Quan no et feliciten

I digué el deixeble:
- Ara riuràs de mi. Però tampoc no m'és fàcil quan sento que em podrien felicitar per alguna cosa, i no ho fan.

I respongué el mestre:
- No negaré que té la seva gràcia junt amb el que deies l'altre dia: que t'incomodi tant si et feliciten com si no! Fora bromes: no et sàpiga pas greu viure aquesta experiència. Més enllà de l'anàlisi que puguis fer de les raons que fan que no et felicitin, ho veig com una oportunitat de purificació. Si fas coses i et feliciten, segons com ja tens la teva recompensa. En canvi, si fas coses bones i no et feliciten, és una ocasió per veure la motivació real d'allò que fas. Si la motivació és bona i desinteressada, tiraràs endavant. Si la motivació és allò que et puguin tornar a canvi, aleshores potser és una generositat amb condicions. A vegades hi ha situacions a la vida en les quals podem no sentir-nos prou valorats, però ens poden ajudar a entendre les motivacions que tenim. És qüestió de viure-les com una oportunitat d'anar més a fons, no?

Quan et feliciten

I digué el deixeble:
- No sé gaire com reaccionar quan em feliciten per alguna cosa...

I respongué el mestre:
- A mi no em fa problema. Tot depèn de com ho visquis, no? Saps aquella pregària que atribueixen a Sant Francesc d'Assís? Aquella que comença: "Oh Senyor, fes de mi un instrument de la teva Pau". Doncs bé, jo m'ho agafo per aquí. Li demano a Déu que em faci un bon instrument seu, que sàpiga comunicar comprensió, respecte, escolta, sinceritat, amabilitat... tot el que Ell vol! I si algú m'agraeix o em felicita per alguna cosa, dono les gràcies a qui m'ho diu i en dono gràcies a Déu. Ell és la font de tota Pau i de tot Bé. Si ens creiem que Ell és la font, no ens farà problema que ens felicitin perquè sabem que tot do ve d'Ell. Nosaltres som simples instruments, canals per on deixar passar aquest potencial d'Amor. Ni més ni menys. I no és pas poc! No et sembla?

Els coreans a Laudes

Des de fa temps, grups nombrosos de coreans assisteixen a les nostres celebracions. Fa impressió quan els veus a Laudes, a 2/4 de 8 del matí, ajuntant les mans en senyal de pregària i amb una actitud molt pietosa.

Què entenen? Fora de l’himne en llatí, tota la resta és en català. Però no tens la sensació que no entenguin res, al contrari. La seva actitud és d’una comunió total amb allò que estem fent.

Això a alguns ens porta a pensar que, més enllà de l’idioma, a vegades es pot produir una comunió forta per la consciència dels uns i els altres que estem compartint el mateix.

Està molt bé que puguem comprendre tots els textos de les celebracions. Però hi ha una dimensió espiritual que es pot comunicar també fortament a través de la música o dels gestos. Amb els coreans penso que s’estableix una comunió ben bonica.