Recentment en Joan Capdevila, en un comentari, es preguntava en referència a la paràbola del sembrador: "Qui decideix on cau la llavor? Podem canviar la nostra actitud davant les dificultats i problemes de la vida?". En una homilia recent, vaig preguntar als infants si creien que érem terra bona o no. Algú va opinar que alguna gent sí i altres no. Però vaig estar més d'acord amb qui va dir que tots a vegades som terra bona i a vegades no.
Aleshores els vaig preguntar si es podia millorar la qualitat d'una terra quan no és prou productiva. Hi ha una solució fàcil per obtenir més producció: un fertilitzant químic. És ràpid i fa créixer la planta, però a la llarga pot perjudicar la qualitat de la terra. En canvi, hi ha solucions naturals que requereixen més temps (uns quants mesos) però que poden millorar realment la qualitat del sòl: adobs o composts naturals.
Com els éssers humans: a vegades volem solucions ràpides a qualsevol tipus de problema, però n'hi ha que requereixen temps i constància. Les solucions ràpides a voltes poden ésser superficials.
Els vaig parlar del compost espiritual que ens pot ajudar a ser terra bona, és a dir, facilitar que aquesta Paraula de Vida arreli en nosaltres i doni fruit. Alguns elements positius d'aquest compostatge: la pregària diària, la meditació de l'Escriptura, el sagrament de la reconciliació, l'Eucaristia, rebre un acompanyament, les obres de caritat... Cadascú pot potenciar més un element o un altre, però tots poden esdevenir benedicció.
Tens tota la raó, Sergi! Trobo molt encertat el que va dir que podíem ser les dues coses i jo una matitzaria una mica més, per uns podem ser terra bona i per d'altres no, al mateix moment i en la mateixa situacuió...
ResponEliminaMoltes gràcies per aquestes entrades que ens porten a la reflexió profunda!!!
Compost espiritual. Brillant!!
ResponEliminaGracies per aquestes reflexions.
Bones vacances a tots (Sergi: recordes el que volia dir el mot ‘vacances’, no? ;)
Hola Pep! La teva pregunta m'ha fet reflexionar, perquè en realitat se'm fa estrany pensar en fer vacances.
EliminaOstres, Sergi, quina idea més brillant la del *compost espiritual* per adobar la nostra interioritat i esdevenir terra bona per a la llavor de l'Evangeli. A casa tenim compostador, per adobar el petit hort casolà. Des d'ara hi pensaré des d'una altra dimensió...Ha de ser una imatge molt entenedora aquesta, pels infants de Kampala. Gràcies per compartir!
ResponEliminaLa meva salutació més cordial des de la parròquia de Rabiro, al centre d'aquest bell i petit país centreafricà que es diu Burundi. Hi hem ventura passar una mesada sencera acompanyant la gent que celebra el joc voleu pels 25 primers anys de la seva fundació amb la col.laboració de missioners diocesans de Mallorca . Compartim les vostres reflexions: "tots a vegades som terra bona i a vegades no". Mirem de ser-ho una mica més.
ResponEliminaGràcies Sergi per aquest reflexió. Que la pregària, la meditació de la Paraula, l'Eucaristia, les obres de caritat ens ajudin per ser terra bona on la gent hi pugui veure els fruits de la llavor que Déu ha plantat en els nostres cors.
ResponElimina