dimarts, 27 d’abril de 2021

Fer maons


La manera de viure dels ugandesos sovint m'evoca alguns passatges bíblics i me'ls fa més clars. Em va interessar veure tot el procés per fer maons, i ara entenc més les penalitats dels israelites a Egipte: "els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp" (Èxode 1,14). 


En primer lloc, ajunten terra, hi posen aigua i la trepitgen. Amb palla mantenen el fang humit. I a mesura que prenen el fang, el posen en un motlle.


Totes les peces que surten del motlle les protegeixen del sol amb palla novament. També ho fan perquè no es trenquin i per protegir-les de la pluja. Les deixen dies allà perquè es vagin assecant.



Després construeixen una mini-piràmide de maons amb uns forats a la part inferior, a cada costat. I la cobreixen tota de fang perquè la temperatura interna es mantingui constant. Aleshores calen foc a dins, i quan veuen pels forats que els maons són cuits, cobreixen els forats de fang.

Esperen una setmana que els maons es refredin, i serà llavors quan podran comprovar quants han quedat ben cuits. I els que han quedat fumats, hauran de tornar a ser cuits posteriorment.

Aquesta foto és de quan en Joshua va descobrir un gos al fons d’un dels forats de la torre. N’havia fet el seu cau.


Aquest negoci dels maons el va començar el germà d’en Joshua, de 19 anys, per poder ajudar a pagar els seus estudis de secundària. És habitual veure torres d’aquestes quan vas pels poblats, perquè tothom qui pot es construeix la pròpia casa.

8 comentaris:

  1. Quin reportatge tan bonic que ens has fet, sembla que el periodisme podria ser una altra de les teves passions!!!
    La veritat és que aquí ara aquests tipus de feines físiques ens espanten, però clar, la gent pobra de països tan pobres, els més espavilats es busquen la vida com sigui. La cita que poses de l'èxode n'és un exemple sobre els jueus. Segur que aquest noi podrà fer els seus estudis gràcies al gran esforç.
    Moltes gràcies, Sergi, per acostar-nos una mica més a la teva nova realitat, que ja és una mica nostra també!!!

    ResponSuprimeix
  2. Pare Sergi d'Assis : Ahir a ultima hora vaig llegir el teu comunicat que ara et contesto amb calma. 1. ÉXODE I VETLLA PASQUAL: Veritablement, pels cristians el fet de la fabricació de maons d'argila, ens remet a la situació de l' opressió que va patir el Poble d'Israel per part del Faraó d' Egipte: En el mateix temps, augment de fabricació...buscar-se la palla ells mateixos...rebre bastonades... Peró, la Providéncia i els Prodigis de Déu, farà que Israel sigui alliberat !!. 2. LA FOTO D' JOSHUA: Davant d'una " COSA AMB VIDA" en aquest cas un gos, un nen, no pot resistir-se a " INVESTIGAR". Voler saber el que passa "davant teu ", és a dir, la " CURIOSITAT" és el primer pas d' un esperit científic. Amb aquest gest, EN Joshua, ens està dient que vol CONEIXER...vol APRENDRE.... vol COMPRENDRE.

    3. Tot el procés de fabricació del maó d' argiles, és interessantíssim. L' home no para en la seva história, per millorar la producció del seu treball, peró a la vegada em quedo amb un regust agr-dolç, aixó, seria molt maco,si estiguéssim parlant del segle X, peró que aquests maons és facin així, al segle XXI, em fa REMOURE la consciéncia una vegada més quan per tot el món volten i volten CONTENIDORS, plens de material de la construcció. Encomanem el Continent Africà a Déu i encomanem-li també el món occidental

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hauries d'haver vist, Pilar, com de màgic va ser el moment que va fer la descoberta! Gràcies per les teves reflexions

      Suprimeix
  3. "Aquesta és la mística de cada dia, buscar Déu en totes les coses", com deia Karl Rahner, i com tu fas, amb els maons :) Moltes gràcies per compartir cada trosset de la teva Uganda!

    ResponSuprimeix
  4. boniques fotos que ens acosten a la manera de viure d'un pais i la seva gent.Aquesta família que sembla que et t'ha robat el cor,crec que te de ser especial.El fill gran, aqui diriem que es un
    emprenador ,el petit sembla viu com una centella (diria la meva avia) i tambe he vist a totes les fotos que nomes surt la mare ,que potser es la que ajuda al seu fill a fer tota la feina.
    Ja fa anys varem fer dues ceramiques a Portugal,tot automatic i quant he vist i he llegit ,el que detalladament ens has explicat ,de com ells ho fan...he pensat que com en tantes coses les diferencies encara son abismals entre diferents parts del mon i que no hi ha dret que sigui axins.
    Una salutacio per aquesta familia i el reconeixement de la feina que fan.Espero que els hi facis arribar .
































    ResponSuprimeix
  5. Hola Sergi. Realment un viatge al passat. Avui en dia a les nostres terres els maons les fan les bòbiles. Es molt interessant el procès que expliques per fabricar els maons; segurament molt similar al que feien servir els israelites (Antic Testament). Gràcies per compartir les teves vivències amb tots nosaltres!

    ResponSuprimeix
  6. Vagi per endavant una felicitació per l'esforç, la iniciativa i l'emprenedoria d'aquest jove estudiant per anar construint-se el seu futur!

    I us deixo una reflexió: És cert que la tasca de fer mahons podria ser més senzilla, que les nostres vivendes són de més qualitat i que les comparacions acostumen a ser odioses, però em pregunto a la fi, qui és més lliure. Mirant cap a casa,...us heu parat mai a pensar el que signifiquen 30 anys de la vida pagant mínim el 30% del sou per una vivenda? L'esforç i el temps que hi estem dedicant? Mira't així, no seria aquest també, de manera encoberta, el nostre particular esclavatge?
    Com diu la Pilar: encomanem-nos a Déu, perquè la feina a fer és molta!

    ResponSuprimeix