No fa massa dies vaig acompanyar un noi a l'hospital, un cas que havia estat greu i que ara està molt ben encarrilat gràcies als donatius d'una senyora.
Doncs bé, es va donar una escena una mica surrealista (bé, són situacions que almenys a nosaltres occidentals ens sorprenen). El metge li pregunta: "Encara tens 22 anys?". I ell respon: "Probablement". La sorpresa del metge va ser gran.
Però és que molt sovint m'he trobat amb gent que no saben quin dia van néixer, i a vegades ni el mes. Per tant, tampoc poden celebrar cap aniversari. I en altres ocasions tenen dues o tres dates diferents disponibles: la que posa el document d'identitat, la dels documents acadèmics i la que diu la mare (i no en tots els casos la de la mare és la més fiable!).
Més enllà de les anècdotes, que a vegades són per sucar-hi pa, és un signe que em fa reflexionar.
Foto: Pep Clotet
Aixo si que es viure el present d’una forma ben radical!
ResponEliminaGracies per compartir-ho.
Bonica fotografia!!
Sí, és molt curiòs això que dius, Sergi. Sembla que una mare hauria de recordar quan va néixer la seva criatura. L'aniversari de naixement és una data significativa, per a nosaltres. No sé si el que expliques és comú a altres països africans. Jo recordo que quan vam acollir una nena dels campaments saharauís un estiu, fa uns quants anys, ens van dir una edat aproximada i va ser quan la vam portar a una revisió mèdica que el dentista ens va dir la seva edat.
ResponElimina