En l'última entrada em vaig referir al vicari per als religiosos de l'arxidiòcesi de Kampala. L'han nomenat fa poc, i he viscut el seu nomenament com una benedicció en els 25 anys de Professió. Des del primer moment va posar molt interès en tot el que li explicava, i ens va voler visitar al cap de pocs dies.
Mentre viatjàvem cap a la nostra parròquia, em va demanar si podria reunir-se amb algunes de les persones del programa que hem iniciat als slums. Ho vam improvisar amb dues persones de l'equip que vam poder localitzar per telèfon. Al cap de ben poc, una d'elles va aconseguir que l'acompanyessin quatre dones (tres mares i una àvia) els fills i nét de les quals es beneficien del programa.
Ens vam reunir a l'església en construcció. Tot molt sobtat i sense cap comunicació prèvia, però potser precisament això va donar-hi una frescor difícil de preparar. El vicari anava acompanyat per la religiosa coordinadora dels religiosos a l'arxidiòcesi, que no va parar de prendre notes tota l'estona. Tots s'expressaven en Luganda, i per tant no vaig entendre quasi res. Però les dones i l'home convidats s'expressaven amb energia, sobretot una de l'equip que amb decisió anava dient el "father" això i el "father" allò.
Sense entendre res de les paraules, vaig comprendre que aquelles persones dels slums estaven donant el millor testimoni sobre la tasca que s'ha dut a terme. I vaig pensar, amb emoció interior: "Els pobres ens defensen, estan validant la nostra missió!". I així va ser. En acabar, el vicari va fer una pregària i per les paraules que va pronunciar era evident que havia quedat impressionat per aquells testimonis.
A continuació, va anar a veure el rector de la parròquia. I en sortir-ne, em va demanar si em podia fer una abraçada com a conseqüència de tot el que havia sentit.
Mireu, des que va començar tot aquest projecte ara ja fa molt temps no tot han estat flors i violes. Per això ara em fa il·lusió compartir que la nostra missió comença a ser valorada més enllà dels beneficiaris directes. En dono gràcies a Déu!
Doncs nosaltres també en donem gràcies a Déu!!!
ResponEliminaHem conegut de primera mà que no tot han estat flors i violes, així que aquest reconeixement directe també ens sembla molt valuós!!!
Moltes felicitats Sergi, ja vas recollint fruits i això és preciós!!!
M'he deixat de dir-te que avui és Sant Maximilià Kolbe, màrtir tan admirat per tu i, a través teu, per molts de nosaltres. Tenim molt present el preciós recés que ens vas fer a Montserrat dedicat a ell.
ResponEliminaMoltes felicitats per la part que et toca!!!
Quina alegria el testimoni d’avui. Endavant Sergi!
ResponElimina
ResponEliminaCom no podia ser d’una altra manera, la comunitat dels slums t’està molt agraïda, i aquest agraïment es transmet. Pel que comentes, des de la distància, sembla que el rector de la parròquia et té en gran estima, igual que el vicari.
La feina feta i els objectius de Gra de Mostassa van creixent. Potser hauríem de canviar el nom de l’associació i posar-li «Coco de mer», la llavor més gran del món. :-). Enhorabona per la feina feta!!!
Quina emoció ser les mans de Déu per a fer a la terra el que Ell t’ha demanat.
ResponEliminaÉs ben bé que Déu fa més que nosaltres i s’ajuda de les vostres mans i els vostres cors.
L’enhorabona per tant!!!
Veure com la gent de fora valora la feina que fas és sens dubte important i una motivació més per seguir treballant. Preguem a Déu que us doni salut i ànims per continuar aquest projecte tant ambiciós i no mancat de problemes i dificultats tal i com comentes.
ResponEliminaSi,donem gràcies a Deu!
ResponEliminaContenta, perquè és comença a veure,els fruits,del que s'ha sembrat!
Units!
A Kampala el llenguatge no verbal té molta més prioritat. Una abraçada transmet el que amb només paraules seria més difícil. Felicitats i molta sort en l'aventura.
ResponEliminaL'agost de l'any passat 2025 van ordenar d'una tacada 24 sacerdots a l'arxidiòcesi de Kampala. Fins i tot per a ells diuen que va ser un esdeveniment extraordinari.
ResponEliminahttps://www.kampalarchdiocese.org/joy-and-triumph-engulf-lubaga-hill-unpacking-the-call-to-priesthood/