que crec molt important, sobre el meu escrit .
LaProvidéncia de Déu i la seva Misericordia,
SÍ SEMPRE SÓN INMEDIATS.
El que potser en la Historia d' Israel, i en la nostre propia história, personal, i la dels fets actuals del nostre mon es manifesten en el MOMENT, i de la MANERA, en que nosaltres voldriem que succeís.
Ahir, em vaig adonar de seguida, peró ja era molt tard.
Avui ho puntualitzo.
Gràcies.
" ...no sempre, es manifesta..."
ResponElimina