diumenge, 28 de març del 2021

La consciència mediambiental a Uganda


La Marta preguntava l’altre dia si els jugadors del partit de futbol també escopien com els jugadors professionals, i la resposta és que no. Però en canvi, sí que va ser una cosa general que tots llençaven les ampolles de plàstic a la gespa al voltant del camp. Una estesa que feia mal d’ulls. 

Li vaig dir a un dels organitzadors que les haurien de recollir, i ell mateix ho va fer (deixant els taps per terra). Al cap d’una estona, hi va haver una altra estesa. Li ho vaig tornar a dir, i va encomanar a uns nens que les recollissin. Així ho van fer (deixant novament els taps), però les caixes amb les ampolles buides les van deixar a la gespa.

És molt curiós perquè ells viuen totalment connectats amb la natura. Hi tenen un contacte constant, però potser més aviat utilitari. És a dir, no sol ser cap visió romàntica de la natura, sinó molt pràctica. 

Però després vas pel poble, i trobes en una cantonada un abocador espontani de plàstics per on passegen les vaques buscant menjar.

No cal que ens esgarrifem: a Catalunya no fa tants anys tampoc no teníem la consciència mediambiental que hi ha ara. I aquí, en aquest tema, caldrà fer camí de mica en mica. 

I encara una altra cosa: a Catalunya diria que la consciència ambiental és més gran en les noves generacions, i que va creixent amb el temps. Tant de bo!

8 comentaris:

  1. La poca o molta (depèn dels ulls amb que ens ho mirem) consciència ambiental que tenim a Catalunya s'ha aconseguit a través de moltes campanyes de conscienciació a nivell de medis de comunicació i també a nivell escolar. Per exemple, quan jo era més jove tots portàvem els entrepans amb paper d'alumini però ara a moltes escoles han ensenyat als nostres fills de fer servir altres maneres (més ecològiques) d'embolicar els entrepans. I no cal dir les constants instruccions del diferents colors de contenidors on deixar les nostres deixalles. En fi, mica en mica això arribarà a tot el món.

    ResponElimina
  2. Quan veus que algú, alguna cosa o algún element és fort, poderòs i viu, com ho és la natura a Uganda et sembla que no necessita protecció, que serà allà fort i viu per sempre. Sovint és tard quan t'adones que cal protegir i cuidar sempre allò que estimes. Segur que amb la teva ajuda i amb el coneixement dels errors que hem comès a la resta del món aniran fent el procès de protegir-la, però s'enten que encara no vegin la necessitat. Gràcies Sergi per compartir-ho.

    ResponElimina
  3. Pare Sergi d'Assis,la meva refleció: 1.LA NATURA: Jo crec que pel fet d'estar rodejats d'una vegetació tant ufana,ja des de l'inici de les seves vides,fa que no la puguin valorar com un bé escaç. Per a ells és el seu ambient natural. Per fer una valoració,caldria tenir dades d'altres punts que servicin de referéncia: testimonis verbals,fotos,
    llavors sí que és pot ajudar a agafar consciencia,
    per protegir-ho,defensar-ho...
    2. ELS HÀBITS:L'educador,sigui qui sigui, i un dia ho seran ells,si més no,dels seus fills,cal que es formin i ajudin a formar un AMBIENT,on es pugui parlar en un clima de pau,temas tant importants com els els HÀBITS,la NETEDAT PÚBLICA,el FUTUR de la NATURA...ells es convertiran enexemples i responsables d'aquest "BON AMBIENT".
    3.MALBARATAMENT: Els nostres pares i àvis,no varen necesitar mai CULTURA MEDIAMBIENTAL.Ells, varen ser moderats en tot,d'una manera natural i sàvia. A partir dels anys 1960...varen sortir unes directrius,en que es demanava "MODIFICAR COMPORTAMENTS" a través de la persuació; missatges,anuncis, etc...Tot el que ha seguit,és el que tots hem viscut...Gràcies a Déu peró,mai han faltat veus,en la societat,en l'Esglesia,que amb les seves veus han ajudat a despertar consciencies i formar criteris.

    ResponElimina
  4. Està molt bé això que expliques, Sergi! A mi també em molesten molt aquestes situacions d'incivisme. Aquí a casa nostra tampoc som tan correctes. Hi ha moments en els que sembla que tot està bé. En les curses de bicicltes també llencen les ampolles a la carretera, i als camps de futbol també, o al cinema la gent hi mengen crispetes o el que sigui i hi beuen i quan marxen molts no ho recullen... Que res, que en podria dir moltes més segur...
    Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  5. El plàstic ha fet molt de mal al planeta i prendre’n consciència és difícil perquè també ens ha aportat molts avantatges. És complicat adonar-se’n. Va passar igualment aquí! Els símptomes no els vam voler veure. Fins que no n’hem estat colgats literalment no hem COMENÇAT a reaccionar! I encara ara som exportadors de residus a països pobres (i l’Àfrica n’és un dels receptors!): bales de plàstic compactades viatjant amb l’únic propòsit de treure’ns-les de sobre Els residus no es poden fer desaparèixer. Fins que no entenguem que el que utilitzem ha de ser biodegradable (com sempre havia estat), no farem més que augmentar el desequilibri i no aconseguirem aturar la contaminació i la destrucció dels recursos i espais naturals del planeta.
    Però puc entendre que a Uganda, dins la seva llista de prioritats, aquesta no estigui en les primeres posicions...que no vol dir que no hi hagi d’haver campanyes de conscienciació!

    ResponElimina
  6. Referent al PLÀSTIC: El gran problema del PLÀSTIC,està en el seu mateix origen. Quan a finals del 1.800,els Laboratoris Químics, fan les seves primeres investigacions del que ara anomenem PLÀSTIC, varen ser conscients dels grans perills que aquesta materia comportarie tant en la natura com en la salud humana,degut a la seva lentíssima descomposició. Aquest PERILL, és va NEGAR I SILENCIAR, des de aquells anys 1.800, fins ara.que ja no s'ha pogut amagar més...

    ResponElimina
  7. No crec que la consciència mediambiental preocupi massa a uns nois que tenen tantes mencances en les coses més bàsiques com l'alimentària, la sanitat i el lleure; jugant a futbol descalços i menjant farinetes a tota hora. És el que he entès per les informacions que ens envies. Bo és, però, educar-los en la cura de preservar la natura. Espero que, com en tantes altres coses, te'n vagis sortint.
    Feliç camí cap a la Pasqua, a totes i tots i que la llum del Crist ressuscitat ens acompanyi.

    Fina Múrria.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i reflexions!

    ResponElimina