Dies enrere van apallissar brutalment un noi al nostre barri. Van trucar a la porta de la meva habitació a les 4 de la matinada demanant ajuda. Podem donar gràcies que les hemorràgies eren només externes. El van trobar amb la roba ben estripada i ensangonat sobretot al cap.
D'entrada em vaig sentir culpable, perquè jo li havia aconseguit la feina (ja sé que no era culpa meva, però no vaig poder evitar aquest sentiment). Després vam saber que estava rondant pel carrer a les tres de la matinada i no tot era regular. Van estar a punt d'acomiadar-lo de la feina, però li han donat una altra oportunitat. El que és clar és que no es mereixia que aquells cinc brètols l'apallissessin per robar-li el poc que portava al damunt.
Ningú no li volia pagar el tractament a l'hospital. Un servidor ho va fer, però demanant-li que tornés els diners de mica en mica com a mesura pedagògica. Penso que això el pot ajudar a rumiar-s'hi dues vegades abans de fer el ximple en un barri que no és per fer broma a la nit.
Aquesta setmana passada, un dels nois que tenim a casa tornava de treballar a la nit. Anava amb moto, i va passar per un carrer fosc (no va triar el millor itinerari). Li van aparèixer uns joves bloquejant el carrer, i per sort va poder tirar endavant (jugant-se-la molt). L'endemà el vaig renyar, perquè podria tornar abans de la feina i fer un itinerari molt més segur.
Avui he sabut que una persona del nostre entorn, propera al noi que va ser apallissat, ha rebut un anònim dient-li que la següent de ser apallissada serà ella. M'oloro per què deuen estar enfadats amb ella (res de dolent des d'un punt de vista objectiu, i és una pura suposició). Però res no justifica, ni de lluny, aquesta violència.
Estem en una zona on no pots badar ni fer el ruc. Perquè te la jugues: que t'apallissin, o que acabi pitjor i et matin.
Vaig seguir més o menys l'estada del Papa a Montserrat des de l'hospital quan teníem el noi apallissat allà. Va ser un contrast bastant bèstia: l'alegria per la visita del Papa, però dificultats per seguir-la enmig d'aquells esdeveniments.
Va ser una situació que em va estressar força uns quants dies. El vam convidar a casa, almenys 24 hores, per refer-se abans de tornar a la seva vivenda habitual. Ara es va recuperant bé i va tornant a la feina de mica en mica.
Ostres, Sergi...Quin entorn més insegur i perillòs, el vostre! Ja cal que vigileu...Amb aquests joves atesos convé fer aquesta pedagogia de base, sí.
ResponEliminaSobre la visita del Papa hi hauria moltes coses a comentar...No em pensava pas que hi hagués tal desplegament de TV3 com va haver-hi. Contrasta molt amb el caràcter no confessional que té el país. Va ser una visita pastoral la de Lleó XIV tot i que a Madrid l'accent va ser més com a cap d'estat. Fa pensar, això. A mida que passen els dies es van sabent més coses sobre la celebracio a la Sagrada Família. T'haurà arribat segurament el fet vergonyòs de l'expulsió de més de 600 cantaires del recinte, just acabant la Missa. Però, a més hi va haver molt control policial als privilegiats que van poder accedir a dins. Tot plegat perquè no es pogués desplegar cap estelada...I en acabar, els de dintre no van poder sortir a fora a presenciar la benedicció de la Torre i l'espectacle de drons. Cuida't mooolt.
Sí, aquesta és la realitat !!
ResponEliminaI, per més vigilància que es tingui,
sempre és poca.
A Sant Carles de Foucault, és varen servir d' un veí,
de tota confiança, perque els obrís la porta...
Pregària...Servei al próxim...
i Vigilància extrema !!!
Com va la salut ??
Estem en comunió
PAX
Bon dia Sergi! Sap greu això que expliques, la cosa és no temptar la sort. Espero que no et passi res a tu ni als teus...
ResponEliminaPel que fa a la visita del papa a Montserrat he de dir que jo hi era i que un d'aquells nens petitets que beneïa era el meu net de 6 mesos. Jo no sóc de papes però sí de Montserrat, va ser molt especial. Nosaltres estàvem assegudes a la plaça de davant del museu, ho vam seguir tot amb la devoció del moment igual que tothom.
Jo sempre dic que Montserrat és casa nostra amb un nostre on hi cabem tots. Penso que els mitjans ho van saber interpretar, el directe que van fer va ser preciós, tant és així que amics i coneguts que tinc fora de Catalunya em preguntaven si jo hi era, que ho estaven mirant per la tele.
Poso l'enllaç amb el vídeo que ha passat l'Abadia de Montserrat. Moltes gràcies!!!
https://www.youtube.com/watch?v=5vwg1riPLVU
Sap molt de greu que la vida als slums de Kampala sigui tan difícil. De moment toca evitar les hores i les zones conflictives com bé dius. El contrast amb la visita del papa és per reflexionar-hi; com podem viure en un món on fem celebracions i a la vegada hem de partir per tots aquells que veuen amenaçada la seva vida per viure on viuen?
ResponEliminaQuan dolor hi ha al món!
ResponEliminaEncara que considero que fer el mal, a vegades, no és una tria. No ho justifico, només que no sabem la causa que porta a fer-ho.
Però fer el bé sí que és una tria; és escoltar a Déu, fer-li cas i lliurar-se a Ell.