La nit que vam arribar als 20 donants estava tan entusiasmat que des de les 3 de la matinada ja no vaig poder dormir, i a les 4 em vaig posar a treballar en el programa (lògicament, durant el matí vaig arrossegar una son... i vaig recordar que no soc Superman).
Hem anat a visitar la primera persona que ha identificat cinc famílies molt necessitades, i fa impressió. Un d'ells, per posar un exemple, és un nen abandonat per la seva mare (i el pare viu amb una tercera dona lluny dels seus fills). Aquest nen viu amb una dona que havia estat una de les dones del pare, amb altres criatures. I l'únic futur que li esperava era deambular pels carrers dels slums.
Només de pensar en el que suposarà per a aquests nens poder anar a escola i poder menjar cada dia, sento una il·lusió gran. M'he reunit amb el president del patronat de l'escola (un capellà) i la directora: m'havien presentat les necessitats de l'escola a nivell d'instal·lacions, i ho hem estat parlant. Calculo que en uns tres o quatre anys aquesta escola pot haver millorat molt de com està ara.
També els he dit que quan hi hagi visites de Catalunya podem pensar en organitzar activitats, i s'hi han mostrat molt receptius.
De moment, aquestes properes setmanes hem de visitar en els slums les 20 famílies seleccionades, i mirar que es puguin inscriure a l'escola durant el mes de desembre. I al mes de febrer, tots cap a escola!
Moltes gràcies, Sergi, per deixar-nos compartir la vostra il.lusió!!! Preguem perquè acabi sent una productiva realitat 🙏🏼
ResponEliminaM'he deixat la foto, és la casa d'algun dels nois? 🤔
ResponEliminaLa foto no és meva, la va tirar un candidat que vam tenir uns dies en una ocasió que ens van dur a la zona dels slums. Certament és la casa d'algú, però no sé de qui
EliminaIL.LUSIÓ VS. INSOMNI :
ResponEliminaI tant que sí !!
Una il·lusió que s' està apunt de aconseguir,
peró encara no en tens, el cent per cent de seguretat,
et pot donar una nit d' insomni !!
D' ordinari, aquestes nits, a la vida
passen molt de tant en tant.
Generalment, és dónen en circunstàncies,
en que el que " s'hi juga, és molt valuós per nosaltres,
sigui en l' especte que sigui...
I, l ' obtenció d' aquestes 20 beques,
ho són , per a tu, per a vosaltres,
i molt especialment, per quells nens i adolescents
que se'n beneficiaran.
Felicitats .
I, ara sí, bon descans !!
Imagino la teva felicitat al constatar que 20 nens/es tindran assegurada la seva escolarització gràcies als seus padrins/padrines. Quantes llavors d'esperança que esteu plantant! Aquest nou projecte a Kampala només pot anar bé ! Enhorabona, Sergi!
ResponElimina"Hi ha més goig en donar que en rebre". Aquest és el goig que deveu haver sentit. Poder trobar els recursos que sabeu que són necessari per poder començar a tirar endavant el projecte és sens dubte molt esperançador i esgrescador. Poder "salvar" aquests nens/nenes és un regal de Déu. Però també som conscients que hi ha molta feina a fer i encara molts nens/nenes amb dificultats. Molts ànims a tots vosaltres que treballeu cada dia per ser presència de Déu enmig del món.
ResponElimina