Algun comentari que vaig rebre durant l’estada a Kènia em va fer adonar que no us havia explicat alguns aspectes del monestir de Tororo. Penso que la foto és prou explícita: és un edifici molt bonic i gran, construït gràcies a la congregació alemanya a la qual pertany el monestir. De fet, sense la congregació alemanya dubto que el monestir pogués existir o que es poguessin dur a terme els grans projectes de l’hospital i l’escola.
Quan vaig venir per primer cop el 2017 durant unes setmanes, em va semblar que aquest edifici era excessiu. Però la veritat és que hi falta espai: al menjador ja no hi cap més gent, i la capella a vegades no pot encabir tothom i hi ha gent que segueix la celebració del diumenge des de fora. Hi ha el projecte d’una gran església, d’una ampliació del monestir amb més habitacions… ara hi ha novicis que han de compartir habitació. Tot això es farà gràcies a la congregació amb un pla que se sabia des del principi que requeriria força anys. De fet, tant el menjador com la capella són espais provisionals mentre no es puguin construir els definitius.
D’altra banda, el fet que es tracti d’un edifici molt consistent també em sembla positiu, perquè està pensat perquè duri molts i molts anys. Temps enrere us vaig comentar que estava bé a l’habitació: el fet de tenir-la en bones condicions dona tranquil·litat a les hores de la nit (sobretot la tela mosquitera, per evitar els mosquits de la malària).
De tota manera, tot i la impressió de l’edifici com si fos la casa de “Southfork” de la sèrie Dallas, la realitat per dintre no és tant com sembla. Per exemple, la cuina necessitaria una gran reforma i actualització (tot i que va anar molt bé aquesta ajuda d’una catalana!).
No conec l’economia del monestir (tot i que n’intueixo força coses), però sé que la congregació els ajuda. I aquesta és la raó per la qual no us he demanat ajudes pel monestir, perquè penso que al voltant hi ha gent molt més necessitada.
(continuarà)
Sí que és bonic el monestir!
ResponEliminaEm sembla bé que encara que tingui deficiències no hagis demanat ajudes directament, és que no crec que la teva Missió sigui la de reabilitador.
Espero que continuis, Sergi!!! Moltes gràcies 😊
Està clar que vist des de fora es veu una construcció sòlida i ben feta. Però com bé dius no ens podem quedar només amb la façana. A veure si mica en mica podeu tenir tot el que us cal per portar una vida més digna i còmoda (però això no vol dir amb luxes :-)
ResponEliminaPare Sergi, bona tarda:
ResponEliminaA la vegada que es fa un esforç,
per solucionar necesitats bàsiques i apremiants,
del dia a dia, la noticia de saber que es pugui
anar construint, en el temps, un Monestir,
on serà possible donar els serveis, propis,
i característics de l l ' ESPERIT I la REGLA
de SANT BENET , és una noticia reconfortant,
que ens omple d' esperança i alegria,
pels que estem en comunió amb tú !!
Felicitats i salutacions !!
Gràcies Marta, Joan i Pilar pels vostres comentaris!
ResponElimina