dimecres, 1 d’abril del 2020

Quants fills tens?


Fa uns dies vaig poder visitar poblats d’aquí la zona acompanyat per dos professionals del CBR (Community Based Rehabilitation). És un departament del “Benedictine Eye Hospital” dedicat a ajudar nens discapacitats o malalts i les seves famílies. Fan el seguiment de més de 1.000 nens amb tota mena de mals. Jo diria que la proporció de nens amb dificultats és superior a la del nostre país, molt probablement a conseqüència de la gran pobresa en què viuen i que condiciona tantes coses (alimentació, higiene, etc).

Vaig veure coses que no havia vist mai, em va fer molta impressió. Una nena (de fet, tenia 13 anys però semblava una criatura de 6 o 7 anys) que caminava com un animalet: les dues mans posades del revés li feien de potetes del davant, i els genolls eren les potetes del darrere. Té el que s’anomena artrogriposi. Fa anys li van aconseguir una cadira de rodes, i així va poder anar a escola i li van donar una dignitat. Ara s’ha trencat la cadira de rodes, i estan fent gestions per obtenir-ne una altra.

Una altra visita era un nen a qui van haver d’amputar les dues cames, i va néixer amb pocs dits i les mans totalment deformades. Li van aconseguir una cadira de rodes amb taula incorporada, i ha fet grans progressos a l’escola. Se’l veia molt content.

Un altre cas era una nena amb espina bífida. Van poder aconseguir que l’operessin, i ara estan donant eines a la família perquè l’ensenyin a caminar. Es dóna el cas que ja va tenir un germanet amb la mateixa història, i ara ja camina i va a escola.

Després vam veure una mare amb una criatura amb paràlisi cerebral. Vaig poder veure l’acompanyament que li fan a la mare i els consells que li donen com a professionals que li poden ser de gran ajuda.

I finalment vam veure un nen de 5 anys amb una panxa exageradament inflada. Es veu que té una malformació de naixement. El van operar, però necessitaria una altra operació de manera que li poguessin engrandir l’anus (només pot anar de ventre 1 cop a la setmana o cada dues setmanes). Fa anys que esperen poder-lo operar, però no ho fan perquè són pobres. Vaig preguntar quant costava tot plegat, i em van dir que 1.150.000 xílings ugandesos: és a dir, 275 euros. Això inclou l’operació, el transport fins a l’hospital i l’estada dels pares allà amb ell.

Vaig pensar i comprovar que aquesta gent fan una gran gran gran feina. Estan donant un futur a més de 1.000 criatures que, altrament, quedarien arraconades a casa. Es veu que algunes famílies, quan se’ls pregunta quants fills tenen, diuen (per exemple): “4 i un discapacitat”. És a dir, com si el discapacitat no comptés... com si fos una cosa a part. Altres famílies no ho fan així, és clar. Però veig que una part de la feina que fan en aquest departament no és només donar un futur a aquests nens, sinó també una dignitat. I vaig veure que les famílies ho valoraven molt veient-ne els resultats.

Són 4 professionals, i se solen desplaçar a aquests poblats amb moto per uns camins que sovint no semblen ni camins. Em va fer il·lusió veure que una de les motos que disposen els la va proporcionar Montserrat fa dos anys.

Quines desgràcies que hi ha i quanta pobresa... però quanta gent bona també que hi ha al món disposada a ajudar!!! Donem-ne gràcies.

19 comentaris:

  1. A mi també em fa molta impressió el que expliques. Normalment et llegeixo més d’una vegada abans d’escriure’t, avui no ho faré, tanta desgràcia és massa fort per mi. Només 275 euros...
    Mirem la vida d’una altra manera. Aquests dies de confinament estan sent molt durs, pitjors de que mai ens hauríem imaginat, però això que expliques crec que ho supera, almenys per mi.
    M’agrada poder-te veure, a part de llegir-te!!! Moltes gràcies per la foto, em fa molta il•lusió saber de la teva imatge africana. Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  2. Hola Sergi, veig que estàs fent una gran tasca, juntament amb aquesta gent!
    Sempre he pensat que els que tenim fills i gaudeixen de bona salut, no ho valorem prou en el nostre món. Desitjo que aquestes persones que es dediquen als més febles, ho puguin fer molt més.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Oh Sergi, quina tasca has anat ha fer, bonica necessaria i amb tendresa, com m'agraderia ser jove, i tenir la valentía de fer obres com aquesta teva, t'admiro i respecto moltíssim. Seguiex el qué t'has proposat amb salut i molts ànims, estic segura què l'Enric,(el meu fill) aquest lloc on és (TENDRESA) també guiarà les teves patxades de bona persona amb un gran cor ple d'amor amor!
    Teresa Canals i Cruellas

    ResponElimina
  4. Hola Sergi.deu n'hi do tot el q estas vivin es impressionant.Quina il.lusió veure la moto q van proporcionar des de Montserrat.Quan tornis podras escriure un llibre.i explicar moltes coses.Cuida't .Una abraçada.

    ResponElimina
  5. si, "tanta desgràcia es massa fort"...i, suposadament, som tots germans

    ResponElimina
  6. i penso a l'evangeli «Hi havia un home ric, que vestia porpra i pells i tots els dies feia banquets sumptuosos.{{}} Un pidolaire, Llàtzer de nom, jeia cada dia a la seva porta, cobert de nafres, desitjós de poder treure's la gana amb el que queia de la taula del ric [...]» »
    (Lluc, 16,19-31)

    ResponElimina
  7. Bon dia Sergi. Gràcies pel teu escrit. És molt dur el que expliques. A nosaltres, que estem passant uns moments molt difícils, que no havíem ni tants sols imaginat que ens podia passar, ens pensavem que erem els reis del món, ens va be saber de les veritables desgràcies del mon. Prego a Déu que aprenguem d'aquesta epidemia que estem passant. Una abraçada. Com algú altre ha dit, seguint les Eucarísties de Montserrat se't troba a faltar i per la radio els Laudes i Vespres també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maite. No deixa de sorprendre'm cada vegada que algú diu que em troba a faltar en la litúrgia. Però suposo que és bon senyal que m'hi trobeu a faltar

      Elimina
  8. La situació socio-econòmica de l'Africa central és sens dubte molt diferent a la que puguem tenir aquí a Europa. Moltes gràcies per compartir les teves experiències i vivències. Tornaràs amb la motxilla ben plena!

    ResponElimina
  9. Gràcies pels vostres comentaris. Jo de moment només estic visitant i difonent. La tasca important la fan ells, de debò. Ara, és clar que penso com es podria col·laborar amb ells. Algunes coses aquí els poden semblar inabastables, en canvi pel nostre 1r Món són assumibles. Veurem

    ResponElimina
  10. Tot i que la maldat i el mal en general tenen un impacte molt fort i habitualment és lo que més vèiem jo sempre he cregut que si quelcom funciona en aquest món és gràcies a les bones persones i al bé que fan. Cuidat molt!

    ResponElimina
  11. Cuidà,t molt i gràcies per compartir el que vius.
    Gràcies per estimar i deixar que t, estimin .

    ResponElimina
  12. Vist el que ens expliques, queda clar que els privilegis que tenim nosaltres no els valorem suficientment fins a veure què diferent és la mateixa realitat a altres parts del món. I quan aquesta realitat fa referència  a una discapacitat o a una malaltia en un país "pobre", aquestes diferències encara es fan més grans i més cruels.
    Viatjar ens ofereix l'oportunitat de conèixer realitats desconegudes fins llavors i viure-les de més aprop, per després donar-ne testimoni i intentar canviar-les. Bona feina Sergi!

    ResponElimina
  13. Gràcies Sergi per apropar-nos una realitat que no veiem (o que potser no volem veure). El món sembla molt petit, però les diferències entre territoris són encara molt grans... Sort en tenen de persones entregades als demés com tu i els professionals que ajuden a aquestes famílies. Cuida’t molt!

    ResponElimina
  14. Sergi, una forta abraçada de part de la Montserrat Prats

    ResponElimina
  15. Sergi, avui he seguit la missa de Montserrat. És fantàstica. I sí, hi faltes tu, però en aquests moments hi falten els fidels també... Moltes gràcies a l’abadia pel seu apropament a totes les persones que pateixen.
    Escric, perquè en acabar la missa he sentit la necessitat de buscar i escoltar-te en els salms cantats per tu que hi ha penjats a la xarxa. N’hi ha un que m’agrada especialment, ja sé que litúrgicament no pertany a aquest moment, però a mi m’agrada, em dóna Pau.
    https://www.youtube.com/watch?v=EwYgmWw7wl0
    Moltes gràcies, Sergi!!! Ja veus que tenim ganes de tornar-te a escoltar...

    ResponElimina
  16. Avui a la missa de Montserrat, he escoltat una frase de l’oració litúrgica que mai m’havia cridat l’atenció: "Ajudeu-nos a preparar tot junts la vinguda del vostre Regne fins al moment que estarem devant vostre, com a sants entre els sants, a la casa celestial..." Quin programa i quina esperança!

    ResponElimina
  17. Hola Sergi.Avui Montserrat feia molta pena buida d gent.Quina Setmana Santa mes trista
    També te he trobat a faltar en la litúrgia.Fins aviat Una abraçada.

    ResponElimina