Fa uns dies vaig conèixer una religiosa que va viure 22 anys com a missionera a Albània. Hi va arribar poc després de la caiguda del mur, i m’explicava com era un país sense flors als carrers ni a les cases. Durant la llarga etapa comunista, els deien que això de tenir flors no era cosa de proletaris sinó de burgesos. Que s’havia de mirar pel rendiment de les coses, i que les flors són efímeres i sense utilitat. Actualment diu que a la capital Tirana (1 milió d’habitants) només hi ha 2 floristeries, i que cap més en el país. Però que els contactes amb l’estranger van canviant la situació, i que ara ja hi ha gent que té alguna flor a casa.
És evident que les flors són efímeres. Però no m’havia plantejat mai que no tinguessin utilitat. Si ho voleu és un petit detall, però a mi em sembla significatiu d’altres coses.
I em fa pensar en aspectes de la vida quotidiana que, segons com es mirin, són “inútils”. Però que està molt bé que hi hagi coses gratuïtes a la vida, que les tinguem o les fomentem simplement perquè són boniques, més enllà de si són “útils” segons uns paràmetres determinats.
Crec que no tot ha de tenir el seu rendiment productiu. La Bellesa també ens humanitza i ens dignifica com a éssers humans.
Totalment d'acord! I saps què m'ha vingut a la memòria llegint el teu escrit? Al Petit Príncep, que estava tan amoïnat per la seva rosa, que era unica al seu mon fins que va adonar-se'n que n'hi havia més com la seva, i que el que es realment important, es invisible als ulls, no és productiu.... Com les flors :)
ResponEliminaJo vull compartir dues coses que m’han vingut al cap ,al llegir la teva entrada l “Un país sense flors “”que tinc de dir que m’ha copsat .No en tenia ni idea d’aquestes “”idees””
ResponEliminaLa primera : la tristor amb els parcs sense flors ,cap balco acolorit i les estones d'esbarjo als cuidar-les.,he pensat amb el que seria per nosaltres un país sense flors
La segona ..m’ha vingut a la memòria un article que vaig llegir referent a una paraula japonesa-
Hanami significa literalment contemplar les flors i darrere hi ha tota una filosofia. Es tracta de saber copsar els bons moments de la vida, que són preciosos però efímers, com les flors del cirerer.
Realment son flors molt simples, que viuen pocs dies, però ofereixen imatges molt belles i es que la naturalesa ens ofereix uns espectacles que moltes vegades no sabem mirar ni agrair .
Gracies per compartir-ho ,Sergi !!
Gràcies pel teu escrit Sergi, com sempre amb molta sensibilitat i que toca, encara no m'he recuperat de l'anterior.... Aquestes lletres em fan pensar en les petites coses de la vida que son realment importants, encara que no es reconeix l'inportancia real fins que et manca en el teu "escenari" i a la teva vida. Aixó em fa pensar en l"important que es el sentit de la vista, per mi potser el mes important i que intento gaudir a cada moment. Perdre la visió ha de ser el summun de la teva reflexió i possa en questio la nostre fragilitat. Gràcies per les teves savies reflexións.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, Jordi, i benvingut a aquest espai!
EliminaQuines flors tan boniques que has posat, Sergi!!!
ResponEliminaLes flors donen vida, només cal mirar questa imatge!!!
Ja fa força temps que he anat arreglant la terrassa de casa, hi ha moltes flors, esplendoroses totes, és l’espai més bonic de tots. Als meus fills, als amics, a la família els encanta poder-hi ser, és molt agradable!!! Això ho fa les flors, llàstima que no pugui posar una foto:)
Moltes gràcies per alegrar-nos el dia!!!
(Deixo de banda el que dius, que l’absència de flors et sembla significatiu d’altres coses)
Malauradament la societat ens ha acostumat a valorar les coses per la seva utilitat. "No estudiïs aquesta carrera que no té massa sortides". "Malaguanyat noi, ara vol entrar al seminari" (o a un monestir). "I a la ONG/associació que vas cada tarda no cobres res?". La societat ens empeny a valorar les coses per la seva utilitat, pels dienrs que guanyem, i poc per la bellesa. Tot i que després a tots ens agrada admirar un paissatge, escoltar una peça de música, visitar una exposició de quadres, parlar amb un monjo,... Com bé dius "està molt bé que tinguem coses simplement perquè són boniques més enllà que siguin útils o el seu rendiment productiu". Tant de bo aprenguem a valorar cada vegada més la bellesa de tot allò que ens envolta. Gràcies Sergi per la teva reflexió.
ResponEliminaM’ha impressionat aquest fet. Quina tristesa! I aquesta reflexió m’ha portat a pensar quantes persones que viuen en situacions de misèria i de pobresa o bé en pobles castigats per guerres absurdes no poden contemplar la bellesa d’unes flors.
ResponEliminaGràcies, Sergi!
And now portuguese ... as you are universal...
ResponEliminaA rosa não tem porquê.
Floresce porque floresce.
Não cuida de si mesma.
Nem pergunta se alguém a vê...
A. Silesius
Pau i be Sergi.
ResponEliminaLa trascendencia del ser humano es la búsqueda de la belleza. Esta nos abre en cada uno de nosotros, un portón hacia lo ilimitado o quizás deberíamos decir hacia el infinito.
Pero para el hombre, ¿que es la belleza? ¿Como la percibimos?.
La belleza creo que es muy subjetiva. La belleza esta en todo y en nada. Depende de nuestra cultura, de nuestras creencias, de nuestra delicadeza, de nuestra ternura, de nuestra educación, de nuestro carácter, depende de nuestros intereses, con quien nos relacionemos, nuestras lecturas... todo ello, todas nuestras vivencias del misterio de la vida, es lo que nos ayudará a percibir la belleza en cada uno de nosotros de formas muy diferentes.
Albania no tiene flores, o practicment no las conocen, pero esto no impide que las personas del país no tengan la capacidad de descubrir y vivir la belleza, al igual que nosotros que conocemos las flores.
Creo que no es tan importante lo que vemos, sino como lo vivimos,como gestionamos nuestros sentimientos, nuestras emociones, depende de como lo hagamos nos sentiremos alegres, tristes, agobiados, felices.
Sergi, moltìssimes gràcies per tot. Gràcies.
Una abraçada. Pau i be
xesca.
Gràcies per aquest escrit. Un país sense flors, una casa sense flors... és un país o una casa sense vida, sense alegría.
ResponEliminaLa utilitat de les coses...
Volem ser tan pràctics, a vegades...
La Bellesa, la Vida, el que no es pot comprar ni vendre, penso que és més important que tot.
Cuidar una planta, plantar-la, regar-la, admirar-la, veure el seu procés... pot semblar sense vàlua, però és quelcom que pot alegrar la vida.
Moltes gràcies.
Núria
Núria, benvinguda a aquest espai i moltes gràcies per deixar-hi el teu escrit!
EliminaAgraeixo tots els comentaris, que em consta que són llegits per bastantes persones.
ResponEliminaCompletament d'acord. Crec que avui en dia prima molt la idea de la utilitat de les coses, i tot allò que no té una utilitat concreta i definida és objecte de menyspreu (tot i que no sempre és així, per sort). La bellesa està més enllà de la utilitat, i sense bellesa, la vida és trista; la bellesa per la bellesa, sense més finalitat que la bellesa mateixa (i, evidentment, una bellesa que per a cadascú és diferent).
ResponEliminaNo ho sabia això. M'ha fet recordar que la meva àvia té una hortansa que cuida amb un amor o paciència increïble i a tothom n'hi dóna un poc perquè la puguin sembrar.
ResponEliminaResulta que era de la seva mare. Avui la meva àvia té 93 anys.
No sé si té a veure però m'hi ha fet pensar.