Recordareu aquell nen dels slums a qui li havien desparegut els pares quan era ben petit, que té l'àvia que se'n cuida, i que ara forma part del programa de beques.
Fa unes setmanes l'àvia va haver de marxar de casa per cuidar-se d'una filla amb seriosos problemes mentals (a la qual havien hagut de lligar i tot). El nen va quedar a càrrec d'un parent que té problemes amb la beguda i que, pel que sabem, no se'n pot cuidar. Amb la responsable de la "Small Christian Community" no ens hem quedat tranquils. Ahir ens vam reunir a casa d'ella, i li vaig preguntar: "Si l'àvia ens va dir que si un dia no es podia cuidar del nen te'l deixaria a tu, per què ha escollit aquesta altra opció?". Ella ens ha dit que l'àvia, amb tota la situació de la filla malalta, havia quedat molt confosa i desorganitzada. Sembla que potser tornarà d'aquí uns dies. I aleshores serà l'oportunitat de parlar amb ella per veure què es pot fer una altra vegada i garantir que el nen està ben atès (justament aquests dies havíem portat el nen al metge perquè estava malalt i s'havia de prendre una medicació específica) .
Ahir vam anar a visitar vàries famílies dels slums, i quan el nen ens va veure a l'entorn de casa seva, va córrer a fer-nos abraçades als qui érem allà. Quan em veu a l'església, sempre em ve a saludar. Avui li he preguntat: "Ahir vas sopar a casa?". Diu: "No". "I els altres dies?". "No". "I quan hi ha l'àvia?". "No". "L'únic àpat que fas al dia és el dinar a l'escola?". "Sí".
Realment veig que aquest programa de beques que hem iniciat dona resposta a moltes necessitats que van més enllà de l'aprenentatge. Gràcies a tots els qui ho feu possible!!!
Foto: Aram Solà
Problemes de totes menes,
ResponEliminai desgràcies més no en vulguis...
A més a més, de l' ajuda material,
agafeu-vos ben fort i sobretot,
a l' ajuda espiritual, per no defallir !!
Estem en comunió
PAX
Realment heu portat un bri d'esperança a la gent dels slums de Kampala. Preguem a Déu que aquest bri esdevingui una planta o un arbre que doni molt de fruit.
ResponEliminaQuan llegeixes això, t'adones del molt afortunats que en estat i el mal repartit que esta el.mon. Mentre a uns no els manca de res (i encara es queixen) , d'altes amb el minim estan contens.
ResponEliminaEstic conten de pertanyer a aquesta comunitat que si mes no, intenta, en la mesura de les seves possibilitats, fer un mon més equanim i on hom pugui tenir les mateixes oportunitats.
Sí, a mi m'impressiona pensar en el contrast de tot el que vaig tenir de petit i el que tants infants d'Uganda no tenen. I no parlem de coses supèrflues, sinó de coses materials bàsiques i altres aspectes de la vida que no són materials i també són bàsics
EliminaPare Sergi :
ResponEliminaUn d' aquests aspectes, que NO SÓN MATERIALS,
es el que explica VICKTOR FRANKL, en un dels seus llibres.
El seu testimoni en el camp de concentracio,
i posteriorment seguiment, d' aquests ex-presoners,
ja en llibertat i anys després, d' aquells horrors viscuts:
Ell diu :
Sí un nen, en un camp de concentració, tenia la sort ,
de sentir-se " AFILLAT" , " PROTEGIT, " ESTIMAT"
per un presoner, que dins de les grans dificultats, li donave seguretat...conversa...distracció...companyia...l' escoltava, és repartien una molla de pa, etc...etc...
aquest nen ja dins el camp, I posteriorment en el seu seguiment clínic, quedava molt menys traumatitzat,
que desgraciadament,el que no va cridar l ' atenció de ningú del camp
L' aliment material, és vital...
Peró l' aliment afectiu, ho és tant o més,
Per ser feliç en aquesta vida....
Feliç descans .
PAX !!
Hola Pilar! M'ha agradat molt aquesta reflexió que comparteixes de Viktor Frankl. És ben veritat!
EliminaPare Sergi d' Assis, bona tarde !!!
ResponEliminaSí, ell, després de passar per vivències
horroroses, va escollir , tenir una actitut positiva
davant, els anys que li quedessin de vida.
Ell ere jueu, és va poder tornar a casar, no recordo si amb una doctora Católica, varen poder tenir una filla ,
I va viure molts anys !!!
És d' aquelles persones que tot i que no has conegut físicament, t' estimes molt !!!
Feliç vespre !!
PAX .
Fa anys que penso que soc una privilegiada de viure a la part del mon que visc i en aquest temps històric. Són coses que no les tries sinò que et venen donades. Per què hi ha racons del mon tan castigats per les guerres, pels desastres naturals...tampoc ho han triat, s'hi troben i han de sobreviure com poden. Em fa pensar molt tot això!
ResponElimina