Des de fa setmanes celebro les dues primeres Misses del diumenge en anglès: la de les 7 del matí i la de les 8.30 (perquè el rector està de vacances). I he anat notant que el to de la primera Missa és força més joiós i participat que el de la segona. És cert que hi sol haver més gent, però hi ha setmanes que no hi ha tanta diferència i tanmateix el to general és un altre.
I aquest diumenge vaig decidir comentar-ho amb simpatia al final de la segona Missa, on hi havia unes dues-centes persones: "No sé si és que esteu més tristos o què... però responeu més ensopits...". Ja vaig veure algunes cares rient. Just acabar de dir això, cloc la celebració:
- "El Senyor sigui amb vosaltres!"
I responen sense esma:
- "I amb el vostre esperit".
I aleshores, amb veu forta i animada repeteixo:
- "EL SENYOR SIGUI AMB VOSALTRES!".
Alço el braç encoratjant-los a respondre valents, i amb un clam general (molt millor que els de la primera Missa!) responen ben convençuts:
- "I AMB EL VOSTRE ESPERIT!"
- "QUE US BENEEIXI DÉU TOTPODERÓS PARE, FILL I ESPERIT SANT!!"
I responen amb un clam:
- "AMÉN!!".
Tothom ben content. I continuo:
- "ANEU-VOS-EN EN PAU!!", i alço la mà perquè també responguin decidits. I tothom, amb un clam:
- "AMÉN!!".
I els dic rient: "NO!". Estaven tan focalitzats amb la intensitat que erraren la resposta.
Repeteixo: "ANEU-VOS-EN EN PAU!!".
I tothom: "DONEM GRÀCIES A DÉU!!"
I vam acabar amb unes cares ben rialleres. Doncs que duri l'alegria!! (Veurem la setmana vinent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada