Fa unes setmanes vaig acabar de llegir un assaig que després vaig anar ruminant en la "Lectio" (les meditacions bíbliques) dels dies següents. Està escrit per la teòloga protestant Marion Muller-Colard (i publicat per Fragmenta Editorial).
És un llibret que sotragueja, escrit a partir de la pròpia experiència de vida de l'autora i amb la referència del llibre de Job com a teló de fons. Qüestiona l'existència d'un Déu que intervé en la història del creient, i jo diria que apunta a un Déu més transcendent que immanent (tot i que em sembla entendre que amb matisos).
En primer lloc, penso que m'hi he d'acostar amb tot el respecte. Sobretot des del moment que l'autora expressa les seves idees a partir d'experiències fortes de sofriment i foscor. En tot el referent al sagrat, tant si és per part de persones creients o agnòstiques o no creients, crec que ens hi hem d'atansar amb cura perquè és un terreny molt personal.
Ara bé, amb tota la consideració que em mereix aquesta escriptora, em pregunto si aquest Déu que no pot intervenir en la vida del creient és el Déu de Jesús. Certament hi ha aspectes del segle I que ens cal reinterpretar, i que hi ha elements que actualment coneixem d'una manera diversa al coneixement que hi havia fa dos mil anys. Però fins a quin punt ha d'arribar la reinterpretació?
De tota manera, l'autora qüestiona una relació amb Déu que pot ser molt de mercadeig per part nostra, una relació quasi comercial. És aguda i profunda, i no diu cap bajanada (al contrari!).
Us comparteixo un pensament sobre la mort que ella escriu, citant François Dolto: "Com tots nosaltres, arribarà un dia que tu també et moriràs. Però no et preocupis: et moriràs quan hagis acabat de viure".
Molt interessant el que expliques. Jo de la Marion he llegit un breu assaig, publicat també a Fragmenta, que es titula 'La Intranquilitat'. També molt recomanable.
ResponEliminaLa frase que comentes es molt suggerent. Pels qui porteu una vida tant activa, amb tantes ganes de viure, teniu vida per llarg!
Gràcies Sergi per compartir aquest llibre. Hauria estat una bona entrada pel dia de Sant Jordi! :D
La cita del final és ben certa. Però la trobo massa neta, massa neutra. M'hi falta l'espurna de l'Esperit Sant, que ho transforma tot.
ResponEliminaGràcies per compartir-nos la reflexió sobre la lectura d'aquest assaig. No he llegit aquesta autora. M'apunto el títol a la llista.
ResponEliminaCOM M' AGRADERIA QUE FÓS UN SACERDOT,
ResponEliminaUN LAIC,...QUE DES DE LA TEOLOGÍA ,
ES DEDIQUÉS A L' INTERPRETACIÓ,
A L' HERMENEUTICA, EN LES SEVES HOMILIES...
EN LES SEVES CLASSES...EN ELS SEUS LLIBRES ?,
M ' agraderia que fós, un Sacerdot, un Pastor,
un Professor, un Escriptor, de pregària personal,
que tingués l'Escriptura i la Litúrgia,
com a font de la seva Espiritualitat.
Que malgrat, els pecats, I limitacions de l' Església
també l' estimes,com alló que és.
Que fos una persona d' Esperit Sant ...
de Cultura ...d' Estudi ..de Reflexió...
..
Que en les seves INTERPRETACIONS, ,
tingui sempre present:
LA REVELACIÓ CONTINGUDA EN L" ESCRIPTURA:
Déu, se'ns revela a través de Jesús.
LA CIENCIA DE LA FE -LA TEOLOGIA :
L' estudi de la fé, com a CIÉNÇIA PRIMERA.
L' home, s' esforça per explicar , explicar-se,
que és,, I qui és Déu.
LA FILOSOFIA DE LA RAÓ :
La filosofia, COM A SERVIDORA de la TEOLOGIA,
a trobar LA VERITAT.
DÉU, PRINCIPI I FÍ DE TOT.
I, finalment, que al ser PASTOR,, PROFESSOR ,ESCRIPTOR, tingui present que possiblement
l ' escoltarà...el llegirà, molte gent que
ja no recorde el Catecisme, peró que tampoc
ha obert mai l ' Escriptura.
I , QUE PER TANT ,
CAL QUE ELS QUEDI BEN CLAR:
1. QUINS SON ES PASSATGES, QUE VAN PASSAR ,
O QUE ÉS, TAL CON EXPLICA L' ESCRIPTURA. ?
2. QUINS SON ELS PASSATGES QUE PONDEN TENIR
UNA INTERPRETACIÓ?
3. I, FINALMENT, QUINS SÓN , I ON SÓN ELS
ELS LÍMITS DE L' INTERPRETACIO ?
..I, QUE PENSI,TANT EL PASTOR, EL PROFESSOR, L' ESCRIPTOR
QUE LA GENT NO VE A ESCOLTAR " " FANTASIES",
SUPOSICIONS....
LA GENT VE A ESCOLTAR " LA VERITAT"
i aquesta VERITAT,
estarà PROBADA EN EL TEMPS.
L' INTERPRETACIÓ, SI ÉS ENTRE TEOLECS
QUE DIGUIN EL QUE CREGUIN
QUE HAN DE DIR...ANALITZAR... DISCUTIR...
etc...etc...
.
PERÓ DE CARA A LA GENT,
QUE SE N' ASSEGURIN BÉ !!
Í QUE SÀPIGUEN QUE ADQUIREIXEN
UNA GRAN RESPONSSBILITAT,
AL PARLAR, A TRAVÉS D' INTERPRETACIONS...
Salutacions a tots.
PAX
Bona tarda a tothom! En llegir l'últim paràgraf del teu comentari, Sergi, m'ha vingut de seguida el cap una cançó d'Obeses que fa molt poc que ha sortit del forn: FORT EN LA MORT. I gosaria dir que, tot i venint de camins diferents, hi ha un punt que s'entrecreuen la cançó i la frase de Françoise Dolto.
ResponEliminaUs recomano que l'escolteu, a part que musicalment és una perla: https://www.youtube.com/watch?v=23gCInYw0uc
Una abraçada empordanesa a tothom!