.jpg)
Hi ha una escena bíblica del Segon llibre dels Reis que, tot i passar molt desaparcebuda, em sembla deliciosa. S’esdevé quan el profeta Eliseu ja és mort i enterrat.
Es viu en un context bèl·lic, amb unes bandes de moabites que han envaït el territori. Aleshores se’ns diu: “Uns que estaven enterrant un home, veient una de les bandes, van llançar el difunt al sepulcre d’Eliseu i van fugir. Quan aquell difunt va tocar els ossos d’Eliseu, recobrà la vida i es posà dret” (2Re 13,21).
No ho trobeu fantàstic? Es veuen obligats a llançar el cos d’un difunt a la tomba d’Eliseu en una situació de perill, i en tocar el seu cadàver ressuscita!! Quina manera tan genial d’expressar amb una història quelcom més profund!
El contacte amb un home de Déu ressuscita, dona vida! Penso que d’alguna manera tots en podem fer experiència: el contacte amb persones bones de veritat ens fa bé, i ens pot encoratjar a ser com elles. És cert que també ens poden impulsar al Bé els mals testimonis, com a exemple del que no s’ha de fer. Però poder tractar bons testimonis és un estímul difícil d’igualar!
Un darrer detall d’aquesta historieta: l’home mort recobra la vida per pura gràcia! El contacte amb l’home de Déu es dona per circumstàncies en les quals no hi ha intervingut gens: un autèntic do! Quants regals també hem rebut per haver pogut tenir contacte amb bons testimonis!
Imatge: "El miracle a la tomba d'Eliseu", de Jan Nagel (1596)
Sí Sergi, tinc molt clar que el contacte amb persones bones ens fa bé, em sento privilegiada per fer-ne experiència sovint!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-nos aquesta història tan bonica amb teva mirada personal!!!
Ja que avui parles al final de bons testimonis m'animo a enllaçar informació sobre un testimoni que per a mi va ser molt important quan el vaig conèixer quan tenia només 16 anys, i que ens vam seguir fins que va morir. Em refereixo al pare Basili Girbau que va ser una mica com el successor del pare Estanislau Llopart a l'ermita de la Santa Creu de Montserrat. Enguany fa 21 anys que tots dos van morir (el pare Basili pels volts de Nadal i el pare Estanislau el mes de març de l'any 2003).
ResponEliminahttps://hacialacontemplacion.blogspot.com/2012/01/padre-basili-girbau-osb-ermitano.html
Gràcies per explicar-nos aquesta història significativa (i bastant divertida). Que tots ens donem vida els uns als altres.
ResponEliminaHome, Pare Sergi,
ResponEliminaJo sóc un ENTERRAMORTS,
i em passa aixó,
i més que pensar en aquestes coses tant espirituals,
de l 'impacte que rebu, i sense tenir temps, de res més,
FUJO PITANT !!
Peró...
SÉ MOLT BÉ A QUE ET REFEREIXES ,
I ESTIC PLENAMENT DE COR AMB TÚ !!
Cada " HOME DE ÐÉU" , que es va presentant,
al llarc de la nostre vida, és REBRE UN REGAL DE DÉU.
Els consideŕo "LA PROVIDÉNCIA DE DÉU", que poc a poc, ens va PROVEINT D' ALLÓ QUE NECESITEN,
tal com diu el SALM, ja sigui d' ALIMENT, MATERIAL,
MORAL o ESPIRITUAL.
Jo, ho visc així, amb un gran agraiment.
I, tota aqusta preséncia seva
com molt propera, com acompanyant-me.
Dispensa de la brona inicial !!
Feliç descans a tots.
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina