Quan pensem en Jeremies, suposo que és fàcil imaginar algú amb molt caràcter, i potser fins amb un aire malcarat per les paraules tan dures que dirigeix al poble com a profeta.
Per això és tan bonic poder llegir aquestes paraules seves que ens revelen una altra dimensió:
"Corregeix-me, Senyor, però amb mesura;
no amb enuig, que no en quedaria res"
(Jr 10, 24)
El profeta podria aparèixer com a esquerp: donades les circumstàncies del poble, li toca un paper feréstec que no és massa agradable. Però aquí se'ns presenta com un xaiet, o potser encara millor com un gosset a qui han estomacat. És algú que té la consciència que ha de créixer i madurar, i per això accepta les correccions que la vida li pugui comportar. Però se sap fràgil, i demana que les proves no siguin massa dures perquè sap que no és prou fort per afrontar-les.
M'ha fet pensar que és encoratjador veure un gran profeta amb consciència de fragilitat, perquè això ens l'apropa a tots els éssers humans que estem fets també de pols. I també m'ha suggerit que és arriscat categoritzar les persones en fortes o fràgils, perquè segurament tothom té una part de cada. I, a més, no sempre la imatge que un projecta cap enfora es correspon amb la realitat interior.
Gràcies, Jeremies, per compartir-ho de manera desacomplexada!
Foto: Laura Cavero
Que bonic tornes a parlar de Jeremies. Entenc que aquests dies, deus estar fent lectura dels seus textos. Quina llàstima no saber-ne prou per poder feu un comentari que digui alguna cosa també.
ResponEliminaMoltes gràcies de crear-me la curiositat per llegir-lo!!!
Comparteixo la teva reflexió sobre la categorització que fem a vegades de les persones, en fortes o fràgils, sense conéixer-les prou. Penso com tu, Sergi, que segurament tots tenim una part de cada una i que la imatge que projectem cap enfora no sempre es correspon amb el que ens passa per dins. M'ha fet pensar també que, a voltes els altres ens poden veure com a persones molt segures, amb les idees molt clares i no sempre és així. També que, a vegades quan la vida et posa a prova, et surt una mena de fortalesa que desconeixies i que et permet entomar aquell tràngol, tot i que més endavant et pot passar factura...O sigui que les persones som d'una complexitat gran...També a mi m'has fet venir ganes de llegir Jeremies...😉
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre.
ResponEliminaELS PROFETES: DÉU- N' HI DÓ !!
Jeremies, una vida tràgica,
en mig d' una situació,, extremadament tràgica,
pel poble de Judà.
Quan llegeixes ELS PROFETES, dins els textos de la liturgia diaria, veus la tragédia de la situació,
en que està cada profeta.
Peró quan llegeixes, la vocació de cada profeta,
no dins els textos Litúrgics, sinó,
dins la Sagrada Escripturs, I en concret :
1a. I 2a. de Samuel i 1a. I 2a. de Reis,
la tragèdia que descriuen els Capítols
i Versets, es multipliquen fins a l ' infinit.
Peró, llavors, també, vas veient la presència,
la misericordia, la paciència de Dèu,
pel seu poble, a través de Profeta, encara que en aquell moment, ells no n' eren conscients.
Un poble, el de Judà, cada vegada més allunyat
de Déu.
L' última vegada que l ' Escriptura,n ens parla
de Jeremies, ens el descriu :
Empresonat...
Camí del Captiveri...
Morint a Egipte...
Com ?
Solament Déu ho sap!!
DÉU - N' HI- DÓ !!
Peró, si tú em preguntes, com és l esperit,
l ' ànim de Jeremies, si FORT o FRÀGIL,
Jo, et diria que FORT !!
Peró, fort, d' aquella manera que ens descriu,
LA SEQÚENCIA DE L ' ESPERIT SANT:
" VENIU ESPERIT SANT...
VOS SOU EL CONSOLADOR...
EN ELS TREBALLS SOU CONFORT...
EN LES PENES SOU CONHORT...
RES TINDRÀ L'HOMESI VÓS NO LI DEU....
TOT L ' INDÓMIT ENDOLCIU...
REGIU EL QUI S' ESGARRIA...
DEU ALS FIDELS CONFIATS ....
LA JOIA INMORTAL I PLENA."
Faltaven cinc segles, per la Vinguda de l ' Esperit Sant,
Peró, al llegir ÉLS PROFETES, sempre he pensat,
que ells ja tenien l ' Esperit Sant, que no es altre cosa que Ðéu mateix.
D' altre manera, no haguessin pogut continuar fins el final...
Aixó, és el que anat pensant, mentres et llegia.
Feliç descans.
BONA PASQUA !!
Gràcies pels vostres comentaris Marta, Ma Àngels i Pilar! Bé, és probable que més d'un el trobi un profeta feixuc de llegir. Però conté perles amagades!
ResponEliminaSí, és veritat .
ResponEliminaTots els Profetes, tenen la missió
de fer tornar el poble d' Israel ,
a la fe que varen tenir,
en el moment de l ' Exode, I en els primers temps.
Peró el poble, s' ha anat apartant de Déu,
i el Profeta, en mig d' aquest rebuig,
te l ' encàrrec de retornar-lo cap a Déu.
Peró, , en aquest parlar, en aquesta reflexió,
unes vegades, hi veiem , un Déu molt indignat ,
que parla amb molta duresa,
Peró en altres moments, el veiem
amb una tendresa inmensa
PROFETA ISAÏES:
" ...ESTIC FART DELS VOSTRES SACRIFICIS..."
"...AI DELS QUI FAN LLEIS INJUSTES..."
PERÓ AL FINAL:
"...JO , EL SENYOR, SÓC EL TEU DÉU..."
"...NO TINGUIS POR, SÓC JO, QUI T' AJUDA. ."
PROFETA OSSES:
"...ISRAEL , RECOLLIRÀ EL QUE ES MAREIX..."
"...HE VIST COSES HORRIBLES A ISRAEL..."
PERÓ AL FINAL :
"...JO ELS GUARIRÉ DE LA SEVA INFIDELITAT..."
"...I ELS ESTIMARÉ AMB TOT EL COR..."
Sí, és veritat:
Totes aquestes "PERLES DELS PROFETES,
venen del Cor de Déu, que ens coneix
com sóm, I que per aixó, li diem PARE NOSTRE !!
Al lleguir els Profetes, amb calma,
són aquests, els pensaments que em venen.
LA PAU !!
I, a no trigar !!
Gràcies Pilar per aquesta anàlisi que ens comparteixes dels profetes!
EliminaDe rés !!
ResponEliminaSou vosaltres qui ens doneu, el motiu
per reflexionar -hi !!
Gràcies.