Li pregunto a un monjo de la comunitat:
- Aquí Uganda quants anys sol viure la gent? Quina és l’esperança de vida?
- Depèn. Pot ser de 0 a 3 anys, o bé quan ets jove pots morir d’accident, o bé cap als 60 o 70 anys.
M’esperava que la resposta donaria l’edat màxima, però no que parlaria de nadons i de joves! En el cas dels accidents, no m’estranya gens. I en el cas dels més petits, també m’ho puc imaginar amb les condicions que molta gent viu.
Una altra cosa que em sorprenia era que, en preguntar l’edat, sovint em deien una xifra i al cap d’una mica afegien: “bé, aquests són els anys que faré el mes tal”. És a dir, que ja deien l’edat que tindrien quan farien l’aniversari, fos quan fos. Al cap d’uns dies, li vaig preguntar a un per què ho deien així.
- És una cosa bona per vosaltres fer-se gran? Esteu contents de fer anys?
I la resposta, sense dubtar, va ser que sí. A més, fer més anys volia dir que series més respectat, perquè als ancians se’ls respecta molt.
Quanta matèria per reflexionar! En lloc de convertir la joventut en un ideal per a tota la vida, aquí hi ha unes societats que valoren positivament fer-se gran i que miren els ancians com un pou de saviesa. Tota una lliçó.
Moltes vegades penso en que tenim Àfrica com un continent oblidat, com si no existís però crec que hauríem de pensar en els valors que aquestes societats mantenen i que a occident s,están oblidant.
ResponEliminaDoncs sí que és curiós que valorin més la maduresa que no pas la joventut; al revés que al món occidental. En tot cas no els hi falta raó: una vona lliçó per tots plegats.
ResponEliminaCertament les coses han canviat, però al nostre territori també hi havia un gran respecte a la gent major (gran) fins al punt de considerar-los quasi venerables. Tots tenien el tracte de senyor (so, forma abreviada) i senyora (nyo, forma abreviada). D'ells depenia poder transmetre tradicions i ensenyaments relacionats amb la saviesa de viure i, sobretot, amb els aprenentatges propis dels oficis. Ara aquests aprenentatges segueixen altres vies.
ResponEliminaRecorde que, quan era petit, després del dinar de Nadal i la sobretaula venia el moment de les estrenes (diners que es donen el dia de Nadal) i era en aquest moment que ens adreçàvem als majors de la família, al quals, després de besar-los la mà, ens donaven l'estrena. Crec que aquest era un fet molt simbòlic del respecte i consideració envers la nostra gent gran.
Llàstima que el pas del temps no haja substituït aquestes tradicions per d'altres que continuen posant en valor la intensitat d'una llarga vida viscuda.
Molt bonica aquesta vivència que comparteixes!
EliminaNo sé, Sergi... Jo tinc dubtes de tot això de la vellesa. S’arriba a edats molt avançades, però en quines condicions? Avis amb els 90 anys passats n’hi ha molts ja. Tu dius que a Uganda s’arriba com a molt als 70, això vol dir que deu ser molt excepcional que arribi algun als 100 anys, i pel que explica el Vicent, deu ser de quan la gent de 70 ja era molt vella. Què vull dir amb això? Que els avis de 90/100 anys pocs van cuidar els seus més enllà dels 70 i ara, hi ha avis amb els 70 passats que cuiden els seus pares que estan arribant als 100. Segur, que s’arriba a un estat de cansament que fa que els més joves no vegin la vellesa com una fita a aconseguir.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi pel que ens vas explicant!!!
Que guapos aquests nens!!! Què tenen 8 anys aprox.? La del mig és una nena, oi?
ResponEliminaNo en sé l'edat. Sí, la del mig és una nena. Aquí solen anar molt rapats
EliminaHola Sergi..Quantes coses interessants q expliques.es per reflexionari molt.Moltes gràcies.
ResponEliminaJo he pogut veure en un lapse de temps d'uns 20 anys, com es passava de reconèixer i apreciar l' experiència dels empleats més grans, a despreciar-los i incitar-los a marxar. Parlo del món de l' empresa (privada en el meu cas). Més d' una persona m' ha explicat (amb llàgrimes als ulls) que li havien comunicat que "ja no es necessitàven perfils amb tanta experiència". Això és, humanament, una patacada terrible.
ResponEliminaEs molt bo de veure que es respecten els ancians a Uganda. Penso que era així també en les nostres contrades.
La qual cosa no vol dir que els nostres nens no estimin els avis (tot al contrari), però la nostra societat discrimina en molts casos les persones, a partir d' una certa edat. No pot ser bo !
Moltes gràcies a tots els comentaris!
ResponElimina