dissabte, 11 d’agost del 2018

Una amenaça de mort

En una entrevista que m'han fet per la revista del meu poble, he dit que amb motiu de l'homilia del 24 de setembre vaig rebre una amenaça. Numèricament és irrisori si es compara amb l'allau d'agraïments que vaig rebre i alguna crítica també. Les crítiques són especialment bones si es fan amb estimació i criteri. Però a mi no se m'acudiria mai amenaçar algú de mort, ni que pensés que n'ha fet una de grossa.

I encara que vingués d’una sola persona, al primer moment em va fer impressió perquè sempre hi pot haver un eixelebrat que faci un disbarat. Però en cap moment no em vaig penedir d'haver defensat els drets humans. És un tema d'escala de valors: no vols que et facin mal (és clar!) però encara menys vols renunciar a la defensa dels drets més fonamentals.

Algú, en saber-ho, va pensar que vaig callar a les xarxes per aquest motiu. I no és així. El mateix vespre de l'homilia, davant d’una allau tan impressionant, vaig decidir que no volia entrar en una espiral mediàtica sense aturador. No em vaig fer monjo per això. Per aquesta raó vaig fer un tuit implícit dient que l'endemà em tocava anar a Matines. I l'amenaça va venir després. Però estem en un món on sembla que no pugui ser que un es negui a concedir entrevistes. Durant mesos (sobretot les primeres setmanes), periodistes d’aquí i de l’estranger em contactaven per fer-me entrevistes. Però em va semblar que ja havia estat prou clar, i no calia afegir-hi res més.

No vaig estar inactiu durant aquells mesos. Hi ha molta feina per fer, i moltes maneres d’ajudar. Només faltaria.

Però a nivell de xarxes, sabia que pararia un temps i que tornaria a escriure. Perquè sento que tinc coses per dir. Més encara: per comunicar.

No us demano que estigueu d’acord amb aquest plantejament. Simplement us l’he compartit tal com el vaig viure.

Mesos enrere en aquest mateix espai havia dit que l’Església ha de defensar els drets humans. No eren paraules buides. Les crec, i tenen aplicacions concretes. Podem discutir de moltes coses, podem tenir criteris molt diferents i respectables. Però els Drets Humans no són negociables, no creieu?

Gràcies per llegir aquestes paraules escrites des del cor, ara que ho puc mirar amb més perspectiva.


22 comentaris:

  1. La primera lectura d'aquest text, m'ha esgarrifat.
    Quan ho he rellegit, he vist que em quedo més en les coses positives que dius, que en el títol. És per això que he decidit quedar-me en què tens més coses per dir, per comunicar, i t'ho agraeixo. Sempre!
    I si m'ho permets, t'agraeixo també que facis pública en la teva veu, que és la veu de molts, la defensa dels drets humans.
    Sergi, TOT el meu suport. Suport en el silenci i suport en la paraula.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Sergi per compartir aquesta experiència tant colpidora. Tot i que anyoravem els teus comentaris crec que vas fer bé. A les xarxes hi ha molta gent que treu les coses de context i la teva homilía va ser molt clara.
    T,agraeixo la teva valentía en defensar els drets humans des d,un lloc públic tant important com Montserrat. Tant de bó servis d,exemple per a tothom.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Sergi, per explicar-ho!! El teu silenci durant tot aquell temps ens va fer patir...
    Ens agrada molt sentir la teva veu, sempre és una alenada d’aire fresc des de Montserrat!!!
    Moltes gràcies per tot!!!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per compartir aquesta experiència, Sergi. I gràcies per compartir amb tots nosaltres les teves experiències i idees :)

    ResponElimina
  5. Com molt bé dius ELS DRETS HUMANS, son FONAMENTALS. Tot el nostre escalf, i suport. Família Torres i Sogas de Torroella de Montgrí i d' Òdena

    ResponElimina
  6. La vostra homilia va ser una alenada d'aire fresc per als qui esperàvem algun senyal des de l'Església. Us l'agraïm de tot cor i ens sap greu que us reportés amenaces. Som al vostre costat.

    ResponElimina
  7. Molt valent i assenyat. Gràcies per compartir!

    ResponElimina
  8. En efecte, hi ha moments en que el silenci no és una opció i cal parlar clar, i moments també per pensar, reflexionar i seguir ajudant.
    De manera similar, però en un ambit diferent, a les universitats, es planteja explicitament que cal parlar clar per defensar els drets i la democràcia.

    Tan de bo tinguen la saviesa necessaria per distingir els moments i per explicar-ho clarament.

    ResponElimina
  9. A tots ens va estranyar el teu silenci a les xarxes durant tant de temps. Ara vist amb perspectiva entenem una mica més la situació que vas viure. Per una banda estic d'acord amb la teva defensa dels drets humans, de la dignitat que té tota persona a dir el que pensa, ens agradi o no ens agradi, sobretot quan va de sobre llibertat i justíca. Segurament ja t'imaginaves que no li agradaria a tothom el que diries però tot i així vas ser valent. Per altra banda també sap greu que avui en dia (en ple segle XXI) encara hi hagi gent que vagi pel món amb amenaces de mort. Una cosa és discrepar, tothom tenim dret a fer-ho, però l'altra és pensar en treure la vida a una altra persona. A mi no se'm passaria pel cap. Suposo perquè de ben petit m'han ensenyat que la vida de l'altre és tant o més important que la meva pròpia vida. En fi, moltes gràcies Sergi per les teves paraules de sinceritat; tampoc deu haver estat fàcil aquesta confessió pública. Ànims!

    ResponElimina
  10. Bon dia, Sergi!
    Mentre llegia les teves paraules, no sé per què (més ben dit: sí sé perfectament per què!) em venien a la memòria els màrtirs Lluís Espinal, Joan Alsina, Joaquim Vallmajor,...
    Predicar la Bona Nova és arriscat. Bé prou que ho va haver de tastar amargament el fuster de Natzaret!

    ResponElimina
  11. Ah! I, de tant en tant, fer dejuni i abstinència de xarxes socials és molt higiènic i profilàctic!

    ResponElimina
  12. Gràcies,Sergi, per la teva valentia i, al mateix temps, prudència. Coratgr!

    ResponElimina
  13. Bona tarde s soc s:
    Espero que tot vagi bé i recordar que la violencia és desagradable, tant bont punt no es repeteixi.
    Alhora, omplirse la boca de termes com drets fonamentals, injusticies... que tenen una dialéctica personal i socio_política_económica, no és de pregó.
    Espero passeu bé...

    ResponElimina
  14. Sergi, gracies més que mai per la teva tasca des del monestir. Molt sovint hem de sentir dir que els monjos i monges no fan res, que "només" resen. Compartir, comunicar, escoltar, són paraules que tu omples de significat. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  15. Crec que parles amb el cor. Les teves paraules estan plenes de responsabilitat i no puc més que estar totalment d'acord en la defensa que fas dels Drets Humans. A més ets valent en fer pública l'amenaça de mort. Rep el meu suport i el meu agraïment.

    ResponElimina
  16. Gràcies. Crec que ha parlat i actuat amb rectitud i coherència. Felicitats.
    Núria

    ResponElimina
  17. Fica decretado que agora vale a verdade.
    agora vale a vida,
    e de mãos dadas,
    marcharemos todos pela vida verdadeira.
    (…)
    Thiago de Mello, Estatutos do Homem

    ResponElimina
  18. I tant que varem trobar a faltar les teves paraules escrites !!!
    No obstant crec que vares fer molt be a distanciar.te un temps de les xarxes socials.En aquesta societat ,hi ha tanta manca de respecte, per la manera de pensar dels altres que no sigui igual que la nostra. Uff.
    Compartir el que has escrit en el darrer comentari a La Font,ha fet que avui et tornes a veure en la portada d'un diari ,cosa que per tu no te de ser fàcil.
    Tens el suport de moltes persones que t'aprecien
    i saben que les teves paraules,sempre son mesurades i dites amb el cor.
    Que Déu et beneeixi .Sergi D'Assís

    ResponElimina
  19. Sergi me ha impactado lo que has vivido, me conmueve, que vivencia mas dura! Nunca pensé que en Catalunya podían pasar estos actos tan desagradable y graves hacia nuestra Iglesia, en este caso hacia ti, un monje.
    Sergi, siento los momentos duros y tan desagradables que has pasado.
    Leí un día,(no puedo dar la fuente pq no rdo en donde lo leí), decía así:
    La verdadera enseñanza que trasmitimos es lo que vivimos, y si somos buenos predicadores es cuando ponemos en práctica lo que decimos.
    Sergí, muchísimas gracias por tu valentía, por tu coherencia, por tu amor al ser humano. Gracias.
    Gracias por defender los derechos humanos.
    Sergi, un fuertisimo abrazo. Pau i be.
    xesca.

    ResponElimina
  20. Gràcies Sergi.Realment els Drets Humans no son negociables. El teu testimoni es molt necesari, ès aire fresc de l'Esglesia. Gràcies.

    ResponElimina
  21. Ets valent. I ens calen més persones valentes per a poder lluitar contra totes les injustícies.
    Estàs a Montserrat i això comporta que qualsevol posicionament tingui un res més important que no pas si es fes des d'altres llocs.
    T'agraeixo que fossis tu el primer de tants altres monjos de Montserrat que s'han posicionat en el mateix sentir que ho vas fer tu.
    No estàs on estàs per amagar-te ni per complaure tothom.
    Espero que segueixis siguent un potent altaveu en contra de tot el que creguis injust i que continuïs lluitant per un País millor

    ResponElimina