Recordeu aquell Evangeli que parla dels qui fan el bé perquè els altres els vegin? Tot meditant-lo, em va sorprendre que en poques frases diu 7 vegades la paraula "recompensa"! Mirant la versió original en grec, fa servir dues paraules diferents: "μισθὸν" i "ἀποδώσει". Però la traducció catalana em sembla reeixida, perquè en realitat aquestes dues paraules gregues tenen molt en comú. Ambdues signifiquen "recompensa", i ambdues podrien ser utilitzades per referir-se a un cobrament monetari o al retorn que es rep en una transacció comercial.
Un estudi de dos teòlegs contemporanis afirma que, els qui feien el bé per ser vistos i valorats (per exemple: donant almoina), en realitat no estaven donant sinó comprant. Volien la lloança dels homes, i pagaven (ni que sigui figuradament) per obtenir aquesta lloança. Per això l’Evangeli ens diu que ja han cobrat, ja han estat pagats o recompensats tal com volien. No es tracta, doncs, de gestos gratuïts, sinó d’obres dutes a terme per aconseguir un reconeixement.
Fa uns dies, un treballador del sector del tèxtil em deia que tot això de la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses, segons la qual l’empresa dedica a obra social més del que li és requerit per llei, és bàsicament per cuidar la imatge externa de l’empresa. Seria un exemple clar del que dèiem: no és tant donar (encara que donin) com comprar un prestigi, una bona reputació.
Jesús va a fons, i no en té prou amb què es facin coses bones. Ell mira al cor. Això devia desconcertar força en aquell moment, perquè la doctrina rabínica assegurava un alt retorn als qui feien almoina, sense entrar en si ho feien per ser vistos o ho feien de cor.
Jesús ens posa el llistó alt: fer el bé, i fer-lo de cor.
Avui m'ha sorprès la paraula "comprar", tot escoltant la lectura del llibre d'Isaïes que heu llegit a les Laudes.
ResponEliminaDeia "Veniu els qui no teniu res. Compreu sense pagar res" (no és textual). He pensat en la generositat infinita de Déu, i que el pa de vida que ens ofereix no es compra amb diners.
Penso que la paraula "donar" porta implícita la paraula generositat tal com Jesús ens l'ensenya, "donar" sense esperar res més. Si pel contrari, donem amb el propòsit de rebre alguna cosa a canvi, aquesta acció ja comporta una voluntat de benefici i ja no és cap acte generós.
ResponEliminaPel que jo conec, la RSC és clarament, com tu dius, un exemple d'aquest 2n cas, un instrument per l'interès de les empreses: per promocionar la seva imatge i/o pels beneficis fiscals que els hi comporta. Només els empleats que en participen acostumen a ser els més convençuts de tots en la causa, ja que el seu "donar" és gairebé sempre voluntari i altruista. Aquesta és la nostra esperança, que sempre hi ha qui actua de cor!
Crec que és una equivocació, una pèrdua de temps està pendent si les ajudes és donen de cor ho es fa per quedar bé.
ResponEliminaQue es fa per guanyar prestigi, per guanyar bona reputació, jo no soc qui per entrar a criticar ni jutjar ningú.Per altra banda l’important es “donar”. Gràcies a les donacions haurà molta gent que podrà menjar, pagar...
Crec que de vegades volem ser més que Deu. Dejemos a Dios hacer de Dios i preocupen sa de nosaltres de com tenim el nostre cor i com vivim cristianament.Jo no puc canvia el mon, però si puc jo canvia. Viurà la caritat sé generós depèn de un mateix.
jesús ens possa el llistó alt: fer el bé,i fer-lo de cor.Si així és Sergi.Però Jo crec que a mesura que vas creixen en l’Amor,vas aprenen a fer el bé de tot cor. i això es tot un procés de vida.
Sergi moltes grácies per tot.
Una abraçada.
xesca
Gràcies pels vostres comentaris diversos! El sol fet de suscitar reflexions com les que feu ja em fa sentir agraïment
ResponElimina