Tot meditant el llibre del profeta Osees, m'ha sorprès la seva insistència sobre el coneixement de Déu. I m'ha sorprès agradablement. S'hi refereix en diverses ocasions, però no com si conèixer Déu es tractés de l'assumpció d'unes idees com sovint ho entendríem actualment. Parla de conèixer Déu com d'una experiència, com d'una relació interior i íntima amb aquest Amor.
I ho contraposa a rituals externs que no signifiquen res si es fan superficialment. D'alguna manera, veig un component ètic en com ell entén aquest coneixement de Déu: no concep que un pugui atribuir-se el coneixement de Déu i portar una vida dissonant amb aquesta creença.
I sí, en aquest temps de Quaresma en què som cridats a revisar la nostra vida en primera persona, penso que em queda tant de camí per recórrer i millorar!
Senyor, ajuda'm a conformar la meva vida amb els ideals que habiten el meu cor. Que la meditació diària de la teva Paraula em transformi en olor agradable per als qui se m'atansin.
"Maldem per conèixer el Senyor:
ell està a punt d’aixecar-se com l’aurora;
ens arribarà com pluja de tardor,
com el ruixat de primavera
que amara la terra" (Osees, 6,3).
Que així sigui!!
Que així sigui, Sergi 🙏🏼
ResponEliminaSergi, llegint-te m'ha vingut al cap Sant Ignasi.
ResponElimina"Senyor que et conegui,
perquè si et conec t'estimaré.
Senyor que t'estimi,
perquè si t'estimo et seguiré"