diumenge, 11 d’abril de 2021

Comiat al director de l'hospital


Fa dies em van convidar al comiat del director del Benedictine Eye Hospital. Com que diferents persones m'havien dit diferents hores, per com s'hi referien vaig suposar que era un comiat informal on la gent aniria arribant i farien un sopar. 

Em vaig presentar una mica més tard de l'hora que m'havia dit el monjo director executiu de l'hospital (una mena de president de la institució, diferent del director a qui es feia el comiat). I vaig veure que estaven fent un acte formal, amb quatre carpes muntades al prat de l'hostatgeria,  i amb discursos. Vaig pensar: "Quina vergonya! Entraré discretament i em quedaré al darrere". Però el director executiu em va veure i em va fer seure al costat del superior del monestir, i em vaig adonar que ja hi tenia una cadira reservada. Encara més vergonya.

Podia augmentar el "no saber on posar-me"? Doncs sí. Al cap d'uns minuts, em van demanar que digués unes paraules. És probable que no ho tinguessin previst, però en veure'm al costat del Prior devien pensar que era adequat. Aquí funcionen així. 

I jo, com un passerell perquè no conec prou l'hospital, vaig agafar el micro i vaig dir unes paraules. Em va saber greu no haver-ho sabut abans, perquè m'ho hauria preparat una mica. Allà, davant dels 80 treballadors de l'hospital...

A l'escola me'n surto millor en aquestes situacions, perquè és un món que em resulta més proper i puc improvisar més quan es dona l'ocasió (i se sol donar). 

Tornant al comiat del director de l'hospital, al final dels discursos hi van haver obsequis per part dels treballadors. I tot seguit, un sopar self-service allà mateix amb un DJ que anava posant música moderna. 

8 comentaris:

  1. Una vegada més és divertidíssim això que expliques!!! Ja t'imagino, això ets tu: Em va saber greu no haver-ho sabut abans, perquè m'ho hauria preparat una mica. Segur que la teva vida a l'Àfrica et planteja diàriament un munt de reptes en aspectes que a Montserrat no haguessis acceptat de cap manera i ara, mira't, improvises un discurs en un acte institucional al qual arribes tard, inaudit del tot!!!
    Moltes gràcies per tot, Sergi!!!

    ResponSuprimeix
  2. Pare Sergi d'Assi, bon vespre. Em costa de creure que, en el teu cor i en la teva intel.ligéncia de cristià, monjo benedictí i prevere, de l' Abadia de Montserrat, no hi hagi un tresor de coses valuoses per comunicar. Segur que el que els vares dir, encara que potser improbisat i curt,els hi va ser profitós, esperençat i bonic...Almenys, jo així m'ho imagino, si parteixo del record de les teves homilies fetes a la Basílica. I segur que no m'equiboco !!Com us va la CINQUANTENA PASQUAL?? Fins demà a les Laudes !!

    ResponSuprimeix
  3. Trobo que ha estat tot un detall que et guardessin un lloc, es veu que són curosos en els fets i en les formes, senyal que t’aprecien.

    Pel que dius de com un passarell, res de res, que tu tens recursos de sobres per tot això i més, segur que te’n vas sortir de meravella...

    Moltes gràcies Sergi per compartir totes aquestes experiències.
    Cuideu-vos molt tots

    ResponSuprimeix
  4. Parlant de "LES FORMES":
    "LES FORMES", són molt importants, perquè contenen "ELS PRINCIPIS". "PRINCIPIS" i "FORMES sempre van junts. Una altre cosa són "ELS PRINCIPIS", "LES FORMES", i "LES INTENCIONS" de cada país, de cada grup, de cada persona...

    ResponSuprimeix
  5. Això sí que és una bona enxampada; arribar tard, seure en una cadira VIP, fer un discurs davant de 80 persones sense preparació prèvia,... Déu meu, m'hauria agradat veure't per un foradet, segur que devies tenir una mica de "calor" :-) Salutacions i gràcies per compartir aquestes anècdotes de la teva estada per Uganda.

    ResponSuprimeix
  6. Per voler passar desapercebut, no et va sortir massa bé! Ja veig que aquí la qualitat de la improvització ha d'estar molt ben valorada. Quina jugada! Ara ja saps, cada cop que et convidin, et prepares un discurs per si un cas....
    Veig que el tema del DJ és recorrent...música moderna local o internacional??

    ResponSuprimeix
  7. A veure, lògicament vaig dir coses boniques. I no crec que pensessin que estava fora de lloc. Però si ho hagués sabut abans, hauria anat millor :)
    I els qui em coneixeu més podeu imaginar que sóc puntual a tot arreu. Però en aquest cas, vaig entendre que era una mica indiferent.
    La música moderna, Olga, crec que combinava el local i l'internacional. Però com que eren músiques desconegudes per mi, no ho puc assegurar.
    Gràcies a tots pels comentaris!

    ResponSuprimeix