.jpg)
Els dies tornant de Tanzània han estat bojos (i encara me'n queden uns quants). Sabia que seria així, però a més vaig agafar un constipat que ho va fer tot més cansat. Aquí Uganda s'està preparant l'inici de curs, i principalment per això vam anar uns dies a Tororo per gestions en relació a les escoles (pagament de quotes, compra de material i altres).
I ara tornem a ser a Kampala. Ja som 4 de comunitat! Hem tingut dues incorporacions (que he pogut seleccionar dels 15 candidats que hem tingut fins ara). I a la casa des d'avui serem 7 vivint-hi, i el número previsiblement s'incrementarà perquè veig que el Programa Aixeca't clarament interessa. No va ser una invenció sorgida del no-res, sinó el resultat d'observar la realitat ugandesa durant uns anys. Crec que aviat a la "House of the Good Samaritan" serem entre 10 i 15 persones.
Aquests dies estem focalitzats en fer possible el començament de curs per als 21 nens i nenes dels suburbis. Hem de preveure molts detalls. El vídeo que us he posat aquí baix és del dia que vam anar al mig de la ciutat a comprar les sabatetes que hauran de portar: una bogeria. No sé si podreu apreciar la imatge d'un carrer que fa pujada i que es veu de lluny, pleníssim a vessar de gent i vehicles per totes bandes. Caminàvem (com la majoria) pel mig del carrer envoltats de motos, cotxes i camions que miraven de fer-se pas. Com que un noi portava les sabates amb un sac al cap i anava al davant, l'havíem d'anar seguint per on anés (i anava ràpid i es va equivocar vàries vegades). Al final els vaig perdre, i em vaig situar en un punt més elevat esperant que "algun dia" tornarien enrere per veure on m'havia quedat encallat.
Tinc moltes moltes idees en relació a l'escola. Però ara el més important és que comencin. Els convocarem per provar les sabatetes (qualsevol cosa així als slums és complexa, però gràcies a Déu som un equip), i mirarem de comprar tota la resta de material que ens toca a nosaltres.
Espero que d'aquí uns deu dies puguem reprendre una certa normalitat.
Com diem els catalans sembla el "mercat de Calaf". Espero que al final puguessiu comprar les sabates que buscàveu. Content que puguis tornar a Uganda i reemprendre la feina a Kampala.
ResponEliminaCrec que Calaf, tot i la fama, deu ser força més senzill haha!
EliminaMare meva...quin estrés, la tornada a Uganda, Sergi! La primera foto ja ho diu tot.... Felicitacions per com va avançant el projecte "House of the Good Samaritan" i l'increment de la comunitat de monjos. Fantàstic! Bon inici de curs! Cuida't molt.
ResponEliminaMentre et llegia m'ho anava imaginant tot i et ben asseguro que reia perquè tal com expliques l’odissea de caminar per aquests carrers, ho veia com si fos una pel·lícula dels germans Marx.
ResponEliminaEstic contenta perquè va tot endavant.
Cuida't molt.
De debò que sembla difícil viure aquí, Sergi, agobiant com a mínim!!!
ResponEliminaBen bé que quan et proposes alguna cosa, funciona. Moltes felicitats pel programa d'ajuda i per les noves incorporacions que has tingut a la comunitat!!!
Pel que fa al vídeo penso que, encara que sigui enmig de tanta gent, deveu cridar l'atenció. Ningú us diu mai res?
Moltes gràcies per tant de detall en les teves explicacions!!!