Avui he visitat l'Elvis al "Uganda Cancer Institute" de Kampala. La matinada després del trasllat vam viure hores angoixants: a quarts de sis del matí la mare em va trucar que havia passat tota la nit amb oxigen, i estava perdent sang i saliva pel nas i per la boca. La infermera li deia que el nen necessitava sang, però que no podrien donar-li fins que obrís la farmàcia (suposo que de l'hospital). Quan finalment el metge i infermeres hi van poder intervenir, el van estabilitzar.
Està en una sala amb un bon número de nens malalts, uns quants amb protuberàncies importants. Ara està sempre connectat amb oxigen, i li donen morfina. Tot i així, m'ha dit que té dolor.
La mare es veia optimista, perquè diu que ha guanyat pes respecte l'altre hospital. Però jo l'he vist amb la mirada força perduda i amb dificultats per respirar. Demà li comencen a fer quimioteràpia, els metges diuen que el càncer s'ha escampat als pulmons. Li he dit a la mare que la millor medicina per al nen és la seva presència constant al seu costat. I li he donat una petita joguina que havia rebut de Catalunya.
Diuen que mentre hi ha vida hi ha esperança, però la seva vida penja d'un fil. Quina merda...
No tinc paraules...
ResponEliminatan dificil de veure i viure un patiment tan grand
ResponEliminaA les seccions dels hospitals infantils són llocs on he vist mares pregar, sovint en tota solitud. En el meu cas concret va ser a mitjans dels anys 90 a l'Hospital de Sant Pau d'aquí Barcelona que precisament té una església i parròquia en el mateix recinte.
ResponEliminaSí, vam fer una pregària amb la mare i el nen. I després, a la sortida la mare em va demanar pregar per un altre nen malalt que estava allà amb els seus pares
EliminaHe rebut dos comentaris sense nom. Si m'envieu el nom, els publicaré. Gràcies
ResponEliminaPare Sergi d ' Assis, bona tarda.
ResponElimina1. EL QUE ENS IGUALA A TOTS:
La malaltia, en sí,
sigui quina sigui, està present en els cinc Continents,
i ens iguala a tots, tenint present que la genètica,
ens pot afavorir o perjudicar, en l ' esdevenir
de la nostre salut.
2. EL QUE ENS DIFERENCIA: ELS GOVERS
L' Educació dels pares, per afavorir una vida saludable,
recolzada en els bons hàbits...
La bona observació dels pares, en les petites alteracions de salut dels seus fills...
Les Revisions Escolars , periòdiques...
Els ambients que contaminen:
Aire, aigua, aliments, treball infantil...
Relació, Metges-Família,...
Investigació Laboratoris,, Diagnòstics,
Equipament Hospitals...
Post-Operatoris, Atencions Palietives per evitar
el sofriment, físic , psíquic, moral...
Pare Sergi d' Assis, aquesta segona part,
es l' origen de la teva indignació,
expressada, en les teves dues últimes paraules,
que aquí, no cal repetir.
Aquesta indignació, estic seguretat que també
és la de tots nosaltres, que t' anem seguin,
des de els nostres llocs , tant diversos i concrets
La meva pregunta que m' he anat fent, des de
de que tinc consciència dels països de Missió,
si se' m permet, dir-ho així:
- De qué i de quí depèn la millora d' aquesta situació ?
Esperem notícies
Preguem i plorem al vostre costat.
ResponEliminaPatim per ell i per tu també Sergi, quin greu... En comunió 🙏🏻
ResponEliminaRezo y sufro con Elvis y con todos que sufrís está tremenda situación
ResponEliminaAgraeixo molt tots els comentaris, tan plens d'estimació. També d'algun més que m'ha arribat sense nom (i que per això no he publicat, però també us els agraeixo). Ahir li van començar la quimioteràpia, i la mare diu que va tenint gana i pensa que va prou bé. Però l'altre dia la vaig veure optimista, i jo veia el nen molt feble i apurat. Veurem. Tant de bo!
ResponEliminaDemanem a Déu que li doni el do de la salut i sobretot que acompanyi a la família en aquests moments tan difícils.
ResponElimina