Alguns recordareu que l'any passat vam estrenar una beca en memòria d'en Josep Boan, impulsada per la seva mare. Aquesta beca la fan possible la M. Pilar i una família gironina.
Aquest any ha anat a parar a en Tenas (llegit "Tenàs"), un noi d'una barriada pobra de Tororo que conec des de fa anys. La seva mare l'ha hagut de pujar ella sola i amb moltes dificultats. Fins l'any passat, la seva assistència a l'escola era intermitent a causa de no poder pagar la quota escolar.
Ara ha començat a anar a un institut per cursar el segon de secundària. Està content i agraït. Les notes d'aquest primer trimestre no han estat brillants, però ha assegurat que s'esforçarà per millorar-les.
Vam acordar amb la seva mare que ella li compraria els "requirements" a partir d'ara, és a dir, els materials necessaris per anar a classe i viure a la residència (llibretes, bolígrafs, sabó, pasta de dents, etc). Creiem que és bo que les famílies s'impliquin en l'educació en la mesura de les seves possibilitats.
Gràcies als qui feu possible aquesta Beca Josep Boan 2026!!
Content de veure que gràcies als donatius la gent pot tirar endavant els estudis. Esperem ho sàpiguin aprofitar.
ResponEliminaÉs a tu a qui hem de donar les gràcies 🫂
ResponEliminaÉs preciós de veure les oportunitats que vas donant a tantes persones. Tant de bo que en Tenas ho aprofiti.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi!!!
Pare Sergi d' Assis:
ResponEliminaQuan els anys 1958...1960...
les Parròquies, les Entitats Cíviques, Algunes Escoles, ,
i algunes " rebotigues" de botigues , és varen oferir,.
per donar les primeres classes de català,
a persones adultes i molt adultes, que varen ser escolatitzades en castellà,, així com la carrera d,' alguns d' ells, és va plantejar, si calia fer pagar, donat que els mestres, és varen oferir a fer les classes gratuïtament...
In pedagog català, de primera magnitut, va explicar
de que l' actitut més educadora,, ere que de totes totes,
calia que els futurs alumnes paguessin la matrícula,
en trimestres, en mesos, o com es volgués...
Una classe, comporta una despesa de llum...
el guix de la pissarra, algunes còpies a màquina,
en aquell temps...
la matrícula podia ser tant ajustada com es volgués, pero calia pagar.
Si eren 10 pessetes al mes, doncs és cobrarien 10 pessetes, qui no pogués pagar-les, que pagués dues pessetes, o 0'50 cèntims de pesseta,
PERÓ, TOHOM CALIA QUE PAGUES...
AQUESTA PAGA AJUDAVA A DIGNIFICAR I PRENDRE
SERIOSAMENT, L' APRENENTSTGE DE LA LLENGUA
I DE PASSADA, COSA MOLT HABITUAL A LES NISTRES LATITUTS, EVITAR " EL FIC D' ENCENALLS" :
AL MES D' OCTUBRE, APAREIXEN 20 ALUMNES,
I A PRIMERS DE DESEMBRE, AMB ELS COSTIPATS,
I LA PROXIMITAT DEL NADAL,, DELS 20 ALUMNES,
SI EN QUEDAVEN 7, I AMB ASSISTFNCIA CONSTANT,
JA ERA UN MIRACLE...
COM SEMPRE, AQUEST PEDAGOC DE PRIMERA, ERA UN GRSN IDEALUSTA, UN HOME EDPERENÇAT,
PERÓ A LA VEGADA " TOCAVA" DE PEUS A TERRA,
VIVIA MOLT A PROP DE LES BENETES DEL C/. ANGLI,
I EN GUARDO UN MAGNIFIC RECORD, QUAN ANAVEM
A CASA SEVA !!
SALUTACIONS !!
PAX
Efectivament, Pilar, intentem que la gent s'impliqui en la construcció del seu futur i en la millora de la seva vida. Sempre tenint en compte les seves possibilitats.
Elimina