El profeta Miquees escriu uns versets bellíssims sobre un futur amb pau universal:
"Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra
ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.
Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra
o de la seva figuera, sense por de ningú.
Ha parlat el Senyor de l’univers".
M'agradaria compartir algunes reflexions:
Miquees és llest en dir que, en aquest futur somniat, els pobles no només no lluitaran sinó que "no s'entrenaran mai més a fer la guerra". Perquè, davant de la possibilitat del Mal que és real, no podem ser ingenus: ens cal evitar totes aquelles situacions que ens poden abocar a estar dominats pel Mal. I ho hem de fer intel·ligentment. Per tant, cal fugir no tan sols de les accions directes de Mal sinó també de totes les circumstàncies que ens hi poden conduir. I això té aplicacions en la dimensió col·lectiva però també personal.
Acaba dient: "Ha parlat el Senyor de l'univers". Sí, la pau és desig de Déu.
Alguns em compartiu a vegades el neguit que us provoca la deriva del món en general. I és comprensible, tot i que penso que la sensació de caos incontrolat ha estat present en molts moments de la història de la humanitat.
En aquest text Miquees es refereix a la vinguda del Messies que ha de significar aquest regne de pau universal. Aquest regne té una dimensió de do (com tot a la vida!) però també som nosaltres els qui l'hem d'anar fent possible, en el dia a dia. I evitant de caure en la trampa simplificadora de separar el món entre bons i dolents, i revisant de quina manera nosaltres personalment també podem fer relles de les espases i no entrenar-nos a fer la guerra en la nostra quotidianitat.
Foto: Escultura "Let Us Beat Swords into Ploughshares" ("Convertim espases en relles"). Obra en bronze d'Evgeniy Vuchetich, donada per la Unió Soviètica a les Nacions Unides el 1959.
Bon dia, Sergi!!!
ResponEliminaNo sabia exactament que era això de les relles, ho he preguntat a la nostra amiga IA i la seva resposta m'ha semblat molt bonica, en la línia del que ens expliques: És una imatge molt simbòlica: les armes deixen de servir per fer la guerra i es transformen en instruments de treball i de pau.
Mirant l'escultura ja veig que està convertitnt l'espasa en la peça de l'arada que obre la terra.
Desitjem que el que Miquees va imaginar ja al s. VIII a.c. algun dia sigui realitat.
Preguem perquè així sigui!!!
És ben cert que la Pau comença tenint el cor pacificat i portant pau al voltant nostre, en la vida quotidiana. A vegades però, davant un conflicte, no tothom està disposat a parlar-ne per intentar resoldre'l. Hi ha tancaments en banda que son difícils de capgirar. I s'alcen murs entre les persones. Les paraules poètiques del profeta Miquees davant la vinguda de Jesús són com un bàlsam. Tanmateix el mon continua sent convuls i violent i el predomini del Mal sobre el Bé, se'ns fa evident cada dia. Tants que som que volem viure en pau i l'ambició dels poderosos d'aquest mon ens condemna a viure enfrontats. Ens queda, però, la tossuda Esperança, de la qual no podem claudicar, Gràcies per compartir, Sergi.
ResponEliminaLa pau, la convivència fraterna entre pobles i nacions. A vegades em pregunto si és una utopia o si algun dia podrà ser realitat. En tot cas estic d'acord en que almenys nosaltres, en el nostre entorn, hem de ser constructors (actius) de pau.
ResponEliminaPer un costat, sabem que en el cor de ' home
ResponEliminahi està arrelada l' injustícia,
Peró, també Jesús, ens diu, ens anima,
a ser LA SAL DE LA TERRA.
Que les seves paraules, ens animin cada matí
A no trigar potser molts de nosaltres participarem
de les VESPRES, desitgem-nos-ho , el uns als altres
Salutacions !!
PÀX
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina