Planificació

És bonic anar observant elements de la vida de cada dia dels monestirs que et fan pensar en la pertinença benedictina. Com a botó de mostra, us poso aquesta foto de la sortida dels monjos de Mvimwa per anar a dinar en acabar la pregària: en silenci i ordenats segons l'entrada al monestir. Són detalls, però que tots sumats creen un ambient propici per trobar allò que hem vingut a cercar en la vida monàstica.

Ara bé, estem a l'Àfrica on la improvisació és un factor molt habitual. I us puc dir que, després de l'experiència de deixar-me portar durant aquestes setmanes a nivell de planificació, si hagués de tornar ara intervindria molt més en la preparació tot lligant diversos aspectes.

Sobretot pel que fa als transports, hi han hagut moments una mica surrealistes. Com per exemple quan ens va tocar fer un viatge llarguíssim en un autobús absolutament ple per tot arreu, amb el corredor central ocupat i literalment comprimits per totes bandes. La baca del vehicle també anava carregada amb molts paquets, i el vehicle en certes zones muntanyoses s'anava balancejant d'una banda a l'altra... En arribar a destinació, vam comprovar que el nostre autobús era el pitjor amb diferència respecte tots els altres. Si haguéssim agafat aquest "Super Feo" hauríem anat molt millor tot i el nom!

Un altre moment curiós va ser quan vam perdre un avió amb un Abat (ens tornaran els diners), i vam haver de travessar amb cotxe mig Tanzània fins a la capital Dodoma (recorrent 200 quilòmetres de més per un error del conductor). Aquell dia quasi no vam menjar (i dormir poc), i a les 3.30 del matí ens aixecàvem per agafar un tren que ens portaria fins a Dar es Salaam. 

Tot i això, les carreteres en general són molt millors que les ugandeses. La impressió del país és que és més desenvolupat i, tot i intuir pobresa en algunes zones, no perceps la misèria que massa gent viu a Uganda.