A vegades aquestes actituds es justifiquen perquè l’altre s’havia guanyat el seu fracàs (com venint a dir que ja s’ho mereixia). Però fins i tot quan l’altre és la causa del seu fracàs em sap greu. Un arbre caigut em genera compassió. Em surt instintivament, vull dir que no té cap mèrit moral. I sento refús cap a aquestes altres actituds de “fer estelles”.
Això no vol dir que la contemplació d’un arbre caigut no ens pugui aportar res, segur que en podem aprendre quelcom. Però sempre des de la caritat.
(Aquesta tarda compto arribar a Tororo, després d’un viatge llarg i d’una parada a Kampala. M’ha vingut a recollir en Pep)
La Caritat,és un valor que gaire bé ha desaparegut de la nostra societat..Tot el contrari del que tu apuntes,la xafarderia, la morbositat , "fer estelles"es tant fàcil i moltes vegades sense saber el motiu per el que l,altre arribat en aquest estat d, arbre caigut.
ResponEliminaEstimat Sergi!!! contenta que siguis ja a Uganda !! Cuida,t molt i bona feina !!!
Sergi, me n'alegro que arribis a Tororo i descansis una mica, que avui és diumenge!!!
ResponEliminaNo sé massa si el que has escrit té un sentit metafòric i si el té quin és! Puc intuir coses com la majoria que et llegim. Potser millor que ens quedem amb el bonic comentari de la Núria sobre la Caritat i la resta ja ho anirem veient...
Moltes gràcies per siguir fent-te present encara que continui faltant la foto als teus escrits. Espero que sigui aviat que hi torni la llum!!!
Hola Sergi, M,alegro que ja siguis a Uganda. Cuida,t molt i recupera totes les forces.
ResponEliminaSobre el que dius de "fer estelles", i tant, ja veus ara amb el que ha passat sobre la pedaràstia, els mal intencionats tenen la ocasió perfecta per posar-los tots al mateix sac.
Celebro que hagis arribat a Uganda, Sergi! La referència als *arbres caiguts* a mi em fa pensar en la segona part del Viatge Ítaca... Més lluny, heu d'anar més lluny, dels arbres caiguts que ara us empresonen...Caure i tornar-se aixecar, no donar-se per vençut, no deixar de caminar cap a la utopia... No podem renunciar a la nostra llibertat com a país, malgrat tots els malgrats... 🙊 Comparteixo el sentit del teu comentari 😊
ResponEliminaL'únic fracàs és no haver fet, allò a lo qué estem cridats. Tot l'altre són entrebancs, que alguns es superen amb més èxits què d'altre.
ResponEliminaHe rebut un comentari sense nom. Si m'envies el nom, el publicaré.
ResponEliminaVeig que el tema ressona diferent segons les persones. No em refereixo a cap cas o tema en concret, és una reflexió sobre aquest comportament humà que a vegades m'ha fet pensar.
Crec que com diu la Nuria hem de posar l'accent en la caritat per sobre la morbositat i la tafaneria. Personalment evito "fer llenya" de l'arbre caigut; sigui una persona coneguda o desconeguda.
ResponEliminaPare Sergi d'Assis, bon dia.
ResponEliminaContenta de rependre i llegir les teves comunicacions,
escrites des de Uganda.
Jo, et contesto des de Montserrat, on passo
les Festes de la Mare de Déu d' Agost amb família.
" DAVANT EL FRACAS PERSONAL "
El que he observat dins el meu ambient:
1. LA PRESENCIA DE LA DISORT EXTERNA, A UN MATEIX:
Davant d' una disort en que la persona, no ha tingut res a veure, ACCIDENT, MALALTIA, PERDUA DE TREBALL, etc.etc...
Sempre he vist, al voltant d' aquesta persona, almenys,
en el meu ambient, actituts personals de COMPRENSIO, COMPASSIÓ, AJUDA...
2. LA PRESENCIA DE LA DISORT, DEPENENT D' UN MATEIX:
Ara bé, si la disort ha estat,
PER UNA FALTA DE SENTIT COMÚ,
PER UNA FALTA DE PRUDÉNCIA,
PER UNA FALTA DE PREVISIÓ,
en defunituva PER UNA FALTA D' ANALISI,
DAVANT D' UN PERILL, sigui físic, material, moral,
tenint " LES EINES" per solucionar-ho,
llavors, aquesta POCA TRAÇA, PER DIRIGIR LA TEVA PROPUA VIDA, sobre tot si es continua, en el temps,
la gent s' hi aprofita i encara ensorra més a la persona
I pot crear-li un estigme.
3. ELS GRANS IDEALS
Quan la vida d' una persona està PLENA DE SENTIT,
quan es persegueixen els GRANS IDEALS,
la MORBOSITAT, la XAFARDERIA, la RUMOROLOGIA,
difucilment tenen lloc en lavida de ningú!!
Des de Montserrat,
tot Celebrant l ' Aniversari Abacial.
13 d' Agost 2000- 13 d' Agost 2024
Fins a no trigar,
Pilar
No entenc gaire de plantes ni d'arbres però entenc q quan estan secs cauen més fàcilment. I no resisteixen tant fàcilment a les ventades o nevades.... M ha vingut la imatge i sensació de que la vida de persones com tú "rega" les nostres vides! Gràcies per compartir les teves vivències. Moltes gràcies !
ResponElimina