dissabte, 14 de març del 2026

Espera en el teu Déu!


Continuant amb aquella reflexió, m'he trobat meditant amb aquest verset: "Espera sempre en el teu Déu" (Os 12,7). I m'he preguntat quin significat tenia per a mi.

Per ser sincer, us he de confessar que a nivell pràctic sovint espero que Déu faci possible allò que jo voldria. A veure, no deixa de ser lògic: desitjo coses bones, i espero que Déu les faci realitat. Anhelar coses bones no és pas dolent.

Però tinc la impressió que l'esperança en Déu ha de ser quelcom més profund. Potser no hauria de ser tant que això vagi d'aquesta manera o d'aquella altra, sinó que en qualsevol cosa que s'esdevingui visqui prop d'Ell i sempre confiant en el seu Amor.

Senyor, que sàpiga esperar en Tu amb saviesa!


Foto: Pep Clotet 

6 comentaris:

  1. Quina ilusio em faria poder viure sempre amb aquesta segona visio de la confiança….

    ResponElimina
  2. Aquest sentit més profund de l'esperança en Déu a mi em remet a l'acceptació de la seva voluntat que resem en el Parenostre i que costa tat d'acceptar a vegades. Viure prop d'Ell i sempre confiant en el seu Amor. Faig meu també aquest desig, Sergi, tot i el que em costa. Jo també voldria que els bons desigs es fessin realitat.

    ResponElimina
  3. " I VA SER AIXÍ.
    DÉU VEIÉ QUE TOT EL QUE HAVIA FET
    ERA MOLT BO. "
    Gènesi 30-31

    Si Déu, ho ha fet tot bó,
    aleshores, és normal i desitjable ,
    que l' home, que ha sortit de les seves mans,
    ho anel.li també, per a ell i per a tothom...

    BENESTAR, FELICITAT, PAU...
    són els primers desigs de la persona.

    Peró, a la vegada,
    penso que l' home,
    té la responsabilitat moral,
    d' examinar-se davant d,' una situació,
    que no va del tot bé, o malament ,
    i preguntar-se:

    - Quina part de responsabilitat tinc jo,
    davant d' aquest problema que ha sorgit

    - Ha estat per la meva precipitació...
    Per un anàlisi equívoc, ,
    Per una falta de decisió...

    -N' he parlat amb algú buscant concell ?
    M' he preocupat per documentar-me ?


    PENSO QUE:
    ACCEPTAR LES CONTRARIETATS,
    QUE ET PUGUI PORTAR LA VIDA ,
    AMB PAU , SÍ !!

    PERÓ:

    FER UNA REVISIÓ,
    PER ANALITZAR COM HA ESTAT LA NOSTRE ACTUACIO,
    PER MILLORAR-LA , UN ALTR A DIA,
    EN EL CAS QUE ES TORNÉS A REPETIR,
    TAMBÉ !!

    Pare Sergi d' Assis, et deixo !!
    Vaig a tencar la maleta...
    Ja saps, demà DOMINICA LAETARE !!

    Us tindré presents, davant la Mare de Déu !!

    Feliç descans.
    PAX



    ResponElimina
  4. No és fàcil confiar cegament en Déu però és l'única manera de realment fer la seva voluntat. Com diem en el Pare Nostre "facis la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel".

    ResponElimina
  5. Em quedo amb aquesta reflexió, encara que costi:
    “que en qualsevol cosa que s'esdevingui visqui prop d'Ell i sempre confiant en el seu Amor”
    Gràcies Sergi. Que Déu te protegeixi.

    ResponElimina
  6. Quines reflexions….
    Emocionalment sàvies!


    ResponElimina