L'Ofumbi és un dels nois que tenim acollits a la "House of the Good Samaritan". Es trobava encallat i sense futur al poblat, i va demanar venir per treballar a Kampala.
El vam connectar a un dels supermercats on comprem, i ara fa un mes que hi treballa. Fa més hores que un rellotge (aquesta és la realitat d'Uganda per a molts joves si aconsegueixen una feina). És molt treballador i amable amb tothom, el supervisor m'ho va fer notar des del primer dia.
Li van dir que, com que havia començat la segona setmana del mes, cobraria només tres setmanes aquesta primera vegada. Un dia accidentalment va trencar una safata plena d'ous, i li van dir que li haurien de treure del sou (és el que està establert).
La sorpresa va arribar a final de mes. No només li van pagar tot el mes sencer, sinó que no han comptat aquella safata trencada. Un company es va sorprendre perquè havien començat el mateix dia i a ell li havien pagat menys. Però l'Ofumbi sap la raó: ha treballat moltíssim (i altres són gandulots).
De seguida va enviar la major part dels diners a la mare. Volen anar comprant animals, i amb els beneficis poder pagar els seus futurs estudis i altres despeses familiars.
D'aquí pocs dies, un altre noi que tenim a casa començarà a treballar al mateix supermercat. L'exemple de l'Ofumbi ens obre les portes a presentar-ne d'altres. És un dels primers fruits del Programa Aixeca't.
Dóna goig veure aquests "fruits" tan formosos i bells. Enhorabona a tot l'equip que ho feu possible i també en donem gràcies a Déu. Hi ha molta feina per fer però casos com aquests ajuden a ser optimista. Molts ànims a seguir treballant!
ResponEliminaLa tossuda esperança va obrint-se camí a través vostre, Sergi, en aquest racó de món. Ens convenen bones notícies com aquesta perquè t'asseguro que el temps tan convuls que vivim aqui ens ho posa difícil per creure que el bé pugui triomfar sobre el mal.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis:
ResponEliminaBona nit.
L' Ofumbi, serà un bon i gran botiguer !!
Sempre he estat rodejada,
de petites botigues, que subministren
aquelles matèries necessàries
per anar vivint el dia a dia,
i que varen ajudar a fer gran ,
el comerç de Catalunya.
Les seves característiques, coincideixen
en totes elles.
Botigues de petites dimensions.
Amb vivenda incorporada i un jardinet .
D' organització familiar...
Bon gènere, peró nó, ostentos...
Tracte amable, sense ser empalagós,
ni tafaner...
L ' amo, sempre present...
Temps de vacances d' estiu, tornant-se
amb la família i pocs dies...
Era molt general, que un dels fills seguís
el negoci...
El botiguer que pel que fos, no tenia continuïtat,
ho posava en mans del millor dependent...
Aquest, és el camí que jo desitjo
de tot cor per aquest noi,
de la fotografia, l 'Ofumbi,
que veiem, tant trempat !!
Felicitats !!
PAX.