(continua)
Què fer si el Papa diu o fa quelcom que ens sembla que grinyola?
Des del meu punt de vista: un té dret a enfadar-se, a queixar-se... per més creient que sigui. Però em sembla també positiu preguntar-se fins a quin punt és fiable la informació que arriba, en quin context s'hauria produït, qui ha filtrat o promogut aquesta informació (això em sembla força interessant, perquè des que va començar hi ha hagut un moviment en contra, i no petit).
Un també pot reflexionar sobre el rol del Papa, sobre si és oportú que parli tant en públic o en entrevistes (amb el risc que això suposa de relliscar més d'una vegada), sobre com ha arribat a ser Papa (perquè el van elegir, però no pas perquè fes carrera per aconseguir-ho).
Ja els primers dies després de ser elegit, vaig notar incomoditat en alguns sectors d'Església per les primeres decisions: no viure al Palau Apostòlic sinó més proper a la gent, la seva opció per ornaments litúrgics més senzills... Per a mi és interessant observar aquestes reaccions: no per jutjar aquests cristians que són germans nostres, però sí per entendre quina concepció tenen de com hauria de ser la figura del Papa.
Em va agradar que, quan Benet XVI va ser elegit, el bisbe Pere Casaldàliga va tenir paraules prou boniques per a ell (tot i les tensions que havien tingut en el passat). Però em va resultar molt suggerent una frase que situava les coses en un altre marc: "L'Església és més gran que el Papa, i Déu és més gran que l'Església".
(continuarà)
Sobre el meu estat de salut (pels qui ho aneu seguint): no us vaig dir res abans, perquè després de la visita al metge d'aquest dimarts vaig passar tres dies bastant apurat. L'evolució és bona, però durant tres dies vaig tenir dolor a causa d'una cura que em provocava una mala reacció. Ara ja s'ha redreçat el tema, i continuo amb la millora progressiva. Encara sondat durant una setmana més, però bé... ja es va acabant.
ResponEliminaGràcies per posar-nos al dia de la teva salut, la veritat és que segur que tot és dolorós! Se'm posa la pell de gallina només d'imaginar-m'ho! Prego perquè arribi aviat el final 🙏🏻
EliminaAmb paciència has arribat ,fins el que ens comparteixes.El més important és que, com tu dius, l'evolució és bona i la millora va progressant. M'en alegro ,Sergi.Cuida,t i deixa que et cuidin.Una abraçada
EliminaGràcies Sergi per totes aquestes reflexions sobre la figura del Papa. Ès molt interessant. M´ajuda també a reflexionar sobre el tema.
ResponEliminaContenta per la teva millora. Paciència i molts ànims.
Recordo la frase del bisbe Casaldàliga!!! Moltes gràcies per tornar-nos-la a fer present!!!
ResponEliminaDorothy Day va dir que mai va buscar cap lideratge espiritual als papes o als bisbes, sinó als sants.
ResponElimina(Ara ha estat proclamada oficialment "Serventa de Déu" a Roma. Els qui la van conèixer diuen que això no li hauria agradat gens!)
Davant els " Papes i els seus Papats,
ResponElimina" VAIG PER FEINA:.
1. De cada un d' ells, em quedo amb tot alló que és bó,
i ha perdurat, al llarc dels segles, en la vida
de l ' Església, és a dir, en els Principis en que
es fonamenta el Cristianisme.
2 De tot alló, que són "" Opinions Personals,
"Punts de vista ", etc.etc...procuro escoltar, llegir, ...
altres consideracions, de persones, escriptors, etc.
que em mereixen la seva objectivitat,
tant si ho analitzen a favor, com si ho analitzen
en contre.
3. Davant les limitacions o defectes que puguin tenir
el Papes o els seus Papats,
o bé, que així, ens ho sembla a nosaltres, els laics,
ho deixo a les mans, dels seus col .laboradors .
ells coneixen millor i mes profundament,
les arrels dels problemes que ha tingut en tot temp
l ' Església .
Personalment, sobre aquest tema de:
Papes...Papats...Església...etc.etc.,
sempre he estat, més inclinada a assistir a conferencies, fetes per Conferenciants solvents,
Classes de la Facultat de Teologia, o bons llibres,
Sobre La História de l' Esglesia,
que, no pas, anar a " Reunions'Sopar, on generalment,
al cap de vint minuts de ser'hi, es comença a parlar de l ' Esglesi, sense cap fonament seriós.
Desitjo de tot cor, que aquesta recuperacio,
tant dolorosa i incómode, vagi millorant, dia a dia.
Saps, que estas present , en la pregària Litúrgica
de cada dia .
El Bisbe Casaldàliga, està molt bé, amb aquesta
mirada tant observant !!
Bon descans i bon Diumenge !!
Que et sentis una mica millor cada dia. Gairebé està arribant al seu final!
ResponEliminaAvui l'Evangeli em suggereix que podria ser la festa d'El Gra de Mostassa
Sí, Lucy, jo també ho he pensat!!!
EliminaConec aquesta frase del bisbe Pere 😉 Aquest convenciment el devia ajudar molt. Ja m'agradaria a mi ser capaç d'estimar tan l'Església com feia ell, malgrat tot. Quan a la teva salut, Sergi, ànims que falta menys! Bon diumenge 😊
ResponEliminaM’alegro de la teva millora de salut, Sergi. I molt bé la reflexió , totalment d’acord en tot . Moltes gràcies
ResponEliminaNo sé si ho faig bé perquè no sé veure els meus petits comentaris. De tota manera, Ànims i endavant!!! A veure quan et torno a veure a Laudes o Vespres. Avui m'ha semblat però no n'estic segura. Cuida't molt i deixa´t cuidar!!!
EliminaGràcies pels vostres comentaris! Maria-Antònia, en un cas el teu comentari anava dirigit a una altra entrada i no a aquesta (i allà està publicat), i he rebut algun comentari sense nom que potser era teu (i quan no tenen nom, no els publico). Són hipòtesis de per què no els veies publicats.
ResponEliminaGràcies, Sergi per fer-me adonar de l'error; procuraré fixar-m'hi més! M'alegro que la recuperació avanci. Ànims i endavant!!!
ResponElimina