Diverses vegades he tingut la sort de tenir contacte amb "El Rusc", de Tordera, i m'ha fet bé. És una comunitat al servei dels discapacitats intel·lectuals, disposa de 3 llars amb 25 persones acollides i un centre ocupacional per una trentena de persones.
Ja sabem que arreu hi ha centres per a diversos tipus de discapacitats, on són degudament atesos. "El Rusc" pertany a les comunitats cristianes de L'Arca, fundades pel canadenc Jean Vanier, escampades per tot el món. Són comunitats amb un fort sentit de família, on hi viuen discapacitats (o persones amb capacitats diferents) conjuntament amb altres persones, treballadors i voluntaris. A casa, cadascú aporta allò que pot segons la seva capacitat, i és admirable veure com s'ajuden i es complementen en funció del que pot fer cada un.
En la darrera visita que els he fet m'ha sorprès la gran quantitat de voluntaris internacionals joves que s'hi estan durant un temps compartint, ajudant, convivint. Fa impressió veure com el contacte amb els anomenats discapacitats transforma de manera considerable els qui hi estan a l'entorn, tant treballadors com voluntaris.
Un dels acollits, en Juanito, es posa tothom a la butxaca. Som bons amics! És un senyor ancià, bastant pillo i de la broma, i canta amb molt de sentiment. Té la síndrome de Down. Em fa feliç ser testimoni de com persones com ell són acollits amb tota la dignitat i estimació que mereixen.
Chapeau pel Rusc! Per molts anys!!
Bona tarda! Hi tinc un parent pròxim i subscric tot el que diu en Sergi
ResponEliminaEs bo saber que hi ha gent disposada a dedicar un temps per ajudar als qui més ho necessiten. A vegades ens queixem que vivim en una societat egoista, materialista, poc generosa però projectes com aquest ens fan adonar que tenim moltes persones disposades a fer feliç a altres persones de forma totalment altruista, sense esperar res a canvi. O simplement esperant un somriure de l'altra persona. I per altra banda segur que els discapacitats agraixen també aquesta dedicació. Gràcies Sergi per compartir aquestes bones notícies; desconeixia de l'existència d'aquesta fundació.
ResponEliminaA casa varem viure una bonica experiència ,amb una lliçó de vida i amor.
ResponEliminaUn dels meus dos fills ,va fer .se objector de consciencia ,optant de fer un servei social. Va triar una fundació manresana Ampans ,al servei de persones discapacitades .
No recordo be,si va ser un any o quinze mesos,pero per ell va ser una gran experiència conèixer una sèrie de persones ,a qui cada dia feia l’esmorzar i a vegades també el sopar. No li feia mandra tenir d’anar al pis ,per ajudar-los.
Comparteixo una anècdota mes que bonica...el meu fill hi anava amb un “vespino” ,que deixava a la porta ben lligat,fins un dia que al sortir no hi era..desaparegut.....El nois i noies del pis,van tenir un gran disgust ,al veure que li havien robat el moto . L’endemà tots pensaven que no podria anar-hi. No obstant allà va estar a la mateixa hora i sorpresa..sobre de la taula,uns quants diners que havien posat entre tots ,per ajudar-lo per un altra moto.
Quant ens ho explicava ,tenia llàgrimes als ulls, “mare ,com els hi poden dir subnormals,a vegades que sortim a passejar “?. D’aixo ja fa uns quants anys.
Gracies Sergi d’Assís , !!
Sí, a AMPANS fan també una gran feina! Molt gran
EliminaVaig conéixer Jean Vanier en una Recés que predicava. Era una persona que atreïa. Entre els assistents hi havia nombrosos membres de les comunitats de l'Arca. T'adonaves de la importància que per a ell tenia cada persona, fos qui fos, conm acollia, estimava, escoltava..Cada persona era Jesús.
Elimina(Continua)
ResponEliminaTant de bo tots, en el nostre dia a dia, esguardem el germà com ell, amb tendresa, amb dedicació, amb amor.
I que Jesús un dia ens pugui dir:
"... Vaig tenir fam i em donareu menjar, vaig tenir set i em donareu beure, estava malalt i em vau visitar, era estranger i em vau acollir, era a la presó i vinguereu a veure'm..." (Mateu 25)
Pau i be Sergi.
ResponEliminaLa capacitad de las personas incapacitadas, nos enseñan a las personas que nos llamamos capacitadas la gran belleza que puede llegar a ser la persona humana cuando esta se abandona con confianza , amor y gratitud.
Todos tenemos que aprender de los demás y en especial de estas personas diferentes o con unas limitaciones mas profundas, y saber agradecer de todo lo que nos regalan, pq se recibe mas de lo que se da. "Grandes y hermosas experiencias de vida" que nos ayudaran a crecer como personas.
Creo sino estoy confundida, que era la Madre Teresa de Calcuta decia:
Quien no vive para servir, no sirve para vivir.
Que gran ejemplo de vida nos dejo esta gran mujer a toda la humanidad.
Sergi moltes gràcies per tot.
Una forta abraçada. Pau i be.
xesca.
I am very happy to know about El Rusc. Jean Vanier was a great friend of my parents and we always had visitors from L'Arche. It is so good his wonderful work for those so much in need of home and family love
ResponEliminaQuin testimoni més bonic. Gràcies per compartir-lo! :)
ResponElimina