Un dels passatges que sempre m'ha fascinat més de la Bíblia es troba al final del llibre d'Habacuc (dos dels últims versets):
"Cert que la figuera no fa fruit
ni tindrem la collita dels ceps;
l’olivera no ha pensat a produir
i els camps no donen res per a menjar;
no queda cap ovella als corrals
ni cap bou a les estables.
Però jo celebraré el Senyor,
feliç de veure que Déu em salva".
El profeta ens presenta una situació extrema, el context és un absolut desastre. Mostra una circumstància descarnada i malauradament tan real en la vida de moltes persones en el món. Em captiva la reacció tan sorprenent del profeta: en la màxima indigència, un esclat de positivitat.
No és una explosió d'optimisme, sinó el resultat d'una profunda fe del creient. Sap que, malgrat que la realitat sigui tan colpidora, la seva fe està arrelada en un Amor més gran que ho embolcalla tot. També la indigència.
I l'esperança que sent el porta no només a conformar-se o fins a acceptar, sinó que el duu a celebrar aquest Déu que ho omple tot.
El profeta no fa dependre la seva felicitat del material, sinó d'una experiència de fe molt fonda. No són només imatges: he conegut creients així aquí l'Àfrica, i en dono gràcies a Déu.
Interessant Sergi... aquest any hi va haver una forta glaçada i ens hem quedat sense figues, sense raïm i sense olives. Sort que no vivim d'això!!!
ResponEliminaNo coneixia aquest poema, no sé si deixar-lo llegir al meu home, que està desesperat i trist...
Moltes gràcies, Sergi, per encomanar-nos a Déu!!!
Que Habacuc ens ajudi!
ResponEliminaNo conec el llibre d'Habacuc. En situacions com les que descriu, certament has de tenir una confiança gran en Déu per no caure en la desesperació. Sentir-te embolcallat per Déu quan ho has perdut tot és una vivència que almenys per a mi em resulta extraordinària i personalment gairebé inassolible. En els moments difícils em costa molt descobrir l'acompanyament de Déu. Quan a la vida m'he creuat amb persones que viuen amb positivitat la seva dissort, m'esperonen a esforçar-me per assemblar-m'hi, a no perdre la confiança en aquest Algú que és presència en tot allò que vivim, sigui bo o dolent
ResponEliminaMAI HE ESTAT AFICIONADA " ALS SACRIFICIS "
ResponEliminaPare Sergi d' Assis , bona tarda !!
És així mateix, mai he estat , aficionada
NI ALS SACRIFICIS, NI A L' HEROISITAT !!!
Per la nostre formació d' adolescents,
sempre varem procurar les coses,
a través de la Recta RAÓ...del' anàlisi
d' una situació...de dos dits de Seny...
i també, I de mica en mica,
de la pròpia experiència, o de la del pròxim,
sí les coses no li havien anat prou bé,
al saltar-se la reflexió al no fer cas a la recta raó...
Peró:
També es veritat, que LA DISORT, VIU AL COSTAT NIOSTRE, I que un dia, de cop i de volta APAREIX
CAPGIRANT LA NOSTRE VIDA, POTSER PER SEMPRE MES...
La teva reflexió, sobre el PROFETA HABACUC,
ha coincidit amb la meva lectura , aquests dies,
casualment, amb el LLIBRE DE JOB !!!
T' EXPLICO:
A finals del mes de Setembre,
un dels Sacerdots Concelebrans, a la Basílica de Montserrat, ens va fer l' HOMILIA.,
i va començar dient...
"...AVUI COMENÇEM LA LECTURA DEL LLUBRE DE JOB..."
El LLIBRE DE JOB, surt poquíssimes vegades a la Litúrgia Ecaristica, I a mí, aixó, sempre m' ha cridat
molt l' atenció, perque el sofriment desde que el mon, és mon , hi està ben present...
El Sacerdot Concelebrant, va enfocar tota l' Homilia
en el SENTIT CRISTIA DE SOFRIMENT...
Vaig DEMANAR AJUDA, PER TREBALLAR EL LLUBRE DE JOB, I L' AJUDA EM VA ARRIBAR " AL MOMENT"...
ARA, AL VEURE QUE TU ENS PARLES D'D' HABACUC,
estic comparant els dos personatges bíblic....
JOB , vivint la tragèdia de la seva SALUT,
de les seves RIQUESES...
HABACUC , vivint la tragèdia del seu país, JERUSALEM
Tots dos, PERSONES DE FE...
Tots dos , PERSONES JUSTES...
Hem quedo aquí...
Continuo amb la Lectura Reflexiva
tal com ens varen ensenyar a llegir
els nostres Conciliaris, quan entràvem a l' adolescència...
COM SI CADA VEGADA, ENS ACOSTESSIM A L' ESCRIPTURA, PER PRIMERA VEGADA...
AMB REVERENCIA...SAVENT QUE ES UNA ESTONA MOLT IMPORTANT...COM QUAN ANEM A COMBREGAR...
SALUTACIONS A TOTS...
A NO TRIGAR...
PAX