La Lluïsa ens va portar un joc matemàtic molt estimulant: cinc peces desiguals que havien de formar un quadrat perfecte si es posaven en la posició precisa. A casa nostra, un el va resoldre amb dos minuts i els altres no se'n van sortir. El vam fer a l'escola, i mentre els alumnes practicaven els diferents tipus de dòmino que us vaig comentar, anaven passant per una taula on els presentava el joc i els donava tres minuts per resoldre'l.
Dos ho van aconseguir, i els altres alumnes no se'n van sorprendre perquè els consideren dels més intel·ligents de l'escola. Però us volia compartir una altra reflexió que em va suscitar l'observació de tots els qui anaven passant per allà per provar-ho.
Hi havia alguna col·locació de les peces que semblava lògica, però no donava el quadrat com a resultat. I em va fascinar comprovar com la majoria, tot i que quan ho provaven era evident que aquella posició de les peces no donava un quadrat, continuaven intentant ajuntar les dues peces que aparentment encaixaven. I bastants s'encallaven en això. En altres casos, intentaven fer encaixar dues peces que clarament no anaven juntes i, malgrat que era evident i ells mateixos ho veien, s'entestaven en continuar-ho intentant forçant les peces.
Vaig pensar que hi havia molta psicologia en tot plegat. Els guanyadors, de fet, en veure que la col·locació més lògica no funcionava, van provar altres alternatives no tan evidents fins a trobar l'encertada. Em va fer reflexionar en com gestionem la frustració quan quelcom se'ns resisteix. A vegades la insistència posant-hi la banya pot ajudar a resoldre el problema, però altres vegades pot ser com fer cops de cap contra una paret (és a dir, quelcom estèril perquè probablement et trencaràs el cap abans que la paret).
Algun alumne mirava el cronòmetre amb un cert neguit, un ho va deixar córrer abans d'acabar els tres minuts veient que no se'n sortia... Cada un afrontant aquell joc en forma de repte segons la seva personalitat.
A la foto, els dos guanyadors amb un premi que els va encantar: una calculadora.
Com gestionem la frustració quan quelcom se'ns resisteix? M'has fet pensar en com s'eduquen actualment les criatures en el nostre món. Pel que veig no tinc molt clar que aquests sistemes de fer que siguin ells els que ho decideixen tot els faci millors a l'hora de gestionar la frustració.
ResponEliminaMoltes gràcies pel que ens expliques, Sergi!!!
I aquest noi de pell clara d'on és?
Gràcies per la teva reflexió, és interessant!
EliminaSuposo que et refereixes al noi que va guanyar la calculadora. És de família musulmana, però no sé de quin país van venir originalment.
És que crida l'atenció, t'imagines que tots són negres com els que sols posar! Gràcies per la resposta!
EliminaL'actitud dels diferents participants en el joc és un reflex de la vida mateixa. Gent que davant les dificultats adopta actituds molts diferents. En fi, m'ha fet recordar la paraula del sembrador: llavor que cau prop del camí, en terreny rocós, entre herbes o en terra bona. Qui decideix on cau la llavor? Podem canviar la nostra actitud davant les dificultats i problemes de la vida?
ResponEliminaÉs ben cert que les habilitats personals a l'hora de resoldre un repte ajuden a reconduir situacions. Hi ha persones més flexibles i obertes que d'altres, a modificar estratègies per resoldre situacions. Aprendre a gestionar les frustracions penso que és d'aquelles coses imprescindibles en el camí de la vida i que convé ajudar a fer a infants o joves, sobretot en aquest nostre temps on preval la immediatesa i la satisfacció ràpida dels propis anhels.
ResponEliminaGràcies Sergi per compartir les teves experiències i reflexions. Que important és guanyar en graus de tolerància a la frustració per a poder aprendre i afrontar les adversitats.
ResponEliminaLA FUSTRACIÓ
ResponEliminaEL MÉTODE
EL SISTEMA
La FUSTRACIÓ, davant l ' adversitat,
s' ha educat al llarc dels segles a través de ,:
1. El "Compliment del Deure",
2. El Control de les EMOCIONS.
3. L' Anàlisi Racional d' un ." Resultat no Desitjat .
4. El treball constant de la Perceverança...
Aquesta Educació, al llarc dels segles,
I a Europa,en concret, s' ha aplicat,
a través de diferents Objectius...Finalitats...
Mètodes...Sistemes.. ja desde temps passats.
ESPARTA, GRECIA, ROMA, PRÚSIA,
ens en deixen bons testimonis,
per no dir fira d' Europa , BABILONIA, ISRAEL, EGIPTE..
Peró, és amb el RENAIXEMENT, que comença l
LA TEORIA DE LA PEDAGOGIA.
Comença l' interès per FORMAR-SE BE I D' UNA MANERA COMPLERTA i per tant,
D' AJUDAR A FORMSR BE I D' UNA MENERA COMPLERTA A, especialment als nens i adolescents...
Apareixeran les PRiMERES UNIVERSITATS...
I, El que en aquest moment , I aquí,
Apareixen , en el segle XVll, ELS METODES,
I LES DIDACTIQYES
En el segle XlX , apareixeran ÉLS SISTEMES.
Ara bé, d' aquesta Ciencia, com de totes les demés,se' N pot parlar, jutjar amb molta superficialitat, amb molta lleugeresa, sinó, és coneixen , els seus autors...
sinó, s' ha llegit les seves obres, sinó, és sap
quin objectiu perseguien....al crear el seu MÉTODE
I SISTEMA...
Per tant:
Davant de tita fustració, animem al nen,
no amb aquell "TU PUEDES" , que no porta a enlloc,
sinó, fent-lo conscient dels seus valors,
siguin quins siguin, ja que tothom en té,
I és responsabilitat de tot educador, de que així con a un nen se li fa veure, les seves fallades l limitacions, també l' ajudem a fer-lo conscient amb les seves habilitats
I dons...
Procurem llegir els GRANS PEDAGOCS.
Quins varen ser els seus OBJECTIUS.
Quin va ser el seu MÉTODE
Quin SISTEMA varen aplicar...
I, llavors,, sí,
llavors podrem entendre, jutjar, que està passant,
i on estan diem-ne els mals entesos, per retrobar el bon camí !!
Salutacions
PAX
Pare Sergi:
ResponEliminaUna cosa m' he oblidat respecte a l' exercici,
Les condicions escolars dels nens...
Tots tenien la mateixa edat ?
Tres mesos o sis mesos d' edat de diferència,
Poden ser en els vostres alumnes, moltíssim...
i ser cause de grans inconvenients de maduresa
espaial, per reconèixer línies, direccions, fornes,
i per tant encaixos ...
Gràcies!!!
..
.
No, eren alumnes de 5è a 7è de Primària. Els guanyadors van ser una noia de 5è i un noi de 7è. Però certament tens raó, que en aquestes coses l'edat és important.
EliminaGràcies !!
ResponEliminaPer tant, aquesta prova, a Europa,
ResponEliminano valdria, és com si en una carrera
d' atletisme, hi participessin nens de 6 anys,
amb nens de 9 anys...
Penso que valdria la pena que aprofitessiu
aquest material, i passessiu la prova a tots,
Peró afinant al màxim que pogueu les edats...
Que les diferències no passesin de 3 mesos
i analitzar resultats, encara que no hi hagin premis...
i d' aquí treure'n una classe , o unes classes de geometria...
Les figures planes, dónen molt de sí, I serveixen ja
dels pri.ers cursos d' escolaritzat...
No guardeu aquest material a dins l' armar...
deuxeu-lo a la vista... que el puguin manipular....