Continuant amb aquella reflexió, m'he trobat meditant amb aquest verset: "Espera sempre en el teu Déu" (Os 12,7). I m'he preguntat quin significat tenia per a mi.
Per ser sincer, us he de confessar que a nivell pràctic sovint espero que Déu faci possible allò que jo voldria. A veure, no deixa de ser lògic: desitjo coses bones, i espero que Déu les faci realitat. Anhelar coses bones no és pas dolent.
Però tinc la impressió que l'esperança en Déu ha de ser quelcom més profund. Potser no hauria de ser tant que això vagi d'aquesta manera o d'aquella altra, sinó que en qualsevol cosa que s'esdevingui visqui prop d'Ell i sempre confiant en el seu Amor.
Senyor, que sàpiga esperar en Tu amb saviesa!
Foto: Pep Clotet
Quina ilusio em faria poder viure sempre amb aquesta segona visio de la confiança….
ResponEliminaAquest sentit més profund de l'esperança en Déu a mi em remet a l'acceptació de la seva voluntat que resem en el Parenostre i que costa tat d'acceptar a vegades. Viure prop d'Ell i sempre confiant en el seu Amor. Faig meu també aquest desig, Sergi, tot i el que em costa. Jo també voldria que els bons desigs es fessin realitat.
ResponElimina