La mateixa religiosa de qui us parlava l'altre dia es va posar a aprendre albanès en arribar a Albània. I en el diccionari albanès que li van donar, "Déu" apareixia definit com a "personatge de faula". Evidentment, molt significatiu de l'ateisme que es fomentava (per dir-ho suau) des del comunisme. Em podreu dir que des del cristianisme s'havia fet el mateix a la inversa en molts aspectes, i és cert. I tant.
Però comento això perquè m'ha suscitat alguns pensaments. Em sembla que, segons com es presenta Déu o depèn de com se l'entengui, pot aparèixer ben bé com a personatge de faula. Sense anar més lluny, molts relats bíblics llegits literalment poden suggerir un personatge més de conte que de realitat. S'han d'interpretar. I aquella imatge tan difosa de Déu com un home gran amb barba blanca...segur que Déu és molt més gran que tot això. Si existeix, és clar. I aquí anava!
Per mi, creure en l'existència de Déu no va d'acceptar una idea cegament, més enllà de si és raonable o no, i només perquè algú altre ho ha dit. No és com creure en els follets del bosc. Per mi, la fe és una experiència. Déu no és el senyor de barba blanca, sinó un nom per definir aquest origen de tot plegat (tan desconegut) que penso que ha de ser un origen bo (és discutible, però ho crec així). I al mateix temps, aquest Déu és perceptible com la força de l'amor que tot ésser humà té dins seu en potència.
A vegades he pensat que, ni que el Papa de Roma sortís a dir que Déu no existeix, no em convenceria. Perquè per mi la fe va d'una altra cosa.
Sóc conscient que ara només he fet unes pinzellades (i això té sempre el risc de ser imperfecte, incomplet i imprecís). Però que serveixin per dir que almenys, abans d'afirmar o descartar la idea de Déu, mirem quin significat hi posem al darrere. Perquè pot canviar totalment.
I always remember Salvador Espriu's aikus Déu m'es feixuga/constant, immensa/falta d'ortografia...
ResponEliminaDid you read Salvador Espriu? Every day you get to surprise me :)
ResponEliminaQue bo, Sergi! Crec que mai se m'havia acudit de mirar el significat de Déu al diccionari. Ara ho he fet, i clar, és la idea judeocristiana de Déu, per mi no diu cap disbarat.
ResponEliminaM'has fet pensar en un noi xinès que vaig conèixer fa temps, que vaig poder-hi parlar de la religió i de Déu. M'explicava que no va saber de l'existència i del culte a Déu fins que no va arribar aquí. A mi em va semblar trist perquè realment es veia que sí que s'interrogava coses però que no trobava el camí per poder-les respondre.
Jo crec que Déu és l'origen de tot i en la seva transcendència. Sóc catòlica practicant i no em fa res dir-ho. Tampoc em fa res dir que hi ha coses que no m'acaben de fer el pes, quan es canten els Salms que diuen que hem d'agradar a Déu, no sé si és el que jo pretenc amb la religió, agradar a Déu?
No sé donar la resposta de com és Déu, i potser no estic tan lluny d'aquell noi xinès. Però sí que crec que tot el que parteix d'ell és bo, i no m'agrada gens haver de justificar la seva existència a un ateu o a qui sigui. És el que jo crec de manera personal i si estic equivocada, doncs mala sort... Ser al costat de Déu em dona tot el bo que passa per la meva vida.
Que bé la imatge que has posat!!! La Capella Sixtina ens explica amb imatges com és Déu i la religió!!! Preciosa!!!
Moltes gràcies, Sergi per continuar fent que la nostra vida de creients, no sigui una rutina!!!
Un gran tema Sergi. No és fàcil presentar Déu a les persones que no creuen en Déu. Jo a vegades ho intento simplificar i dic Déu és l'Amor que veiem al nostre voltant. I llavors em repliquem amb la cançó de sempre: "i perquè hi ha un Déu que permet tant de mal, fam, guerres i desastres al nostre voltant?" Jo intento justificar que moltes vegades el mal el posem els homes però a vegades no m'acaben d'entendre. Per mi Déu és la força que m'ajuda tantes vegades a superar les dificultats i frustacions que la vida ens presenta.
ResponEliminaGràcies, Sergi, per aquesta entrada, perquè verbalitza el que és Déu també per a mi. Crec fermament en aquest Déu de l'experiència que, a vegades, fins i tot, està més enllà de la raó (cosa que evidentment en dificulta l'explicació). Déu, aquesta paraula que intenta definir quelcom de tan abstracte, té un nom, Amor, i encabeix un concepte que jo mateix puc experimentar (per bé que sempre serà superior a tot el que se'n pugui dir); perquè, en l'intent d'entendre què és Déu, estic limitant-lo, però el limito, paradoxalment, a un Amor sense límits. Sí, el Déu que conec és Amor i, per a mi, aquesta és potser la millor definició "de diccionari" que pot tenir.
ResponEliminaGRACIES Sergi , Robert,Jordi,Manel,Rosa . .... El vostre AMOR a Déu es encomanadís i i això m’ha fet arribar a entendre moltes de les coses de la religió ,que no entenia ,per com vaig ser “educada”, i que evidentment no em va servir per estimar i tampoc entendre el que em descrivien .
ResponEliminaPas a pas,tenint el vostre apreciï i amistat , he sentit que a mi també em podria arribar la força de la pregaria ,que ara comparteixo i estimo.
Bonica entrada ,axis com també son molt interessants els comentaris. Gracies a tots.!!