Perdre els papers

La setmana passada una persona em va faltar al respecte per telèfon. Va ser força inesperat perquè era per una cosa sense més importància. Vaig entendre que no era res personal, perquè tenim bona relació i a més va fer el mateix amb un altre monjo al cap de no res (i ell li va penjar la trucada). Ens veiem sovint per Tororo i vaig pensar que potser els següents dies es disculparia, però no va ser així.

Li vaig fer un correu per evitar cap malentès. Entre altres coses, li expressava com m'havia sentit en tractar-me d'aquella manera. Li deia que podem tenir opinions diferents i que això no és cap problema, però que no ens hauríem de faltar al respecte. Era un escrit amb desig de reconciliar-nos, i el va rebre bé: em va enviar una disculpa per whatsapp que em va semblar ben sincera.

Quan algú perd els papers, si em falta al respecte m'afecta. Però veig que la meva reacció no és també la de perdre els papers. Crec que és perquè penso que no m'he de posar a aquest nivell i m'he de mantenir serè. De fet, em sembla que penso que no vull fer el ridícul.

A vegades he pensat que quan una persona perd els papers perd també l'autoritat i a vegades fins la credibilitat.

Tanmateix, qui no té un all té una ceba. I tots tenim coses per millorar.

El nom d'Alweny

Els qui em coneixeu més ja podeu imaginar que, a l'hora de posar el nom d'Alweny pel programa de beques, devia intentar descobrir si aquest nom tenia algun significat. La recerca no va ser fàcil, però dues fonts van confirmar-ne l'origen.

Alweny és el nom que es posava a les nenes nascudes en temps de guerra. Em vaig quedar una mica de pedra en saber-ho, perquè és un nom a l'altre extrem de noms femenins bells com Mar, Pau o similars.

Però vaig pensar que, justament per aquesta raó, era un nom significatiu. És un nom que expressa una ferida: una nena nascuda en temps de guerra. Ara ja no hi ha guerra, però aquest nom s'ha perllongat en algunes famílies. I d'alguna manera expressa l'objectiu d'aquest programa: donar resposta i assistència a aquells infants i joves que d'una manera o altra tenen una ferida pel fet de no poder estudiar. En alguns casos és per la pobresa, però en altres s'hi sumen malformacions, situacions familiars molt complexes, etc. 

Les nenes com l'Alweny podrien quedar de manera natural fora del sistema a causa de la seva vulnerabilitat. I amb el programa de beques volem subvertir aquest fet i donar-los l'oportunitat de tenir un futur diferent.

Per tant, el nom Alweny pertany a la primera nena que vam becar. Però indica també el sentit d'aquest programa de beques que hem iniciat.

"L'escolta i la missió"

Darrerament em trobo que em demanen escrits o entrevistes en diverses publicacions o mitjans, i en altres casos m'ofereixen aquesta possibilitat. Sempre ho agraeixo (i tant!), però en algunes ocasions declino aquest oferiment. Em podria passar el dia escrivint articles per diversos mitjans, però no he vingut a l'Àfrica amb aquesta finalitat i em sembla que ho he de fer de manera molt mesurada. A l'hora d'escriure, prioritzo La Font de Greccio com un espai accessible als qui hi teniu interès. I, en el dia a dia, dono prioritat al seguiment dels projectes i a passar hores escoltant ugandesos que em venen a veure per compartir el que viuen.

Una excepció ha estat un article que em van demanar des de l'IEME (Instituto Español de Misiones Extranjeras) per a la seva revista "Misiones Extranjeras" n. 309, i que vaig titular "Escucha y misión". Hi parlo de la importància de l'actitud d'escolta per al missioner, i de fet és l'aproximació d'un monjo benedictí al fet missioner. Penso que hi ha reflexions que van més enllà de la vida dels missioners, i per això us comparteixo la versió catalana d'aquest article aquí.

Ja sé que és una mica llarg i probablement bastants no el llegireu. Però segurament alguns sí que el voldreu llegir, i per això us el comparteixo.

Bona Quaresma a tothom!

Foto: Olga Llorensí, al Llac Victòria 

La deessa Ocasió

Em meravella que la mitologia romana comptés amb una deessa de nom "Ocasió" o "Oportunitat".

Se la representa com una dona amb una cabellera per la part del davant i calba per darrere. Està sobre una superfície semblant a una roda, i amb ales als peus: per tant, en constant moviment. A menys que la cacis quan passa, en el moment just, se t'escola perquè no té cabells per la part del darrere per on la puguis agafar, i la roda i les ales la fan continuar sense aturar-se.

Quina imatge tan suggerent del que poden ser les oportunitats a la vida! Hi ha ocasions que, o bé les atrapes, o fugen i tal vegada no tornin. Ara bé, com saber quines són les ocasions que són úniques i quines no? Cal discerniment. I probablement valentia quan sembla que és el moment oportú.

Aprehendre la deessa Ocasió quan passa té els seus riscos, un es pot equivocar. Però no seria molt pitjor adonar-se en el futur que, quan ella va passar, no vam tenir l'audàcia d'encalçar-la fins a atrapar-la?