No fa massa dies vaig acompanyar un noi a l'hospital, un cas que havia estat greu i que ara està molt ben encarrilat gràcies als donatius d'una senyora.
Doncs bé, es va donar una escena una mica surrealista (bé, són situacions que almenys a nosaltres occidentals ens sorprenen). El metge li pregunta: "Encara tens 22 anys?". I ell respon: "Probablement". La sorpresa del metge va ser gran.
Però és que molt sovint m'he trobat amb gent que no saben quin dia van néixer, i a vegades ni el mes. Per tant, tampoc poden celebrar cap aniversari. I en altres ocasions tenen dues o tres dates diferents disponibles: la que posa el document d'identitat, la dels documents acadèmics i la que diu la mare (i no en tots els casos la de la mare és la més fiable!).
Més enllà de les anècdotes, que a vegades són per sucar-hi pa, és un signe que em fa reflexionar.
Foto: Pep Clotet
Aixo si que es viure el present d’una forma ben radical!
ResponEliminaGracies per compartir-ho.
Bonica fotografia!!
Sí, és molt curiòs això que dius, Sergi. Sembla que una mare hauria de recordar quan va néixer la seva criatura. L'aniversari de naixement és una data significativa, per a nosaltres. No sé si el que expliques és comú a altres països africans. Jo recordo que quan vam acollir una nena dels campaments saharauís un estiu, fa uns quants anys, ens van dir una edat aproximada i va ser quan la vam portar a una revisió mèdica que el dentista ens va dir la seva edat.
ResponEliminaCom a mínim és curiós no saber l'edat que tens perquè no saps quan vas néixer. Pel que sembla no donen la importància que donem nosaltres als aniversaris. A casa sempre hem celebrat sants i aniversaris, moments entranyables de trobada familiar.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquestes anècdotes que ens expliques!!!
Aquesta situació, és comú, a molts llocs d'Àfrica.
ResponEliminaEl meu parent per casament, Burkinaves,
té una edat aproximada, per revisió mèdica ,
quan va venir a viure a Europa, I necesitar,
" Documentació " per tot.
Ni tenen possibilitats, d' organitzar arxius,
ni saben llegir, ni escriure,...
I, cada una d' aquestes situacions, reforça,
en negatiu, a l ' altre.
I, jo diria, que no hi veuen cap necesitat,
almenys, els Burkinavesos ancians.
Aixó, no vol dir que, els nens quins pares,
no han apuntat el dia que varen néixer,
no hagin estat escolaritzats.
ells, en concret, en frances.
.
Més de quatre catalans, voldrien saber parlar,
llegir i escriure el frances, tant bé com ells,.
Ells en concret, estan al nord d' Itàlia.
EL comportament...
La valoració de la cultura ,
I, la llengua del país on vas a viure,
aquestes tres coses,
són fonamentals,
per obrir-se camí.
Cosa que desitjo a tots ells.
Però, encara desitjo més, que cap persone, tingues que passar, per la tragèdia de deixar els seu país, arrels, familia.
Salutacions
El meu difunt pare tenia dues dates de naixement. Una la que constava al Registre Civil i l'altra era la real. No recordo amb exactitud però hi va haver un problema de malentesos a l'hora d'anar al Registre Civil per registrar la criatura i mai no es van preocupar per arranjar-ho. Per aquest motiu, a mi això no em sorprèn tant.
ResponElimina