En l’Evangeli que comentava l’altre dia (Mateu, capítol 6) hi ha un aspecte potser més complex, sobretot en un espai com aquest que està obert a creients i no-creients. I és el fet que també se’ns parla de recompensa en relació a Déu. Se’ns hi diu que si fem el bé de cor aleshores ja obtindrem la recompensa de Déu, que és tota una altra cosa que la recerca del reconeixement dels altres.
M’ha fet pensar que la relació amb Déu té el risc d’acabar essent una relació comercial com la que qüestionàvem l’altre dia. En el sentit que es faci el bé només per obtenir quelcom de Déu a canvi. Aquest problema ja existia fa milers d’anys, perquè en l’Antic Testament veiem persones que no comprenen com després de fer el bé, Déu no els recompensa de la manera que ells volen. Pensaven que si fas el bé, les coses t’havien d’anar genial (és a dir, la Teologia de la retribució). Però a vegades la realitat dels fets contradeia absolutament aquesta tesi.
Per mi, parlar de recompensa de Déu és parlar de sentir-se (o estar) prop d’Ell, del seu Amor.
I crec que aquest Evangeli té sentit també per a no-creients: no fer el bé com una relació comercial amb altres perquè et vegin bé. Sinó fer-lo perquè s’ha descobert que aquest és el secret de la vida, el sentit més profund de l’Univers, la Veritat més absoluta que sacia l’anhel de tot ésser humà.
Molt bé Pare Sergi.
ResponEliminaÉs ben veritat. La recompensa més gran, el do, el regal més gran, es l'Amor de Déu. Moltes gràcies per tot.
Núria
A mi, aquesta teología de la retribució sempre m'ha posat molt nerviosa. Mai he volgut pensar que és Déu qui dóna o pren. Ja fa temps que em molesta també de quan es parla de fer el que sigui per agradar a Déu, no sé si vol dir que estic perdent la fe... Per mi Déu és al meu costat, m'acompanya i em guia quan em cal. Ultimament em faig moltes preguntes sobre tot això.
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi per tot el que expliques!!!
Sí, són coses arriscades segons com s'interpretin. Perquè podrien portar a una mena de relació comercial amb Déu. Però repeteixo: penso que depèn de com s'interpretin.
EliminaTotalment d'acord Sergi i moltes gràcies per la reflexió. Per a mi la recompensa és trobar-te be tu, està satisfeta tu del què has fet, aquest trobar-te be fa que sentis a Dèu a prop teu. Si actues malament, és un mateix que està insatisfet, aquest per a mi és el castig. Maite
ResponEliminaGràcies per el teu comentari. Em fa pensar en un grup de treballadors amb qui he estat aquesta setmana per un tema delicat (ajudar en les situacions de sofriment laboral, cada vegada més freqüents i de conseqüencies greus). Ells s'ofereixen amb tota gratuïtat per poder ser presents al costat dels companys o companyes que pateixen algun problema d'aquest tipus. Per a ells, aquest servei té sentit, siguin creients o no (de fet d'això no se'n parla mai en públic, ja que el laïcisme francès és molt estricte). Molt d'acord amb tot el que dius.
ResponEliminaGràcies per compartir-nos la realitat des de França. Conèixer altres situacions ens ajuda a mirar les coses des de perspectives diferents.
EliminaGràcies a tots els comentaris!
ResponElimina