dijous, 9 de febrer del 2023

Visita al Capitoli de Cuba


He tingut l'oportunitat de visitar el Capitoli de Cuba, un edifici central i icònic per als cubans. La guia, al cap de no res de començar, ja ens ha dit que no ens penséssim que era una còpia del d'Estats Units perquè el de Cuba era més maco (òbviament no ha dit això, sinó que la cúpula era uns metres més alta que el d'Estats Units o una cosa semblant, però el significat era evident). Com que ha tornat a treure el tema al cap d'una mica, li he preguntat quin Capitoli s'havia construït primer i així s'ha acabat el tema (el d'Estats Units es va fer uns anys abans).

La veritat és que ha fet una bona visita guiada, i reconec que no li he posat fàcil amb algunes preguntes sobre política. En la visita, hi havia també una mare i una filla cubanes, i la mare gustosament afegia comentaris a alguna de les meves preguntes. Al final, en una sala una de les vigilants li ha dit a la guia amablement que se li acabava el temps (interpreteu-ho com vulgueu). Aleshores li he dit a la vigilant que era culpa meva, perquè tenia ganes d’aprendre coses.

L’edifici és molt bonic, amb sales i passadissos molt solemnes. I amb una sèrie de plafons expliquen la història recent de Cuba. M’ha sorprès el paper dels Estats Units en la guerra de Cuba contra Espanya, el desconeixia. I com aquest paper tan ambigu amb el qual van “ajudar” Cuba, després el van utilitzar per intervenir-hi sobretot fins a la Revolució duta a terme per Fidel Castro.

I després el bloqueig des de 1960, i Guantánamo... Certament que els Estats Units no queden gaire bé. Però al mateix temps,  veig que podria dir això en desacord amb la política nord-americana a Estats Units mateix sense por de cap represàlia. I aquesta llibertat a l'hora de parlar és un aspecte positiu dels Estats Units. 


M'ha sorprès el paper de la maçoneria en el procés d'independència de Cuba, amb el seu heroi nacional (José Martí) com a maçó i altres del seu cercle. Ens han parlat d'alguna simbologia maçó present en símbols de l'estat cubà.

6 comentaris:

  1. Molt bé, Sergi!!! Sempre és ineteressant aprendre coses noves ;-)
    Moltes gràcies per explicar-nos-ho i per les fotos tan boniques que vas posant a cada entrada!!!

    ResponElimina
  2. Les Visites Culturals sempre son molt boniques
    I enriquidores, siguin del tema que siguin !!
    Pare Sergi, no fa ni dos minuts, t' he enviat una contestacio dirigida a "JORDI",
    Per aquí, la deuras trobar!!
    Que tinguis un bon i interesant dia !!

    ResponElimina
  3. Quan vaig estar a L'Havana només el vaig poder veure per fora igual que la Catedral que era tancada. Però si vam visitar el Museo de la Revolución, antic palau presidencial, que val molt la pena! Aquesta teva experiència cubana segur que et farà veure Cuba d'una manera diferent... Moltes gràcies, Sergi, per compartir les teves vivències!

    ResponElimina
  4. Molt interessant la teva visita a Cuba, Sergi. He conegut uns quants cubans al llarg de la meva vida, però no m'ha estat donat visitar mai la illa.

    Sobre influències entre Cuba i Catalunya. Alguns dels qui des de Catalunya eren crítics amb tot el que va portar cap al referèndem de l'1-O del 2017 per referir-se a la bandera estelada en deien la "cubana" per raons òbvies, i per fer-ne una mica de mofa.

    Aquí els de la BBC ho expliquen amb una mica d'humor "made in United Kingdom".

    Sort amb el viatge, i tu almenys no t'hauràs de preocupar per les noies cubanes que deien que empaitaven a turistes per sortir-ne amb un matrimoni convingut. Disculpa la broma feta sense malícia, per descomptat.

    https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-41507000

    ResponElimina
  5. És un país desconegut ,per mi.Tot el que conec és de llegi els diaris i veure les notícies per TV.Tinc una coneguda al poble que va venir casada ,amb un noi d,aquí i ara és ja mig catalana.Suposo que ella no desconeix el que viuen els seus a Cuba,no obstant no ho explica mai.
    Gràcies per explicar la realitat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Gràcies per tots els vostres comentaris!
    N'he rebut un sense nom, i no l'he publicat. Està passant sovint, i penso que sempre és per qüestions tècniques. Una llàstima, però us demano que poseu sempre un nom que us identifiqui.

    ResponElimina