dissabte, 28 de novembre de 2020

Excursió a Nabuyoga


Una de les tasques que m’he proposat és anar coneixent com viu la gent de la zona. I això avui m’ha portat a conèixer el poblat de Nabuyoga, d’on és un dels estudiants de l’escola del monestir. Hi hem anat amb moto una bona estona, i pel camí m’he adonat de quant de verd tenen en aquest país! Arbres molt bonics i variats, prats i cultius regats per la pluja que abunda en aquestes terres. Anant-hi, hem constatat que allà no hi van muzungus: només calia veure la reacció de força gent quan em veien dalt la moto. He acabat amb el cul força destrossat pels sotracs en aquells camins de terra, però encantat del viatge.

M’interessava especialment poder entendre d’on vénen els estudiants, com viuen a casa seva, quines diferències hi ha amb la vida a l’escola. La pobresa d’aquella zona és gran. M’ha impressionat veure el petit espai on dormen tots els germans (de 3 a 23 anys), a terra, sobre una màrfega ben senzilla. 


Hem anat caminant fins a la seva antiga escola de Primària. Aquí sota en teniu una foto.





Sí, aquesta va ser la seva escola: un arbre. Es reunien tots al voltant de l’arbre, i així cada dia. I quan plovia? Cap a casa. Ara, al costat, hi han construït una escola (edifici). 


El dinar ha estat deliciós: arròs blanc amb espècies, patata bullida i pollastre. Un amic de la família m’ha dit que era excepcional en aquella zona menjar pollastre, i que ho havien fet en deferència a mi. He pensat en allò que diu Sant Benet, de rebre l’hoste com el Crist. Aquí ho viuen amb tota naturalitat sense conèixer la frase de Sant Benet.


Hi ha hagut un clima molt bonic tota l’estona. I en marxar, he vist que la mare parlava a part amb el noi, i després m’han dit que em donaven un gall dindi. No sabia com reaccionar, perquè per ells això és una cosa de valor. I d’altra banda, com portar-lo a la moto? Els ho he agraït molt, i han volgut fer una foto i tot en el moment de l’entrega. 


Durant el viatge de tornada, he gaudit del paisatge. Però pendent del gall dindi, que no em mossegués el genoll que tenia tan a prop (soc urbà, no hi ha res a fer). 


Avui ells s’han sentit honorats, però jo he après moltes coses. Donem-ne gràcies a Déu. I del gall dindi, que és un segon tast del Nadal. Bon Advent a tots!!!


12 comentaris:

  1. Molt agraït, Sergi d'Assís, per aquesta i les anteriors narracions. Que a l'Àfrica siguis feliç i facis feliç la gent amb la qual et relaciones. Bon Advent.

    ResponSuprimeix
  2. A part del gran interès que té el teu testimoniatge (moltes gràcies!), amb la meva mare ens has fet riure MOLT !!! Bon Advent a tota la comunitat de Tororo.
    Montserrat i Pilar

    ResponSuprimeix
  3. Moltes gràcies Sergi per compartir les teves experiències.

    Una abraçada i bon advent a tots

    ResponSuprimeix
  4. Bon diumenge per tots els que venim a buscar l,aigua a La Font.
    Sergi D,Assís ,GRACIES per fer.nos compartir com es el país que ara t,acull . També poder.nos fer idea de com es viu en aquest poblats que visites.
    Bo,despres de les anades i tornades amb moto ,ja no et du fer tant de respecte el anar motoritzat....tot i que tens d'estar baldat per els sotracs que dius .
    Referent el regal que varen obsequiar.te,..penso que aquesta vegada ereu dos, els que no les tenieu totes, amb el mitja de transport.Tu i el pobret galldindi ,que potser era la primera vegada que pujava amb moto , tot i no saber el futur que li esperaba .
    No obstant quin detall més bonic ,per agrair la teva visita .
    Cuida,t molt Sergi ,i sigues feliç .
    una abraçada

    ResponSuprimeix
  5. Una escola sota un arbre. Molt adient per les trobades de "El Jardí dels Arbrers". M'alegro que la gent d'Uganda et tracti tant bé: dinar exquisit, passejades per la natura, ... Bon Advent!

    ResponSuprimeix
  6. "Veniu Pelegrí itinerant i no permeteu que ens acomodem en una vida tèvia i foneu-nos el vigor perquè la nostra donació sigui cada dia més intensa", estrofa final de la teva pregària d'Advent de l'any passat, tota una premonició!
    Quina situació tant divertia la del gall d'indi.
    Quina sort que tens de poder fer realitat la bonesa de Déu per allà on passes. Gràcies pel segon tast de Nadal, n'esperem d'altres!!!

    Fina Múrria.

    ResponSuprimeix
  7. Bona tarda!
    Molt agraït de conèixer i compartir les teves, Sergi.
    Llegint el que expliques, em fa pensar molt com som d'egoistes el "primer món". Curiosament els que menys tenen són els que més donen, i per si és poc, donen el millor, sovint el que ells també necessiten.
    Bon exemple per començar l'advent.
    Gràcies, Sergi!!!

    ResponSuprimeix
  8. Quin goigpoder compartir amb els teus ulls i el teu cor les vivencies que estàs tenint. Bon Advent. I cuida't molt. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  9. Que divertit el que expliques amb el gall dindi, no m'imagino com vau poder anar en una moto els tres!!! I veure t'hi a tu, amb la cara que deuries fer no té preu!!!
    Moltes gràcies, Sergi, per aquests tocs de realitat que ens comparteixes en clau d'humor!!! He rigut molt!!!
    Bon Advent!!!

    ResponSuprimeix
  10. Conèixer a fons la realitat de l'entorn és la millor manera de fer-te present com a germà. Des de la perspectiva de la fraternitat universal que recentment ha remarcat el Papa Francesc en la darrera encíclica, no ens hem de conformar a considerar proïsme aquell que tenim més a prop sinó anar més enllà i fer-nos propers. El bon samarità no tenia cap vincle amb el ferit de vora el camí i el va tractar com si fos de la mateixa sang.
    Crec que aquest és l'ensenyament central de l'Evangeli. Veig que no ho perds de vista, Sergi. Gràcies pel teu testimoni!
    Per altra banda, m'ha fet molta gràcia el relat del gall dindi, encara que els valencians no els anomenem així, els diem tito, titot, i si és d'aquells que estoven les plomes multicolors de la cua els anomenem polits. Jo que m'he criat encara en un ambient semirural, recorde que quan era petit déiem: Polit, cagat, merda de gat, gluglugluglu... (tot imitant el so dels titos)
    Em faig càrrec de l'estampa que faries muntat a la moto amb el gall dindi sobre les cames. je, je, je.

    ResponSuprimeix
  11. Bona feina Sergi! Per anar integrant-se a una comunitat ens cal conèixer els costums, participar-hi, aprendre 4 paraules del seu idioma i intentar gaudir dels seus àpats! Em sembla que tot això, poc a poc, ho vas aconseguint! I per molt urbanita que et consideris o que puguis semblar, et valoraran l'esforç! :-)
    Des d'aquí: gràcies per explicar-nos-ho!

    ResponSuprimeix
  12. Moltes gràcies per tots els comentaris, tan bonics!

    ResponSuprimeix