Temps enrere, aparcant la furgoneta prop dels slums, vam veure que hi havia gent anant a una casa particular a recollir alguna cosa. Resulta que cada dia donaven menjar gratuït principalment a nens i joves. Vam decidir que un dia visitaríem aquesta persona tan generosa. I així ha estat aquesta setmana.
Dilluns no hi era, però algú ens va posar en contacte. I dimarts ens hi vam poder reunir a casa seva. És la Rose Mukasa, una dona que va començar un negoci fa 25 anys i que ha prosperat: actualment preparen menús per a 7 empreses diàriament. Té 36 treballadors, i porta l'empresa amb els seus fills. A més, té una granja més lluny on va dos cops per setmana.
Ens va explicar com havia anat tot plegat. Veient que el negoci li anava prou bé, es va sentir cridada a fer algun acte de generositat de manera regular. I va començar donant les sobres del menjar a uns 50 infants. Però aviat va contractar un cuiner específic per a aquesta acció solidària veient la necessitat de la gent. La xifra de beneficiats va créixer a 200 persones per dia, i va durar sis mesos.
Per què es va acabar? La casa on preparen els menjars és freqüentada per camions, i més d'un li va dir que hi havia el risc que algun infant fos atropellat. En la cultura del lloc, tot i que ella faci un acte generós de donar menjar, si un infant fos atropellat algú la podria acusar d'haver sacrificat un infant. Això seria llarg d'explicar, però a vegades hi ha persones que fan rituals o promeses, segons les quals si sacrifiquen un infant poden obtenir una gran fortuna.
(continuarà)
Pare Sergi d' Assis, bon dia.
ResponEliminaQuina fotografia més maca.
La Rose, té una elegància natural davant la càmera !!
Es una dona, amb una vida plena d' iniciativa,
organització, sistemàtica, constància...
Es una dona, que pensa i fa,
no solament crea llocs de treball,
sinó que també, procura aliviar les necesitats
dels més indefensos...
Peró, de com i de volta,
ens comuniqués la tragèdia :
A unes poques hores d' avió,
con 2.500 anys A.J. SACRIFICIS HUMANS:
i en el teu cas concret INFANTS.
No és que no ho sapiguem ...
però, " et quedes planxada"
cada vegada que ho llegeixes !!
Ostres, em fa feliç veure com la Rose ha trobat la seva vocació d'aquesta manera tan maca. Quina gran dona.
ResponEliminaEl que em fa pensar més de tot plegat és que sovint ens pensem que al primer món aquestes coses no passen, i no és cert. Aquí mateix, les assegurances de vida no es poden contractar per a menors de 14 anys precisament per protegir-los i evitar que algú pugui enriquir-se a la seva costa.
A l'Africa ho barregen amb un ritu o una creença, i aquí es fa directament per obtenir diners. No sé què és més macabre...
Tenim la dita que diu "com més tens, més vols". En aquest cas la dita seria al revés; "com menys tens, més dones". Es espectacular la generositat de la Rose. Amb les sobres del menjar va muntar un "banc d'aliments" pels més pobres, sense fer-ne cap negoci. La segona part de la història no és tant bonica; i no es pot fer res perquè la zona de camions no afecti el repartiment de menjar? Es una pena que una iniciativa com aquesta no es pugui dur a terme per aquest petit entrebanc.
ResponEliminaQuina història tan bonica, Sergi!!!
ResponEliminaEspero com continua i sí, això dels rituals amb nens sembla d'una pel.licula de l'Indiana Jones, com a mínim...
M'agrada la foto de la senyora, transmet serenor.
Moltes gràcies Sergi!!!!